Placa blava
Una placa blava (nom original en anglés: blue plaque) és un lletrer permanent instalat en un lloc públic en el Regne Unit (i per extensió, en atres països del món) per a commemorar un víncul entre eixe lloc i una persona famosa, event o edifici anterior localisat en el mateix lloc, que servix com a marcador històric. El terme s'ampra en el Regne Unit en dos sentits diferents: pot usar-se de manera restringida i específica per a referir-se al sistema de plaques "oficial" gestionat per English Heritage (actualment restringit a l'interior del Gran Londres); o pot usar-se de manera menys formal per a comprendre una série de marcadors similars promoguts per organisacions de tot el Regne Unit.
El sistema "oficial" té els seus orígens en 1866, gràcies a l'iniciativa llançada en Londres pel polític William Ewart, per a remarcar la localisació de les llars i els llocs de treball de personages ilustres.[1][2] Ha segut administrat successivament per la Royal Society of Arts (1866-1901), el London County Council (1901-1965), el Greater London Council (1965-1986) i l'English Heritage (des de 1986 fins a hui). Seguix centrat en Londres (ara definit com Gran Londres), encara que entre 1998 i 2005, baix un programa de prova, es varen erigir 34 plaques en atres llocs d'Anglaterra. En tractar-se de la primera iniciativa d'este tipo en el món, ha proporcionat directa o indirectament l'inspiració i el model per a moltes atres actuacions similars.
Des de llavors, s'han iniciat molts atres sistemes de plaques commemoratives en el Regne Unit. Alguns estan restringits a un àrea geogràfica específica, i uns atres a algun tema en particular de commemoració històrica. Són administrats per diversos organismes que inclouen governs locals, societats cíviques, associacions veïnals i atres organisacions com el Transport Trust, la Royal Society of Chemistry, el Music Hall Guild of Great Britain and America, el Centre d'Estudis Pagans[3] o la Societat Britànica del Còmic. Les plaques posseïxen una gran varietat de dissenys, formes, materials i colors: algunes són blaus, unes atres no. No obstant, el terme "placa blava" s'usa a sovint de manera informal per a comprendre tots estos marcadors.
També es troben sistemes de plaques commemoratives en numerosos llocs del món, com els de París, Roma, Oslo o Dublín; i en atres ciutats d'Austràlia, Canadà, Filipines, Rússia i Estats Units. Adopten diverses formes, i solen ser conegudes com plaques commemoratives o marcadors històrics.
En el Regne Unit
[editar | editar còdic]
_Venetian_Painter_Lived_here.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_1946-1991_Singer_and_Songwriter_lived_here.jpg){kind=link}
Plaques de English Heritage
[editar | editar còdic]La colocació de les primeres plaques originals va partir d'una idea de la Royal Society of Arts en 1867. El sistema, el més antic del món d'este tipo,[2][1] ha segut administrat a partir de 1986 per English Heritage. Des de 1984, English Heritage ha encarregat a Frank Ashworth que realise les plaques, a les que la seua esposa Sue afig les inscripcions en la seua casa de Cornualles.[4]
English Heritage planeja instalar un promig de dotze noves plaques blaves cada any en Londres.[5]
Història
[editar | editar còdic]Despuix de ser concebut pel polític William Ewart en 1863, el pla seria iniciat en 1866 pel propi Ewart, Henry Cole i la Societat de les Arts (ara Royal Society of Arts),[6] que va començar a erigir plaques en distintes formes i colors.
