Piràmide del Sol
El basamento piramidal del Sol és l'edificació més gran de Teotihuacán i una de les més grans de Mesoamérica. Es troba entre la piràmide de la Lluna i l'antiga ciutat de Teotihuacán.[1]
Arquitectura
[editar | editar còdic]Es va iniciar la seua construcció en l'etapa Tzacualli (1-150 d. C.), quan Teotihuacán va començar a desenrollar-se com a ciutat principal de Mesoamérica. Té 65 m d'altura. En el cim hi havia un temple i una estàtua d'un ídol de grans proporcions; ara tan solament queda una plataforma quadrada de superfície un tant irregular. El seu núcleu és d'atobó i antigament, estava tota recoberta de pintures sobre estuc. Per la seua ubicació, tanca la Calçada dels Morts en un dels eixos.[2]
En 1971, noves excavacions i estudis varen descobrir una gruta baix de la piràmide. En esta gruta hi ha quatre portes, dispostes com els pétals d'una flor, per les que s'accedix a sengles sales. S'aplega a la gruta a través d'un pou de 7 m de llarc que es troba al peu de l'escalinata de la piràmide.
L'escalinata contava en 260 escalons (actualment té 238), que corresponien a 52 escalons per cada sol o era, i en trobar-nos en el quint sol, dona com resultat eixa cantitat d'escalons. El seu disseny va incorporar descansillos entre les seccions per a fer més cómodo el seu ascens.
No està feta de blocs de pedres esquadrades. És un montícul de terra conformada per cinc grades i recobert en chicotetes peces de lava petrificada. Eixe material de construcció, en diverses tonalitats de roig, marró i negre, va ser el que es va usar en tot Teotihuacán, i tots els edificis importants estan construïts de forma similar. Des de l'any 2010 s'investiguen ofrenes amagades en els interiors de la Gran Piràmide del Sol i es varen trobar túnels excavats en l'interior. Durant el 2012 es varen realisar perforació des del cim cap a l'interior i encara es troben els arqueòlecs investigant les estructures cuneïformes descobertes.
Dimensions, ubicació i orientació de l'estructura
[editar | editar còdic]| Dimensions | Valor |
|---|---|
| Altura | 65 m [3][4][5][6] |
| Perímetro de la base | 794 m |
| Costat[7] | 225 m |
| 1/2 costat | 111,7 m |
| Àngul d'inclinament | 32.494º |
| Superfície de la base | 49,729 m2 (se supon una base quadrada perfecta i cares ondulades |
| Volum | 1184828 m3 (assumix una base quadrada perfecta i cares planes) |
La piràmide es va construir en un lloc cuidadosadament seleccionat, des d'a on era possible alinear-la tant en el prominent Cerro Gros al nort com, en direccions perpendiculars, en els amanecer i vespradetes en dates específiques, registrades per una série d'orientacions arquitectòniques en Mesoamérica.[8] Tota la part central de la trama urbana de Teotihuacán, inclosa l'Avinguda dels Morts, reproduïx l'orientació de la Piràmide del Sol, mentres que la partix sur exhibix una orientació llaugerament diferent, dictada per la Ciutadella.[9]
La piràmide va ser construïda sobre un túnel fet per l'home que conduïx a una «cova» situada a sis metros de profunditat baix el centre de l'estructura. Originalment, es creïa que es tractava d'un tubo de lava format naturalment i es va interpretar com el possible lloc de Chicomoztoc, el lloc d'orige humà, segons la llegendes nahuas. Excavacions més recents han sugerit que l'espai està fet per l'home i podria haver servit com a tomba real. Recentment, els científics han utilisat detectors de muones per a tractar de trobar atres cambres en l'interior de la piràmide,[10] pero els importants saquejos han impedit descobrir una funció per a les cambres en la societat teotihuacana.
