Pla Fam
El Pla Fam (en alemán: Hungerplan) va ser un pla econòmic genocida de l'Alemània nazi ideat en 1941 per a ser aplicat en l'Unió Soviètica despuix de la seua invasió i ocupació. Prevea que la Wehrmacht s'alimentara sobre el terreny i que la producció soviètica es destinara a abastir a Alemània, a costa de la població civil i dels presoners de guerra soviètics als que es deixaria morir de fam. Es calculava que moririen trenta millons de persones, fent possible aixina l'aplicació del Pla General de l'Est que prevea constituir un Gran Imperi Alemà que aplegaria fins als monts Urales.
Contingut
[editar | editar còdic]
El 12 de giner de 1941, quan ya s'havien posat en marcha els preparatius militars per a l'invasió alemana de l'Unió Soviètica, el cap de les SS, Heinrich Himmler, els va dir al restant dels líders de les SS reunits en el castell de Wewelsburg que l'objectiu de la guerra era reduir la població eslava en 30 millons de persones.[1]
L'elaboració del que seria conegut com a Pla Fam va córrer a càrrec del dirigent nazi Herbert Backe —secretari d'Estat del Ministeri d'Agricultura i home de confiança del ministre Walther Darré, principal ideòlec nazi de l'campesinado i amic de Reinhard Heydrich de les SS—.[1] El seu objectiu era apoderar-se dels productes alimenticis de l'Unió Soviètica per a abastir al eixèrcit alemà i a la població civil d'Alemània[2] i per a matar de fam a uns trenta millons de ciutadans soviètics.[3] Per a alcançar esta sifra les ciutats soviètiques, una volta conquistades, serien acordonades per a que la població no rebera cap aliment.[4]
El pla va ser recolzat de forma entusiasta per Hitler i per atres líders nazis com Göring i Himmler, ya que per un costat prevenia que es plantejara un problema alimentari en Alemània —alguna cosa que obsessionava a Hitler per la seua experiència durant la Primera Guerra Mundial ya que segons ell la desnutrición i la fam havien segut claus per a explicar la caiguda del respal a l'esforç bèlic—[1] i per un atre contribuïa a derrotar al «bolchevisme judeu» i a crear el espai vital en l'Est. El pla també va ser aprovat per la Wehrmacht perque li permetia alimentar als tres millons d'hòmens que havia desplegat per a invadir i ocupar l'Unió Soviètica, aixina com als 600.000 cavalls amprats per al transport de pertrechos i armes, sense tindre que preocupar-se de la població civil ni dels presoners de guerra soviètics, als que es deixaria morir de fam.[2] El general Georg Thomas, de l'administració central de les forces armades, es va reunir en els secretaris d'Estat dels ministeris implicats i tots ells varen concloure que «no hi ha dubte de que millons de persones moriran de fam si traem del país allò que necessitem».[1] Com ha senyalat Antony Beevor, d'esta forma «abans inclús de que es dispararen els primers tirs, la Wehrmacht es va convertir en còmpliç actiu d'una guerra genocida d'aniquilació».[2]
El Pla Fam s'emmarcava en el més ampli Pla General de l'Est, que Himmler va encarregar el 21 de juny de 1941 a l'oficina del Reich per al Reforçament de la Raça Alemana i el primer borrador de la qual es va concloure tres semanes despuix.[5][2] El Pla General per a l'Est prevea constituir un gran imperi alemà que aplegaria fins als Urales i a on s'assentarien uns dèu millons de colon alemans que utilisarien com a mà d'obra semiesclava als Untermenschen eslaus. Els que no anaren necessaris per a treballar en les granges serien desplaçats més a l'est o se'ls deixaria morir de fam.[6][7]
Aplicació
[editar | editar còdic]El tracte inhumà que varen rebre els millons de soldats soviètics capturats —en octubre de 1941 alcançaven la sifra de tres millons— va respondre al Pla Fam. No es varen preparar camps de presoners de cap tipo —als presoners se'ls va deixar al ras rodejats per aram de espino— i a penes se'ls va donar de menjar o beure —els guàrdies es divertien veent cóm els presoners es barallaven entre ells quan els llançaven algunes hogazas de pa—. Els meges del Eixèrcit Rojo varen ser els encarregats d'atendre als ferits i als malalts pero no se'ls va proporcionar ni medicines ni mijos per a portar a terme el seu treball. Es calcula que només en 1941 varen morir més de dos millons de soldats presoners als que la Wehrmacht va deixar morir i dels que només es va preocupar de que no escaparen.[8]
No obstant, el Pla Fam respecte de la població civil finalment no va anar completament aplicat per la Wehrmacht —les ciutats no varen ser acordonades per a que els seus habitants moriren de fam, encara que la hambruna es va estendre de totes formes— perque l'eixèrcit alemà va necessitar una gran cantitat de mà d'obra per a satisfer les seues necessitats ya que el pla de autoabastecerse sobre el terreny havia resultat un fracàs. La Wehrmacht no va trobar en els territoris que anava ocupant els aliments que necessitava per a abastir als seus soldats —i als cavalls— pels estralls de la pròpia guerra, a la política dictada per Stalin de la terra cremada, a les accions dels partisanos i a la fugida de part dels seus habitants.[9]
A pesar de tot, el 15 de novembre de 1941, casi cinc mesos despuix de l'inici de l'invasió de la URSS, el número dos de l'Alemània nazi Hermann Göring, li va dir al comte Ciano, ministre d'Assunts Exteriors de l'Itàlia fascista: «Enguany moriran de fam de 20 a 30 millons de persones en Rússia».[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Evans, 2011, p. 230.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Beevor, 2014, p. 266.
- ↑ Beevor, 2014, p. 296.
- ↑ Beevor, 2014, p. 590.
- ↑ Evans, 2011, p. 230-231.
- ↑ Beevor, 2014, p. 591.
- ↑ Evans, 2011, p. 231.
- ↑ Beevor, 2014, p. 296-297.
- ↑ Beevor, 2014, p. 590-591.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plan Hambre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.