La primera placa es va donar a conéixer en 1867 per a commemorar a Lord Byron en el seu lloc de naiximent, el 24 de Holles Street, junt a Cavendish Square. Esta casa va ser demolida en 1889. La placa blava més antiga que es conserva, també colocada en 1867, commemora a Napoleón III Bonaparte en King Street, St James's.[2] La placa de Byron era blava, pero el fabricant Minton, Hollins & Co va canviar el color a marró chocolate per a reduir el seu cost.[7]
En total, la Societat de les Arts va colocar 35 plaques, de les que menys de la mitat han aplegat fins a l'actualitat. La Societat solament va erigir una placa dins de la milla quadrada de la City de Londres, la de Samuel Johnson en la seua casa en Gough Square, en 1876. En 1879, es va acordar que la corporació de la ciutat de Londres seria responsable d'erigir plaques dins dels llímits de la city per a reconéixer la seua independència jurisdiccional. Esta demarcació s'ha mantingut des de llavors.[2]
En 1901, la gestió de les plaques va passar de la Societat de les Arts al Consell del Comtat de Londres (LCC),[1] que va iniciar un estudi sobre el disseny futur de les plaques. Finalment, es va decidir mantindre la forma bàsica i el disseny de les plaques de la Societat, pero fent-les totes uniformement blaves, en una corona de llorer i el ròtul de la LCC.[8] Encara que este disseny es va usar de manera consistent des de 1903 fins a 1938, també es varen realisar algunes proves en la década de 1920, instalant-se algunes plaques de bronze, pedra o plom. La seua forma i color també variava.[8]
En 1921, es va revisar el disseny de placa més comuna (blava), ya que es va descobrir que el gres vidriado Royal Doulton era més barat que la ceràmica encáustica que s'usava anteriorment. En 1938, un estudiant anònim de l'Escola Central d'Arts i Oficis del Consell del Comtat de Londres (LCC), va preparar un nou disseny de placa aprovat pel comité. Va ometre els elements decoratius dels dissenys de plaques anteriors i va permetre que les lletres estigueren millor espayades i s'ampliaren. Una vora blanca es va agregar al disseny poc despuix, i est ha segut l'estàndart des de llavors.[7] No es varen erigir plaques entre 1915 i 1919, o entre 1940 i 1947, per les dos guerres mundials.[9] La LCC va formalisar els criteris de selecció dels motius conmemorables en 1954.[2]
Quan es va abolir el LCC en 1965, l'esquema va ser assumit pel Consell del Gran Londres (GLC). Els principis varen canviar poc, que varen passar a aplicar-se a tot el comtat administratiu del Gran Londres, molt més extens. El GLC també estava interessat en ampliar el tipo de personalitats commemorades. Es varen erigir 252 plaques, incloent a personages com Sylvia Pankhurst,[10] Samuel Coleridge-Taylor,[11] o Mary Seacole.[12]
En 1986, el GLC es va dissoldre i la gestió de les plaques blaves va passar a English Heritage, que ha erigit més de 300 plaques en Londres.
En giner de 2013, English Heritage va suspendre les propostes de noves plaques per retallades de finançació.[9][13] El president del National Trust va declarar que la seua organisació podria intervindre per a mantindre la gestió de les plaques blaves.[14] En juny de 2014, es va barallar l'idea de rellançar el pla en finançació privada (inclós el respal d'un nou club de donants, el Blue Plaques Club, i del promotor immobiliari David Pearl).[15] No obstant, dos membres del consell assessor, el professor David Edgerton i l'escritora i crítica Gillian Darley, varen dimitir preocupats perque el pla s'hi havia "reduït a una ferramenta de mercadotècnia per a English Heritage".[16]
En abril de 2015, English Heritage es va dividir en dos organisacions, Historic England (un organisme llegal) i el nou English Heritage Trust (una organisació benèfica, que va assumir el nom operatiu i el logotip de English Heritage). La responsabilitat de la gestió de les plaques blaves va passar al English Heritage Trust.
Criteris d'elecció
[editar | editar còdic]Per a ser elegible per a una placa blava de English Heritage en Londres, la persona famosa en qüestió deu:[17]
- Haver fallit a lo manco fa 20 anys o haver superat el centenari del seu naiximent. Els personages de ficció no són elegibles;
- Ser considerat eminent per la majoria dels membres de la seua pròpia professió; haver realisat una contribució destacada al benestar o la felicitat humans;
- Haver vixcut o treballat en eixe edifici en Londres (excloent la City de Londres i Whitehall) durant un periodo significatiu, en temps o importància, dins de la seua vida i treball; ser reconeixible per al transeünt ben informat o meréixer el reconeiximent nacional.
En els casos d'estrangers i visitants estrangers, els candidats deuen tindre reputació internacional o una posició significativa en el seu propi país.
Sobre l'ubicació d'una placa:
- Les plaques solament poden erigir-se en l'autèntic edifici habitat per una figura, no en el lloc a on es trobava l'edifici, ni en edificis que han segut radicalment alterats;
- Les plaques no es coloquen en murs limítrofs, columnes de portes exentes, edificis educatius o eclesiàstics o el sèus judicials;
- Els edificis marcats en plaques deuen ser visibles des de la via pública;
- No es pot commemorar a una sola persona en més d'una placa blava en Londres.[17]
Atres conjunts de plaques utilisen criteris diferents, que a sovint són menys restrictius. En particular, és comú en atres sistemes que s'erigixquen plaques per a marcar l'emplaçament original d'edificis demolits.
