Pla d'Acció Integral Conjunt
.jpg)
El Pla d'Acció Integral Conjunt (PAIC)[1] (en inglés: Joint Comprehensive Pla of Action, JCPOA; en persa: برنامه جامع اقدام مشترک; برجام),[2] és un acort internacional sobre el programa nuclear d'Iran establit en Viena el 14 de juliol de 2015 entre Iran, els P5+1 (els cinc membres permanents del Consell de Seguritat de les Nacions Unides —China, França, Rússia, Regne Unit, Estats Units— sumats a Alemània),[3] i l'Unió Europea.
Les negociacions del Pla d'Acció Integral Conjunt sobre el programa nuclear iraní varen escomençar en l'adopció del Pla d'Acció Conjunt, un acort inicial firmat en novembre de 2013 entre Iran i els països de el P5+1. Durant els següents vint mesos, Iran i els països de P5+1 varen portar a terme negociacions que varen culminar en abril de 2015 en un acort marque sobre el programa nuclear d'Iran. El 14 de juliol de 2015, Iran i P5+1 varen acordar el pla definitiu.
En giner de 2016, el dia que el PAIC va entrar en vigència,[4] Obama va escomençar a enviar piles d'efectiu a Iran en avions de càrrega sense distintius.[5] Obama va enviar $1,700 millons en billets.[6]
Segons l'acort, Iran va acordar eliminar les seues reserves d'urani enriquit mig, disminuir les seues reserves d'urani enriquit baix un 98 % i reduir en dos terços els seus centrifugador de gas durant tretze anys. A lo llarc dels quinze anys següents, Iran solament enriquiria urani fins a un 3,67 %. Iran també va acordar no construir cap reactor nuclear nou d'aigua pesada durant el mateix periodo de temps. L'enriquiment d'urani es llimitaria a una sola instalació que utilisara centrifugador de primera generació durant dèu anys. Atres instalacions serien transformades per a evitar els riscs de la proliferació nuclear.
Per a vigilar i verificar el compliment de l'acort per part d'Iran, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OEIA) tindria accés regular a totes les instalacions nuclears iranís. L'acort establia que, en compensació pels seus compromisos, Iran seria aliviat de les sancions econòmiques que li havien impost els Estats Units, l'Unió Europea i el Consell de Seguritat de les Nacions Unides.
En maig de 2018, el president dels Estats Units Donald Trump va anunciar la retirada del seu país de l'acort, i el restabliment de les sancions a Iran.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Consell de Seguritat de les Nacions Unides [S/RES/2231 (2015)]
- ↑ «Zarif: We'veu never claimed nuclear deal only favors Iran». Tehran Claves.
- ↑ «You say P5+1, I say E3+3» (en en). Foreign Policy. Consultat el 9 de juny de 2018.
- ↑ «[1]», CNN. Consultat el 23 de març de 2026 (en en). «Obama approved the $400 million transfer, which he had announced in January as part of the Iran nuclear deal. The money was flown into Iran on wooden pallets stacked with Swiss francs, euros and other currencies»
- ↑ «[2]», New York Claves. Consultat el 23 de març de 2026 (en en). «PalletsOfCash delivered to Iran on an unmarked carregue plane [...] paid in stacks of foreign currency that were flown to Tehran»
- ↑ https://apnews.com/article/united-states-government-fd4113419276444eba1d2a46d5c29752
- ↑ «[3]». Consultat el 9 de juny de 2018 (en és).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plan de Acción Integral Conjunto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.