Pioneer 5
Pioneer 5, també conegut com 1960 Alpha 1, Pioneer P-2 i Thor Able 4, va ser una sonda espacial de la NASA llançada l'11 de març de 1960 per mig d'una eixida Thor des de Veta Canyar.
La missió de Pioneer 5 va ser realisar la primera cartografia del camp magnètic interplanetario entre Venus i la Terra. També va realisar medicions de les partícules procedents d'erupció solars i de l'ionisació de la regió interplanetaria.
La nau estava estabilisada per mig de gir, va funcionar durant 106 dies i va aplegar a comunicar-se en la Terra des d'una distància de 22,5 millons de quilómetros, un récort en el seu dia. La velocitat de transmissió podia ser d'1, 8 o 64 bps (bits per segon), segons la distància a la Terra i el tamany de l'antena receptora. Les llimitacions d'energia pel llimitat tamany dels panels solars impedien que la nau transmetera de manera contínua. Cada dia es programaven quatre sessions de comunicació d'uns 25 minuts de duració, en auments ocasionals de la duració en moments importants. La major part de les senyes es varen rebre en les estacions de Mánchester i Hawái. L'última transmissió va tindre lloc el 26 de juny de 1960.
Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «Pioneer 5» (en anglés). Consultat el 19 d'abril de 2009.
- NASA. «Pioneer 4» (en anglés). Consultat el 19 d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pioneer 5» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.