Procés de selecció
[editar | editar còdic]Casi totes les propostes per a les plaques blaves de English Heritage són realisades per particulars que escriuen o envien correus electrònics a l'organisació abans de presentar una proposta formal.[18]
El historiador intern de English Heritage investiga la proposta, i el Consell de les Plaques Blaves selecciona quines sugerències deurien considerar-se. El Consell està compost per 9 persones de diverses disciplines de tot el país. En 2015, estava presidit pel professor Ronald Hutton i incloïa a l'ex professor i poeta laureado Sir Andrew Motion i a el historiador d'edificis, professor Gavin Stamp.[19] L'actor i locutor Stephen Fry va pertànyer al Consell i va escriure el pròlec del llibre Va viure en Londres: plaques blaves i les històries darrere d'elles (2009).[20]
Aproximadament un terç de les propostes s'aproven inicialment i s'inclouen en una llista curta. Degut a que les plaques són tan populars i a que és necessari realisar una gran cantitat d'investigació detallada, es necessiten aproximadament tres anys per a que cada cas aplegue a la part superior de la llista curta. Les propostes que no es duen alvance solament poden tornar a propondre's una volta transcorreguts 10 anys.[17]
Plaques d'events
[editar | editar còdic]El Consell del Gran Londres (GLC) i English Heritage han colocat un chicotet número de plaques per a commemorar events que varen tindre lloc en llocs particulars, en lloc de fer menció a persones famoses.
Fòra de Londres
[editar | editar còdic]
En 1998, English Heritage va iniciar un pla de prova nacional de plaques, i durant els anys següents va erigir 34 plaques en Birmingham, Merseyside, Southampton i Portsmouth. El pla es va suspendre en 2005. Encara que English Heritage ya no erigix plaques fòra del Gran Londres, brinda assessorament i orientació a les persones i organisacions interessades o involucrades en fer-ho.[23]
Atres sistemes de plaques
[editar | editar còdic]La popularitat de l'esquema de plaques blaves de Londres de English Heritage ha significat que s'hagen establit vàries organisacions comparables en atres parts del Regne Unit. Molts d'estos sistemes també usen plaques blaves, a sovint fabricades en metal o plàstic en lloc de la ceràmica que s'usa en Londres, encara que alguns atres presenten plaques de diferents colors i formes. En juliol de 2012, English Heritage va publicar un registre de sistemes de plaques administrats per atres organisacions en Anglaterra.[24]
Els criteris de selecció varien molt, i numerosos gestors tracten les plaques principalment com a monuments i les coloquen en edificis antics, en contrast en l'estricta política del English Heritage d'instalar plaques únicament en l'edifici real en el que va viure una persona famosa o va tindre lloc un event.
Londres
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La Corporació de Londres continua gestionant el seu propi conjunt de plaques per a la City de Londres, a on English Heritage no les coloca. Les seues plaques són blaves i de ceràmica, pero tenen forma rectangular i duen l'escut de la City de Londres.[2][25] Per la rapidea del canvi en l'entorn construït dins de la City, una alta proporció de plaques de la Corporació de Londres marquen l'emplaçament d'antics edificis desapareguts.
Molts dels 32 Borough de Londres ara també tenen els seus propis sistemes de plaques, que es gestionen paralelament al de English Heritage. El Consell de Westminster City utilisa plaques verdes, cada una d'elles patrocinada per un grup en un interés particular en el seu tema.[26] El municipi de Southwark va començar el seu propi sistema de plaques blaves en 2003, que permet que el municipi otorgue plaques per mig de votació popular despuix de la seua nominació pública: les persones vives poden optar a rebre una placa.[27] El municipi de Islington utilisa un sistema de plaques verdes commemoratives molt similar, iniciat en 2010.[28]
Atres plaques poden ser erigides per grups més menuts, com a associacions veïnals. En 2007 [enllaç trencat] va erigir una placa blava en memòria del primer ministre Harold Wilson en el número 12 de Southway, com a part de les celebracions del centenari del barri.
Irlanda del Nort
[editar | editar còdic]En Irlanda del Nort, Ulster History Circle és un dels pocs grups que administren plaques blaves. Establit en 1983, ha erigit al voltant de 140 plaques.[29] El Belfast City Council també gestiona les seues pròpies plaques.[30]
En atres llocs
[editar | editar còdic]
La Birmingham Civic Society gestiona un sistema de plaques blaves en Birmingham i les seues afores: hi ha més de 90 plaques que commemoren als antics residents de la ciutat i llocs d'interés històric notables.[31][32]
En Mánchester, la gestió de les plaques és coordinada per la Galeria d'Art de Mánchester, a la que es poden enviar nominacions. Les plaques deuen ser finançades per els qui les proponen.[33][34] Des de 1960 fins a 1984 totes les plaques eren de ceràmica i de color blau. A partir de 1985, varen ser fabricats en fundició d'alumini, codificats per colors per a reflectir el tipo de commemoració (blava per a persones; roig per a events de l'història social de la ciutat; negre per a edificis d'interés arquitectònic o històric; vert per a atres temes). Despuix d'un periodo de suspensió, s'ha repres/représ l'iniciativa, i totes les plaques ara són de bronze patinat.[33]
Una placa blava en el Tommyfield Market d'Oldham (Gran Mánchester) marca l'orige de les tendes de fish and chips (peix en creïlles fregides) i les indústries de menjar ràpit en 1860.
