Pinus tecunumanii
Pinus tecunumanii és una espècie de pi de la família Pinaceae, comunament coneguda com a Pi Rojo, pi tecun uman, i pi Rojo.[1] L'epítet específic, tecunumanii, es referix a Tecún Uman, el líder maya quiché que va defendre la seua pàtria contra els conquistadors espanyols.[1]
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]Pot alcançar altures de fins a 55 m i un diàmetro de 50-90 cm en fuste recte i net de branques fins a 40-60% de la seua altura. Es reconeix fàcilment perque presenta una copa menuda i compacta, cònica, en branques primes i curtes. La corfa és de color gris rojós, asprosa i fisurada en la base del fuste, més plana i rojosa en la part superior; es exfolia en escamas, la corfa interna és de color roig anaranjado. Té fulls en forma d'agulla, es troben en fascículos agrupades en quatre (algunes voltes 3 o 5), de 12-25 cm de llarc, més o menys pendulosas, obertes, de color vert clar. Les flors masculines ocorren al final de les ramitas; les femenines són còniques, menudes, de color café clar verdoso, en pedúnculs llarcs i prims, escassos i dispersos en la copa. Els cons són menuts de 7 x 3.5 cm, brillosos, en apariència barnizada, es poden trobar solitaris o en parells i ocasionalment en grups de tres. Les llavors són puntagudes, menudes, color café clar, jaspeadas, en una ala membranosa color café clar, en ralles obscures, molt trencadiça.[2][3]
Distribució
[editar | editar còdic]Se li troba freqüentment en les valls fèrtils o canons dels rius, formant menuts rodales purs o en mescla en P. oocarpa; en terres més altes tendix a fusionar-se en P. maximinoi i boscs de latifoliadas com encinos. En llocs més baixos pot trobar-se en mescla en P. caribaea a 440 – 2200 m s. n. m. Es distribuïx en Mèxic (Guerrero, Oaxaca i Chiapas); Guatemala; Belize; Hondures; El Salvador i Nicaragua.[2]
Esta espècie ha segut plantada en molts països dels tròpics i subtrópicos, per l'Institut Forestal d'Oxford i CAMCORE. Originalment en ensajos d'adaptació i evaluació de procedències i progenies i després s'han establit en grans plantacions. Els països en els majors programes d'evaluació són Austràlia, Brasil, Colòmbia, Malawi, Sur Àfrica, Swazilàndia, Veneçola i Zimbabue.[2]
Ambiente
[editar | editar còdic]P. tecunumanii té un ampli ranc altitudinal, des de 440 fins a 2800 m s. n. m. La distribució de l'espècie sembla estar determinada per la geologia i la precipitació, en ocurrència en llocs de sols moderadament fèrtils i profunts, llaugerament àcits a neutres (pH 4.5-7) i be drenados, en precipitacions de 790 a 2400 mm i temperatures de 14 a 25 °C, encara que pot soportar gelades llaugeres. Pot créixer tant en àrees a on plou a lo llarc de tot l'any com en llocs en estacions seques de fins a sis mesos. Se li troba freqüentment en les valls fèrtils o canons dels rius, formant menuts rodales purs o en mescla en P. oocarpa; en terres més altes tendix a fusionar-se en P. maximinoi i boscs de latifoliadas. En llocs més baixos pot trobar-se en mescla en P. caribaea.[4][2]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El Pinus tecunumanii té nivells mijos a alts de diversitat genètica en comparació a atres espècies de pi. Encara que no està en un perill immediat de desaparició, els madereros i l'expansió agrícola poden provocar una disminució la seua calitat genètica o destruiran per complet algunes poblacions. Basat en evaluacions que es varen realisar en Chiapas i Centroamérica, el 30% de les poblacions de P. tecunumanii estan greument amenaçades, el 60% són vulnerables i el 10% tenen risc reduït. De les millors procedències de llavor, Yucul, Nicaragua i Montebello, Chiapas, semblen ben protegits. En l'actualitat, el P. tecunumanii és un dels pins millor conservats ex situ.[5] Actualment és una espècie que no es troba en Mèxic baixe alguna categoria de protecció d'acort a la NOM-059- ECOL- SEMARNAT- 2010. Es considera una espècie Vulnerable (A2cd+4cd; B2ab(II,III,v)) en la llista roja d'espècies de la IUCN.
Usos
[editar | editar còdic]La fusta és de gran versatilitat i s'usa per a construcció pesada, construcció interior (portes i marcs de finestres), postes tractats, contrachapat, mobles, #artesania i artículs tornejats. És considerat el pi en millor forma del fuste de tots els pins de Mèxic i América Central.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Earle, Christopher J. Pinus tecunumanii. The Gymnosperm Database. Consultat el 10 de novembre de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Corder, J. and D.H. Boshier (eds.). 2004. Pinus tecunumanii Egiluz & J. P. Perry. Pp. 771-774 en Arbres de Centroamérica. UK: Oxford Forestry Institute (OFI) i Costa Rica: Centre Agronómico Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). 21, agost 2015. http://herbaria.plants.ox.ac.uk/adc/downloads/capitulos_especies_y_anexos/pinus_tecunumanii.pdf
- ↑ Dvorak, W.S. Species Descriptions Part II. Pinus tecunumanii Eguiluz i J.P. Perry. Consultat 21 d'agost 2015. [En llínea] http://www.nrem.iastate.edu/ecos/files/docs/pinus-patula.pdf
- ↑ Eguiluz-Pedra, T i Perry Jr, J. P. Pinus Tecunumanii: Una espècie nova de Guatemala. Rev. Ciències Forestals Núm. 41 Vol. 8. Giner – Febrer 1983.
- ↑ https://www.fao.org/docrep/004/y2316s/y2316s02.htm
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- www.orton.catie.ac.cr/repdoc/a0008s/a0008s12.pdf
- www.fao.org/docrep/004/y2316s/y2316s02.htm
- Enciclovida té un artícul sobre Pinus tecunumanii
- Naturalista.
Wikispecies té un artícul sobre Pinus tecunumanii.- Pinus tecunumanii [1] archivat en Wayback Machine.. OFI-CATIE.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus tecunumanii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.