Placa commemorativa
.jpg){kind=link}
Una placa commemorativa (també denominada en alguns països marcador històric o placa històrica) és una plancha de metal, ceràmica, pedra, fusta o un atre material, normalment adherit a una paret o una atra superfície vertical, que conté un text o image en relleu (o abdós), en la finalitat de perpetuar la memòria d'una o més persones, d'un event, d'un us anterior del lloc, o d'alguna atra circumstància.
Visió general
[editar | editar còdic]Les plaques commemoratives són lletrers permanents instalats en llocs públicament visibles, tals com a edificis o monuments, o en llocs en una especial significació històrica. Moltes plaques i marcadors moderns s'utilisen per a associar el lloc a on s'instalen en la persona, event o element commemorat, senyalant-ho com un lloc digne de visitar-se.[1]
Per lo general, no es consideren estrictament plaques commemoratives les làpidas que formen part de monuments funeraris (llevat que s'hagueren afegit a posteriori); les lligades a grups escultòrics; o aquelles inscripcions integrades en distints tipos d'edificis que donen conte directament de l'orige dels mateixos. En este sentit, les plaques commemoratives es poden considerar elements aliens en sí mateixos al lloc que senyalen, condició que no complixen els atres tipos d'inscripcions comentades.
Una figura intermija són les plaques en referències a llocs relacionats en obres lliteràries célebres, tals com succeïx en El Quixot[2] de Miguel de Cervantes en Espanya, o en l'Ulyses de James Joyce en Dublín.[3] Esta circumstància és propiciada pel desenroll d'este tipo de relats, en els que el fil conductor de la trama és un viage o un recorregut per un territori o ciutat en escenaris perfectament identificables. La senyalisació d'estos itineraris es potencia des d'institucions públiques i organismes privats per a la promoció d'activitats turístiques i culturals.
Les plaques de bronze i de latón han segut i són un objectiu habitual dels lladres, que revenen el metal a canvi de diners en efectiu.[4]
Història
[editar | editar còdic]Poden trobar-se precedents remots a les plaques commemoratives en les inscripcions del antic Egipte, en les esteles de les cultures mesopotámicas i, sobretot, en l'época grecorromana, a on eren habituals els monuments en texts en els que es feya constar la data de construcció i l'autor dels mateixos. Alguns eixemples coneguts d'inscripcions romanes apareixen en el Panteón de Roma (a on figura el text "M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT", que significa "Marco Agrippa, fill de Lucio, cònsul per tercera volta, ho va construir")[5] o en el pont d'Alcántara en Espanya (a on es combinen inscripcions romanes originals en làpides que daten de l'época dels Reis Catòlics).[6]
Aixina mateix, les plaques commemoratives estan indirectament relacionades en tradicions centenàries en Europa, com la colocació d'escuts d'armes esculpidos en tot tipo d'edificacions, o com la colocació d'escultures o grups escultòrics commemoratius de mandataris, alguna cosa habitual des de la més remota antiguetat clàssica, i que a partir del Renaixença va tornar a ser alguna cosa cada volta més habitual en numeroses ciutats. Atres elements en ocasions conectats en les plaques commemoratives són els cartells indicadors dels noms dels carrers, que en alguns casos inclouen texts i també imàgens alusivas al personage al que fan referència.
No obstant, les plaques commemoratives modernes tenen el seu orige directe en el XIX, quan la societat civil en Europa va prendre consciència de la necessitat de deixar constància per a les generacions futures de la vinculació de determinats llocs de les ciutats en personages, events, o fets destacables. En este sentit, la placa commemorativa es caracterisa per ser un element afegit a posteriori (i per lo tant alié) a l'element al que fa referència. Esta característica fa a les plaques distintes d'atres elements epigràfics, que solen tindre una funció principal no accessòria. Independentment de l'instalació incidental de plaques commemoratives en diversos llocs al començament de el XIX, la primera ciutat en formalisar la colocació de plaques d'una forma sistematisada va ser Londres, que en 1866 es va fer eco de l'iniciativa que es convertiria en l'actual sistema de plaques blaves.[7]
Mentrestant, el hàbit de colocar plaques commemoratives, tant promogudes per organisacions públiques com a privades, es va estendre per tot lo món, i a finals de el XIX i al començament de el XX, eren habituals este tipo de marcadors històrics, que en el pas del temps s'han anat formalisant una volta que les entitats municipals s'han anat encarregant directament de la seua gestió. Esta circumstància ha fet que en moltes ciutats convixquen plaques antigues (normalment d'aspecte heterogéneu), en noves plaques d'aspecte uniforme i normalisat. Un eixemple que reflectix esta situació és la ciutat de Madrit en Espanya, a on conviuen les antigues plaques instalades fins a l'any 1990, en aquelles l'aspecte de les quals va normalisar a partir de llavors l'Ajuntament de la capital.[8]
Regne de Benín
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bronzes de Benín.
El Regne de Benín, que va florir en l'actual Nigèria entre els sigles XIII i XIX, tenia una tradició escultòrica sumament rica. Un dels principals llocs de producció cultural del regne va ser l'elaborada talle ceremonial del Oba (rei diví) en el palau de Benín. Entre l'àmplia gama de formes artístiques produïdes en la cort es trobaven plaques rectangulars de latón o bronze. A lo manco una part d'estes plaques, que varen ser creades principalment entre els sigles XIII i XVI, commemoren a persones i events importants associats en la cort de Oba,[9][10] incloent els llocs escenari d'importants batalles durant el periodo expansiu de Benín de el XVI.[11]
Europa medieval
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bronze monumental.