Topografia
[editar | editar còdic]
L'alliniació de la piràmide és objecte d'una intensa investigació. No s'exclouen els fondos astronòmics. Per eixemple, l'eix més important de l'estructura senyala el punt de la posada del sol el 12 d'agost i el 20 d'abril, respectivament, que eixerciten un paper important en el calendari dels mayas.
Es va descobrir una cova baix de la piràmide, a la que es pot accedir a través d'un túnel artificial. Encara que durant molt temps es va pensar que la cova era d'orige natural, investigacions més recents apunten més be a la seua construcció artificial. Açò es recolza en les troballes de cinceles trobats en el túnel, aixina com en els rastres de chafades de mans.[11]
Els arqueòlecs sospiten que ací hi ha tombes reals de governants més antics, dels que se sap poc o res fins ara. S'han trobat vàries relíquies i la tomba està a punt de ser oberta.
Excavacions baix la Piràmide
[editar | editar còdic]En 1959, l'arqueòlec René Millon i el seu equip d'investigadors varen ser uns dels primers grups d'arqueòlecs en estudiar el sistema de túnels baix la Piràmide del Sol. Encara que alguns d'estos túnels es varen fer despuix de la caiguda de Teotihuacán i els azteca, varen acabar conectant en túnels i coves que es varen fer durant els periodos d'estes civilisacions. Les investigacions dirigides per Millon varen revelar que la majoria dels túnels principals estaven sagellats, i si açò va ser a propòsit o no queda a l'interpretació. Els túnels baix la piràmide varen arreplegar peces de ceràmica, llars i atres artefactes meticulosament elaborats d'atres cultures que mostraven evidències en atres llocs de Teotihuacán. Millon i el seu equip varen aplegar a la conclusió de que, o be la piràmide va ser construïda de forma contínua a lo llarc de varis periodos de temps pels teotihuacanos, o ben tota la piràmide va ser construïda durant un periodo de temps i els seus fonaments i el sistema de coves es varen construir per separat en un periodo anterior. La divisió dels periodos de temps es deu a l'influència expressiva de diferents cultures en els artefactes trobats en els túnels baix la piràmide. Millon i el seu equip creuen que les primeres representacions de que les piràmides de Teotihuacán varen ser construïdes per esclaus són errònees per l'artesania de la pròpia piràmide, aixina com a la popularitat de Teotihuacán entre les seues gents. Les persones que varen construir estes piràmides tenien la motivació per a fer-ho, independentment de que inmigraran o no d'atres llocs de Mesoamérica.[12]
En 1971, l'arqueòlec Ernesto Taboada va descobrir una entrada a un pou de sèt metros de profunditat al peu de l'escalinata principal de la Piràmide del Sol. Les coves i els sistemes de túnels baix la piràmide varen ser investigats per varis arqueòlecs que han aplegat a la conclusió de que estes coves eren sagrades per als teotihuacanos, de la mateixa manera que les coves eren importants interculturalmente en Mesoamérica. Vàries fonts apunten a diferents teories d'interpretacions de per qué es va construir la Piràmide del Sol i lo que realment signifiquen els sistemes de coves baix d'ella segons el poble i la cultura de Teotihuacán.[13][14]
La cova situada directament baix de la piràmide es troba a sis metros de profunditat baix el centre de l'estructura. En un principi es va creure que es tractava d'un tubo de lava format de forma natural i es va interpretar com el possible lloc de Chicomoztoc, el lloc de l'orige humà segons la llegendes nahuas. Excavacions més recents han sugerit que l'espai està fet per l'home i podria haver servit com a tomba real. Recentment els científics han utilisat detectors de muones per a tractar de trobar atres cambres en l'interior de la piràmide,[10] pero els importants saquejos han impedit descobrir una funció per a les cambres en la societat de Teotihuacán.
"Ya que en la cova no hi ha restants òsseus ni carbó vegetal, per antics actes vandàlics, és impossible datar la primera utilisació del lloc en fins rituals o per a ritos de pas. Les ceràmiques i els discs podrien haver segut colocats ací sigles despuix de la conversió del túnel natural en santuari. En vista de la posició de la piràmide sobre la gruta, semblaria que la cova va ser el punt focal i no una coincidència accidental, i que va poder haver determinat l'emplaçament per a la construcció d'un primitiu lloc de cult i després per a la piràmide.".[14].