El Bournemouth Borough Council ha instalat més de 30 plaques blaves.[35] La seua primera placa es va donar a conéixer el 31 d'octubre de 1937, i estava dedicada a Lewis Tregonwell, qui va construir la primera casa en lo que ara és Bournemouth. Li varen seguir dos plaques més en 1957 i 1975, en memòria de l'escritor Robert Louis Stevenson i del poeta Rupert Brooke, respectivament. La primera placa blava es va presentar el 30 de juny de 1985, i commemorava a Percy Florence Shelley.[36]
La ciutat de Hertfordshire de Berkhamsted va inaugurar un conjunt de 32 plaques blaves en 2000, colocades en alguns dels edificis més importants de la ciutat,[37] inclós el castell de Berkhamsted, lloc de naiximent de l'escritor Graham Greene, i edificis associats en el poeta William Cowper, en John Incent (deán de la catedral de Sant Pablo) i en Clementine Hozier. Les plaques es troben situades en una Ruta Patrimonial promoguda per l'Ajuntament.[38]
Wolverhampton té més de 90 plaques blaves erigides per la Societat Cívica i Històrica de Wolverhampton segons un pla que va començar en 1983.[39] Una de les plaques més inusuals marca l'ubicació del récort mundial d'altitut en globo aerostático, conseguit el divendres 5 de setembre de 1862.
La ciutat de Loughton en Essex va inaugurar el seu pla en 1997, seguint un programa que permet colocar tres noves plaques a l'any. En 2019 s'havien erigit 42 d'elles. L'objectiu és estimular l'interés públic en el patrimoni de la ciutat.[40] Entre les plaques blaves de Loughton figura la de Mary Anne Clarke, que de fet és una parella de plaques idèntiques, una situada en la part davantera i una atra en la posterior de la seua casa de Loughton Lodge.
En 2005, la Societat Cívica de Malvern i el consell del districte de Malvern Hills varen anunciar que es colocarien plaques blaves en els edificis de Malvern que estigueren associats en personages famosos, inclós Franklin D. Roosevelt. Des de llavors, s'han erigit plaques blaves per a commemorar a C. S. Lewis, Florence Nightingale, Charles Darwin i al que fora emperador d'Etiopia Haile Selassie.[41][42][43]
En 2010, el Derbyshire County Council va permetre als seus residents votar a través d'Internet sobre una llista curta de personages històrics notables per a ser commemorats en la localitat per mig de plaques blaves.[44] Les primeres sis plaques recorden a l'industrial Richard Arkwright junior (en Bakewell), a Olave Saint Claire Soames i a el "Pare dels ferrocarrils" George Stephenson (en Chesterfield), al prodigi matemàtic Jedediah Buxton (en Elmton), a l'actor Arthur Lowe (en Hayfield) i a l'arquitecte Joseph Paxton (en Chatsworth House).[45]
Un sistema de plaques blaves de llarga duració està en funcionament en el Municipi de Gateshead. Dirigit pel consell, es va registrar en el English Heritage en 1970[24] i s'han instalat 29 plaques blaves entre 1977 i la publicació d'un document commemoratiu en 2010.[46][47] El pla de Gateshead té com a objectiu destacar a les persones notables que varen viure en el districte, edificis notables dins d'ell i events històrics importants.[48] Alguns dels homenajats són Geordie Ridley, autor del Blaydon Races,[49] William Wailes, un destacat defensor de les vidrieres que va viure en una "mansió de conte de fades" en Saltwell Park en el XIX,[50][51] l'industrial i cofundador de l'empresa Clarke Chapman, William Clarke,[52] i Sir Joseph Swan, l'inventor d'una llàntia incandescent, la casa de la qual en Low Fell seria la primera del món en ser allumenat en llum elèctrica.[52][53]
Des de llavors s'han erigit més plaques blaves de Gateshead. En 2011 es varen instalar plaques en commemoració de William Henry Brockett, editor del primer periòdic de Gateshead,[54] del doctor Alfred Cox[55] i de la germana Winifred Laver, una misionero que va rebre durant la seua vida vàries condecoracions, inclosa la Medalla de l'Imperi Britànic.[56] En 2012, es varen revelar més plaques blaves en commemoració de Vincent Litchfield Raven, un "geni de l'ingenieria" (ingenier mecànic en cap del Ferrocarril del Noreste, els seus èxits en la tècnica del vapor finalment varen frustrar el seu propi treball visionari sobre la possibilitat dels trens elèctrics),[57] i dels desastres miners de el XIX en Felling.[58]
En 2017, en Aldershot (Hampshire), la Societat Cívica de Aldershot va inaugurar la seua primera placa blava dedicada al comediante i actor Arthur English en la casa a on havia naixcut. Es pretén que esta placa siga la primera d'una série dedicada a persones locals notables o edificis històrics.[59][60][61]
Plaques temàtiques
[editar | editar còdic]També existixen varis plans a nivell nacional patrocinats per organismes d'interés especial, dedicats a erigir plaques en llocs o edificis en associacions històriques dins de la seua esfera particular d'activitat.
