Pitagórico
El pitagorismo va ser un moviment filosòfic-religiós de mitan de el VI fundat per Pitágoras de Samos, sent esta la raó per la qual els seus seguidors rebien el nom pitagórico. Estos formaven la escola pitagórico,[1] agrupació o secta[2] conformada per astrólogos, músics, matemàtics i filòsofs la creència dels quals més destacada era que totes les coses són, en essència, números.
Alguns d'estos varen ser Epicarmo de Megara, Alcmeón de Crotona, Hipaso de Metaponto, Filolao de Crotona i Arquitas de Tarento. El filòsof Jámblico de Calcis va confeccionar un supòsit catàlec dels pitagórico.
Este moviment va descobrir els número irracional,[3] encara que obligava als seus seguidors a que ho mantingueren en secret. Es creu que l'pitagórico Hipaso de Metaponto va revelar el secret i, segons la llegenda, va ser ofegat per no mantindre-ho.[4]
El pentagrama (estrela de cinc puntes) va ser un important símbol religiós usat pels pitagórico, que ho denominaven «salut».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fundació Gustavo Bo: L'Escola Pitagórico
- ↑ «DivulgaMAT: La secta dels pitagórico». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2014. Consultat el 19 de setembre de 2013.
- ↑ «Els pitagórico i els número irracional». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 19 de setembre de 2013.
- ↑ Gaussianos: La raïl de la mort de Hispaso
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pitagóricos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.