Com ha senyalat Heyden, els arqueòlecs tenen clar que la cova construïda baix la Piràmide del Sol no es va construir accidentalment. De fet, la pròpia cova té importància astronòmica en relació en el poble asteca i la seua religió. La cova era un símbol de la creació, de la vida mateixa un tema a lo llarc de tota l'història religiosa de Mesoamérica. Les pròpies coves es varen convertir en un aspecte crucial de la mitologia mesoamericana, ya que es creïa que els distints grups ètnics sorgien de coves i cavitats. Aixina, les coves es consideraven les "entranyes de la Terra". Ademés, els arqueòlecs han descobert un gran número de glifos que utilisen el símbol de les coves, lo que indica la seua importància. Varis deus i deidades estan associats a les coves, com Tepeyolotl, una deidad de la Terra, i el deu del fòc, Xiuhtecuhtli, que es creïa que cridava la seua morada a una cova situada en el centre de la Terra. Açò ajudaria a explicar per qué les coves es varen convertir en un lloc de pràctiques religioses i ofrenes. Per eixemple, en la festa de Etzalcualiztli, un calendari que celebrava l'ofrena religiosa que representava a Tláloc, el deu de la pluja, era sacrificat i després colocat en una cova.[14]
La Piràmide del Sol, construïda sobre la cova sagrada descrita en l'excavació anterior, es va convertir en un punt focal per a la societat en estar situada en el Carrer dels Morts. Més important que la seua ubicació física, el traçat de la ciutat de Teotihuacán incorporava alliniacions dictades per l'orientació astronómicamente significativa de la Piràmide del Sol. El cim de la piràmide es va construir alineada en l'horisó per a que servira de marcador natural de la posició del sol en els quartos de dia asteques de l'any. Aixina que, esta cova és més important que la majoria en la cultura i religió asteques. S'ha determinat que esta cova es va construir a principis de l'història de Teotihuacán com un santuari que posteriorment es va cobrir en la Piràmide del Sol. L'emplaçament d'este santuari va servir com a lloc ceremonial per al poble asteca, ya que albergava una important història religiosa per a la ciutat de Teotihuacán.[15]
Objectes recuperats
[editar | editar còdic]
Només s'han trobat uns pocs depòsits d'artefactes dins i al voltant de la piràmide. S'han descobert puntes de flecha d'obsidiana i figures humanes dins de la piràmide i s'han trobat objectes similars en les propenques Piràmide de la Lluna i Piràmide de la Serp Emplumada en la Ciutadella. Estos objectes poden haver representat víctimes de sacrificis. Un artefacte històric únic descobert prop del peu de la piràmide a finals de el XIX va ser el Ocelote de Teotihuacán, que ara es troba en la colecció del Museu Britànic.[16] Ademés, en les excavacions en els cantons de la piràmide s'han trobat llocs d'enterrament de chiquets. Es creu que estos sepelis eren part d'un ritual de sacrifici dedicat a la construcció de la piràmide.
Visites
[editar | editar còdic]
Es pot ascendir fins al cim, llevat cap a les zones marcades com a «baix investigació». Se li han posat uns pasamanos per a auxiliar-se i no perdre l'equilibri en la pujada dels 238 escalons, que són prou empinats. Va ser construïda pels habitants de la ciutat de Teotihuacán entre el I i els sigles VIII o IX
Llegendes populars
[editar | editar còdic]En el marc del Teotihuacán popular, de superstició, i creències, es diu que estant en el cim, de peu en el centre de la plataforma, si es demana un desig, este segurament es complirà; també és el lloc apropiat per a rebre «energia còsmica»; encara més, hi ha pares que duen als seus chiquets en braços fins al cim per a presentar-los al cosmos.