- El pla Ret Wheeel (Roda Roja) del Transport Trust erigix plaques roges en llocs d'importància per a l'evolució del transport.[62]
- El Music Hall Guild of Great Britain and America coloca plaques blaves en llocs associats en artistes notables del music hall i varietats, principalment en l'àrea de Londres.
- La British Comedy Society (anteriorment coneguda com Dead Comics' Society) erigix plaques blaves en les antigues cases de famosos comediantes, inclosos les de Sid James i John Li Mesurier.
- La Royal Society of Chemistry instala plaques blaves hexagonals per a marcar llocs a on es considera que les ciències químiques han fet una contribució significativa a la salut, la riquea o la calitat de vida.[63]
- l'Institut de Física instala plaques circulares blaves per a commemorar la vida o el treball dels físics en varis llocs de Gran Bretanya i Irlanda. Existixen plaques en Edimburc dedicades a Thomas Henderson i a Thomas David Anderson, en Glasgow a Alexander Wilson i a William Thomson, en l'Observatoriuo de Eskdalemuir para Lewis Fry Richardson, en el lloc de naiximent de Charles Wilson en Pentland Hills, en Leeds, i para George Paget Thomson en Aberdeen.[64] En 2015, Peter Higgs va donar a conéixer la seua pròpia placa, instalada en l'edifici en el que havia predit l'existència del Bosón de Higgs.[65]
-
Placa del Transport Trust en Hythe Pier (Hythe, Hampshire), el ferrocarril en un moll portuari més antic del món
-
Placa de la Royal Society of Chemistry en el Departament de Química del University College de Londres, en recort del treball desenrollat per Sir Christopher Ingold (instalada en 2008)
-
Placa del Institut de Física en l'Edifici Parkinson, Universitat de Leeds, commemorant els descobriments de Sir William Henry Bragg
Eixemples
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Llista de plaques blaves.
- John Logie Baird: 22 de Frith Street, Westminster, Londres, W1D 4RP.
- Barry Jackson: Teatre Old Rep, Station Street, Birmingham, B5 4DY.
- Roger Bannister: Pista d'atletisme de l'Universitat d'Oxford, Iffley Road, Oxford, OX4.
- John Betjeman: 43 de Cloth Fair, Londres, EC1.
- Stephen Boyd: 292 de Shore Rd, Newtownabbey BT37 9RW.
- Herbert Campbell: 44 de Lawford Road, Hackney.
- Charles Chaplin: 287 de Kennington Road, Londres, SE11.
- Winston Churchill: 28 de Hyde Park Gate, Kensington Gore, Kensington i Chelsea, SW7.
- Roald Dahl: L'antiga confitería de la Sra. Pratchett en Llandaff, Cardiff, commemora la travesura que un jove Dahl li va fer en posar una rata en el flasco de gobstoppers (caramelos durs).[66]
- Charles Darwin: edifici de Ciències Biològiques, University College, Camden, Gower Street, WC1.
- Charles Dickens: edifici BMA que commemora la seua antiga casa de Tavistock House, en Tavistock Square, Londres.
- Michael Faraday: Larcom Street, Walworth.
- Benjamin Franklin (un dels pares fundadors dels Estats Units) una volta va ser amo d'una propietat en el centre de la ciutat de Preston, en el cantó de Cheapside i Friargate.