Les plaques commemoratives de latón o bronze es varen produir en tota l'Europa medieval des d'a lo manco principis de el XIII fins a el XVI com una forma d'art funerari. Generalment estaven insertades en les parets de les iglésies o en la superfície de les tombes. Es conserven numerosos eixemples, realisats en planches de bronze o de latón, molt ocasionalment coloreadas en esmalt, i tendixen a representar figures convencionals en breus inscripcions.[12][13]
Época moderna
[editar | editar còdic]
Les plaques solen senyalar elements patrimonials relacionats en la preservació històrica, catalogats per agències nacionals, com el Registre Nacional de Llocs Històrics[14] (en Estats Units), la Fundació Nacional per a Llocs d'Interés Històric o Bellea Natural[15] (en el Regne Unit), An Taisce[16] (en Irlanda), la Comissió Històrica Nacional de Filipines (en Filipines), o distints ajuntaments en diversos llocs de tot lo món; aixina com distints organismes públics i privats d'atres països.
Atres marcadors històrics són promoguts per organisacions sense ànim de lucre, empresas, associacions locals o particulars. Ademés d'iniciatives lligades a regions geogràficament definides (com per eixemple, ciutats o regions), també existixen organisacions com l'Associació d'Ingeniers Mecànics[17] que mantenen un conjunt nacional de marcadors històrics que s'ajusten a un tema determinat.
La Royal Society of Arts[18] va establir en 1866 el primer pla en el món per a la colocació de plaques commemoratives històriques. L'iniciativa va partir del polític britànic William Ewart i del funcionari Henry Cole.[7] La primera placa es va colocar en 1867 per a commemorar a Lord Byron en el seu lloc de naiximent, en el 24 de Holles Street, Cavendish Square. El marcador històric més antic que es conserva, commemora a Napoleón III Bonaparte en King Street, St James's, i també es va colocar en 1867.[19]
El color original de les plaques era blava, pero el fabricant Minton, Hollins & Co ho va canviar a marró chocolate per a aforrar costs.[20] En 1901, la gestió de les plaques va passar per primera volta a una autoritat del govern local: el Consell del Comtat de Londres.[21]
Numeroses ciutats de tot lo món, aixina com entitats governamentals i no governamentals, seguint l'idea pionera de Londres, s'encarreguen cada volta més de regular la colocació d'este tipo d'indicadors, que en molts casos han passat a considerar-se un element més del mobiliari urbà.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Historic Markers Across Geòrgia». Latitude 34 North. Consultat el 2008-10-31.
- ↑ «Els 5 imprescindibles en la Ruta del Quixot» (en és). Lonely Planet. Consultat el 16 de novembre de 2020.
- ↑ «Here in Joyce's imagination was born in May 1866 Leopold Bloom. Citizen, husband, father, wanderer, reincarnation of Ulysses» (en en). Open Plaques. Consultat el 16 de novembre de 2020.
- ↑ Hightower, Eve. «Stanislaus supervisor wants recycling ordinance used to fight metal theft regionally». The Modest Bee. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2008. Consultat el 2010-11-17.
- ↑ «Panteón de Agripa de Roma» (en és). Italy Museum. Consultat el 16 de novembre de 2020.
- ↑ «El Pont romà d'Alcántara (Càceres)» (en és). El Epigrafista. Consultat el 16 de novembre de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 Hansard vol 172 17 July 1863 quoted in 'The commemoration of historians under the blue plaque scheme in London' by author Howard Spencer
- ↑ «Plaques commemoratives de Madrit» (en és). Portal de senyes obertes de l'Ajuntament de Madrit. Consultat el 16 de novembre de 2020.
- ↑ Ezra, Kate (1992). Royal Art of Benin: The Perls Collection in the Metropolitan Museum of Art, New York: Metropolitan Museum of Art. ISBN 0810964147.
- ↑ «Benin plaque: the oba with Europeans». The British Museum. Consultat el 2015-06-27.
- ↑ Plankensteiner, Barbara (22 de decembre 2007). “Benin—Kings and Rituals: Court Arts from Nigèria.”. University of Califòrnia. ISSN 0001-9933. Recuperate le 2015-06-27.
- ↑ Plantilla:Cita EB1911
- ↑ Sally Badham i Malcolm Norris (1999). Society of Antiquaries (ed.). Early Incised Slabs and Brasses, London.
- ↑ «National Register of Historic Plaus». Servici de Parcs Nacionals. Archivat des d'el original, el 2008-07-09. Consultat el 2008-10-31.
- ↑ «The National Trust». Consultat el 2008-10-31.
- ↑ «An Taisce». National Trust for Ireland. Consultat el 2008-10-31.
- ↑ «Making their markers». The News & Observer. Archivat des d'el original, el 2009-02-10. Consultat el 2008-10-31.
- ↑ «Blue Plaques». English Heritage. Consultat el 2011-06-16.
- ↑ «History of the Blue Plaques Scheme». English Heritage. Consultat el 2011-06-16.
- ↑ «About blue plaques». Royal Borough of Kensington and Chelsea. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2023. Consultat el 2011-06-16.
- ↑ «The Blue Plaque Design». English Heritage. Consultat el 2011-06-16.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- James Loewen, Lies Across America: What Our Historic Sites Get Wrong, 1999.
- English Heritage, Blue Plaques: A Guide to the Scheme, 2002
- Nick Rennison, The London Blue Plaque Guide, 2003
- Derek Sumeray, Discovering London Plaques
- Derek Sumeray, Track the Plaque, 2003
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa conmemorativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.