Es pensa que quan Teotihuacán estava habitat pels seus primers constructors, la Piràmide del Sol estava coberta d'estuc, i cada una de les seues quatre cares estava pintada de diferent color. També s'ha sugerit que el nom de «Piràmide del Sol» li va ser donat quan ya es trobava en ruïnes, va poder haver estat consagrada realment a Tláloc a pesar del nom que li va ser donat pels mexicas, «tancada del sol».cita requerida
Alguns arqueòlecs estimen que la piràmide del Sol es va escomençar a construir sobre cavernes sagrades, i que va ser terminada al voltant de l'any 200.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leopoldo Batres. «El “descobriment” de la Piràmide del Sol». Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ Laurette Séjourné, Teotihuacan, capital dels Toltecas, Sigle XXI, 1994, 289 p. (ISBN 968-23-1922-6)
- ↑ «a-arqueologos Piràmide del Sol, encara un enigma per a arqueòlecs». inah.gob.mx. INAH. Archivat des d'el a-arqueologos original, el 18 de decembre de 2014. Consultat el 11 febrer 2012..
- ↑ «Troben ofrena originària de Piràmide del Sol». inah.gob.mx. INAH. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2022. Consultat el 11 febrer 2012..
- ↑ «Acrópolis de Toniná, de les més grans de Mesoamérica». inah.gob.mx. INAH. Consultat el 11 febrer 2012..
- ↑ Séjourné, 1994, p.69.
- ↑ "Teotihuacán." Britannica School. Encyclopædia Britannica, Inc., 2014. Web. 9 Dec. 2014.
- ↑ “Alliniacions astronòmiques en Teotihuacan, Mèxic” . Latin American Antiquity 11 (4): 403-415. doi:.
- ↑ (2001) Orientacions astronòmiques en l'arquitectura prehispánica del centre de Mèxic, Ciutat de Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 970-18-4180-8.
- ↑ 10,0 10,1 A. Menchaca-Rocha. “Busca de cavitats en la Piràmide del Sol de Teotihuacán per mig de muones còsmics: resultats preliminars”. Proceedings of Science X LASNP 012. Bibcode: 2003A 2013ICRC...33. 2003A.
- ↑ «Terra X: Tesors del Inframundo». YouTube.com.
- ↑ Millon, René. "La Piràmide del Sol en Teotihuacán: 1959 Investigations". Transactions of the American Philosophical Society 55, nº 6 (1965): 1-93. : https://www.jstor.org/stable/1005892
- ↑ Heyden, Doris. “An Interpretation of the Cave underneath the Pyramid of the Sun in Teotihuacan, Mexico.” American Antiquity 40, no. 2 (1975): 131–47. https://doi.org/10.2307/279609.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 “An Interpretation of the Cave underneath the Pyramid of the Sun in Teotihuacan, Mexico” (1975). American Antiquity 40 (2): 131–147. doi:.
- ↑ Šprajc, Ivan. "Alliniacions astronòmiques en Teotihuacan, Mèxic". Antiguetat Llatinoamericana 11, no. 4 (decembre de 2000): 403–15. https://doi.org/10.2307/972004.
- ↑ «British Museum Highlights» (en anglés).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Evans, Susan Toby (2004). Ancient Mexico and Central America.
- Gwin, Peter. Seeing Through Walls, National Geographic.
- Šprajc, Ivan. Astronomical Alignments at Teotihuacan, Mexico, Latin American Antiquity, pp. 403–415.
- Sugiyama, Saburo. Governance and Polity at Classic Teotihuacan, Mesoamerican Archaeology.
- Leibsohn, Dana, and Barbara E. Mundy, “Making Sense of the Pre-Columbian,” Vistes: Visual Culture in Spanish America, 1520–1820 (2015). http://www.fordham.edu/vistas
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Piràmide del Sol.- Tonatiuh icpac tlamanacalli itech "google" amatohtli (Piràmide del Sol en "Google" maps)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirámide del Sol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.