- Anna i Sigmund Freud: es poden trobar commemorats en la Casa Museu Freud, 20 de Maresfield Gardens en Hampstead (Londres), NW3.
- Mahatma Gandhi: 20 de Baron's Court Road, Hammersmith i Fulham, W14, marca del lloc a on va permanéixer mentres vivia en Londres.
- Georg Friedrich Händel i Jimi Hendrix: costat a costat en el 25 i el 23 de Brook Street, Mayfair, Londres, W1.
- Alfred Hitchcock: 153 de Cromwell Road, Londres, SW5.
- Stanley Holloway: 25 Albany Road, Manor Park, Newham, E12, la casa en la que va nàixer.
- Sherlock Holmes: 221B Baker Street, Londres, W1, colocat allí pel Museu Sherlock Holmes, que ara ocupa el mateix lloc.
- Cecil Jackson-Cole: Oxfam Charity Shop, en el 17 de Broad Street, Oxford, OX1 3AS.
- Muhammad Ali Jinnah (Fundador de Pakistan): 35 de Russell Street, Kensington, Londres. En la casa a on es va hostajar durant la seua estància en Londres en 1895.
- Marie Kendall: Okeover Manor, Clapham Common.
- Thomas Edward Lawrence: 14 de Barton Street Westminster, SW1, i una atra placa en número 2 de Polstead Road, Oxford, OX2, que va anar la llar de la seua infància.
- James Legge: 3 de Keble Road, Oxford.
- John Lennon: 251 Menlove Avenue, Liverpool.
- Bob Marley: Ridgmount Gardens.
- Freddie Mercury: 22 de Gladstone Avenue en Feltham, oest de Londres.[67]
- Keith Moon: placa colocada per The Heritage Foundation.[68] Està ubicada en el 90 Wardour Street, Soho, Londres, W1F 0UB, ubicació del Club Marquee.
- Isaac Newton: 87 de Jermyn Street, Westminster, SW1.
- Laurence Olivier: Wathen Road, Dorking.
- Fred Perry: 223 de Pitshanger Lane, Ealing, Londres.
- W. Heath Robinson: 75 de Moss Lane, Pinner, Harrow.
- Franklin D. Roosevelt: Aldwyn Tower, un antic hotel en Malvern, a on es va hostajar mentres convalecer d'una malaltia durant la seua chiquea.
- Vinaiak Dámodar Savarkar: 65 de Cromwell Avenue Highgate, Londres N6, marca el lloc a on va permanéixer mentres vivia en Londres.
- Peter Sellers: Muswell Hill Road, prop de l'estació de Highgate.
- Robert Louis Stevenson: Mount Vernon, cantó en Holly Plau, Hampstead, Londres, NW3.
- Pamela Lyndon Travers: 50 Smith Street, Londres, SW3.
- Alan Turing: 2 de Warrington Crescent, Maida Val, Westminster, Londres, W9, a on va nàixer.
- Vincent van Gogh: 87 de Hackford Road, Lambeth, SW9.
- H. G. Wells: Hannover Terrace 13, Westminster, NW1-
- Oscar Wilde: 34 de Tite Street, Kensington i Chelsea, SW3.
- Virginia Woolf: 29 de Fitzroy Square, Londres, W1.
-
Placa blava en el 22 de Frith Street, Westminster, W1, que commemora la primera demostració de televisió de l'inventor escocés John Logie Baird
-
Placa del English Heritage en el 25 de Albany Road, Manor Park, Newham, en commemoració de l'actor Stanley Holloway (erigida en 2009)
-
Placa del English Heritage en el 223 de Pitshanger Lane, Ealing, Londres, commemorant al teniste Fred Perry
-
Julia Belham-Payne en l'alcaldesa de Brighton, Denise Cobb, inaugurant la placa blava dedicada a l'esoterista Doreen Valenta
En atres països
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Placa commemorativa.
També existixen diversos conjunts de plaques commemoratives (no tots usen plaques blaves), sobretot en les ciutats de París, Roma, Oslo i Dublín.[69]
En els Estats Units, les plaques commemoratives similars a les que s'usen en Europa es denominen historical marker. Estos marcadors varien en color i disseny segons l'estat. El National Trust for Historic Preservation o el govern dels Estats Units, a través del Registre Nacional de Llocs Històrics, poden otorgar estatus històric, en un chicotet marcador de bronze fixat a l'edifici. Atres marcadors són erigits per comissions històriques estatals i autoritats similars, governs locals o grups cívics. Estos també es poden colocar en l'edifici, pero en freqüència són marcadors independents en el text en cada costat, o ben començant per un costat i continuant per l'atre.
La majoria dels estats d'Austràlia posseïxen programes que regulen l'implantació de marcadors històrics. Per eixemple, en Victoria tots els llocs i objectes enumerats en el Victorian Heritage Register tenen dret a exhibir una placa blava.[70] L'Institució de Mecànics de Victoria Inc. també han adoptat un programa de plaques blaves, i més de 30 Instituts de Mecànics en tot l'estat han instalat plaques en els seus edificis.[71]
Filipines té més de 1500 marcadors històrics instalats per a commemorar a diverses personalitats, llocs, estructures o events en tot el país. L'agència governamental encarregada d'este comés és la Comissió Històrica Nacional de Filipines (NHCP), encara que les unitats del govern local també poden instalar marcadors de sobre assunts de rellevància local.[72] La política d'instalació de marcadors va començar en 1933,[73] colocant-se els primers en 1934.
-
Placa del Estat de Nova York, commemorant el lloc a on va funcionar la primera locomotora de vapor dels Estats Units
-
Marcador històric explicant l'importància de l'edifici Míchigan Central Depot en Battle Creek (Míchigan)
-
Versió noruega de la placa blava, creada per la Selskabet for Oslo Byes Vel
-
Fita històrica filipí, senyalant el Carrer Real d'Iloilo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Spencer, Howard (2008). «The commemoration of historians under the blue plaque scheme in London». Institute of Historical Research. Consultat el 2011-06-16.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «The History of Blue Plaques». English Heritage. Consultat el 2017-12-16.
- ↑ «Centre For Paguen Studies – Alchemy to Zeitgeist of information on Paganism. A resource for pagans everywhere.» (en en-gb).
- ↑ «Built to last: the making of a blue plaque». English Heritage. Consultat el 2016-12-16.
- ↑ «Blue Plaque FAQS». English Heritage. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ Hansard vol 172 17 July 1863 quoted in 'The commemoration of historians under the blue plaque scheme in London' by author Howard Spencer
- ↑ 7,0 7,1 «About blue plaques». Royal Borough of Kensington and Chelsea. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2023. Consultat el 2011-06-16.
- ↑ 8,0 8,1 «The Blue Plaque Design». English Heritage. Consultat el 2011-06-16.
- ↑ 9,0 9,1 Quinn, Ben. Blue plaques scheme suspendre after 34% cut in government funding. Recuperate le 7 de giner 2013.
- ↑ «Sylvia Pankhurst blue plaque» (en en-gb). openplaques.org. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Samuel Coleridge-Taylor blue plaque» (en en-gb). openplaques.org. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Mary Seacole blue plaque» (en en-gb). openplaques.org. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Blue Plaques scheme position statement». Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ Gray, Louise. National Trust could save blue plaques, The Daily Telegraph.
- ↑ «London Blue Plaques Re-Open For Nominations – 18 June 2014». English Heritage. Consultat el 2014-06-27.
- ↑ «London Blue Plaques scheme re-launched».Salon: Society of Antiquaries of London Online Newsletter.322Consultat el 2014-06-27.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «Propose a plaque». English Heritage. Consultat el 2016-12-16.
- ↑ «How to propose a Blue Plaque». Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Blue Plaques Panel». English Heritage. Consultat el 2015-02-10.
- ↑ Parker, Peter. Lived in London: Blue Plaques and the Stories Behind Them by Emily Cole: review, The Daily Telegraph. Recuperate le 7 de juliol 2010.
- ↑ «first regular high definition televisió service blue plaque» (en en-gb). openplaques.org. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Peter Ellis blue plaque» (en en-gb). openplaques.org. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «About Blue Plaques: Frequently Asked Questions». English Heritage. Consultat el 13 May 2015.
- ↑ 24,0 24,1 «Register of Plaque Schemes». English Heritage. Consultat el 2012-07-16.
- ↑ «Blue plaques». City of London. Consultat el 19 May 2015.
- ↑ «Green Plaques Scheme». Archivat des d'el original, el 2012-07-16. Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Blue Plaque Winners 2007». Southwark Borough Council. Archivat des d'el original, el 2008-09-13.
- ↑ «Recent Plaques». London Borough of Islington. Archivat des d'el original, el 22 de març de 2015. Consultat el 19 May 2015.
- ↑ «THe Ulster History Circle». Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Poet and broadcaster remembered». Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Birmingham Civic Society plaques list». Consultat el 2013-01-12.
- ↑ «Birmingham Civic Society Awards». Consultat el 2011-11-29.
- ↑ 33,0 33,1 «Commemorative Plaques». Manchester City Council. Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Commemorative plaques scheme». Manchester Art Gallery. Consultat el 2016-04-17.
- ↑ «Blue Plaques in Bournemouth». Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Blue Plaques of Bournemouth». Bournemouth Borough Council.
- ↑ «The history of Berkhamsted». Berkhamsted Town Council. Consultat el 6 May 2011.
- ↑ Cook, John (2009). A Glimpse of our History: a short guided tour of Berkhamsted, Berkhamsted Town Council.
- ↑ «Blue Plaques». Wolverhampton Civic and Historical Society. Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2016. Consultat el 2012-11-05.
- ↑ «Loughton Blue Plaques». Consultat el 2016-08-09.
- ↑ Blue plaque link to town's famous faç, Newsquest Mija Group. Recuperate le 25 de juny 2011.
- ↑ Plaque a tribute to Narnia author, Newsquest Mija Group. Recuperate le 25 de juny 2011.
- ↑ Emperor will be remembered as part of civic week, Newsquest Mija Group. Recuperate le 25 de juny 2011.
- ↑ Final vote for Derbyshire blue plaque honour, BBC News. Recuperate le 6 de maig 2011.
- ↑ «Blue Plaques». Derbyshire County Council. Consultat el 6 May 2011.
- ↑ «Commemorative Plaques». Gateshead Council (2012). Consultat el 2012-12-29.
- ↑ Richards, Lindo (2010-09-09). «Blue Plaques mapshows off famous espots». Newcastle Evening Chronicle. Consultat el 2012-12-29.
- ↑ «Gateshead's Commemorative Plaques». Gateshead Council. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2017. Consultat el 2012-12-29. at p.2
- ↑ «Gateshead's Commemorative Plaques». Gateshead Council. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2017. Consultat el 2012-12-29. at p.3
- ↑ Plaque honours famous ex-resident, the BBC. Recuperate le 29 de decembre 2012.
- ↑ Fairytale mansió gets new life, BBC. Recuperate le 29 de novembre 2012.
- ↑ 52,0 52,1 «Gateshead's Commemorative Plaques». Gateshead Council. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2017. Consultat el 2012-12-29. at p.8
- ↑ «Gateshead Blue Plaques – Joseph Swan 1828–1914». Gateshead Libraries (2011). Consultat el 2012-12-29.
- ↑ Lawson, Ruth. «Gateshead newspaper founder honoured». Newcastle Evening Chronicle. Consultat el 2012-12-29.
- ↑ Richards, Lindo (23 de març de 2011). «Blue plaque marks Victorian medic's home». Newcastle Evening Chronicle. Consultat el 2012-12-29.
- ↑ Richards, Lindo (2011-06-23). «Blue plaque honour to Sister Winifred Laver». Newcastle Evening Chronicle. Consultat el 2012-12-29.
- ↑ Wainwright, Martin. Gateshead honours an engineering giant whose genius has lessons for our claves, The Guardian. Recuperate le 29 de decembre 2012.
- ↑ Felling Pit Disaster remembered on 200th anniversary, the BBC. Recuperate le 29 de decembre 2012.
- ↑ «Blue Plaque for Arthur English – Aldershot Civic Society website». Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2018. Consultat el 9 de novembre de 2020.
- ↑ 'Llaure You Being Served? actor Arthur English honoured with blue plaque' – BBC News Online – 15 July 2017
- ↑ 'Blue plaque unveiled for Aldershot's Arthur English' – Eagle Ràdio – 15 July 2017
- ↑ «Transport Trust». Consultat el 2010-07-07.
- ↑ «Connecting Everyone with Chemistry». Royal Society of Chemistry.
- ↑ «Blue plaques».
- ↑ Higgs unveils plaque in his honour (in (en-GB)), BBC News.
- ↑ "Blue plaque marks Dahl sweet shop". BBC. Retrieved 24 December 2014
- ↑ Blue Plaque unveiled on Freddie Mercury's first London home.
- ↑ «Keith Moon plaque unveiling».
- ↑ «Plaques by Country». Consultat el 2011-07-07.
- ↑ «Blue Plaques». Department of Planning and Community Development, Victoria. Consultat el 2011-02-14.
- ↑ «Historical Plaques Program». Mechanics' Institutes of Victoria Inc.. Consultat el 2013-01-13.
- ↑ GUIDELINES_IDENTIF CLASSIF AND RECOG OF HIST SITES & STRUCTS IN THE PHIL.pdf, Google Docs.
- ↑ (1958) Historical Markers Plagau by the Philippine Historical Committee, Manila: Bureau of Printing.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa azul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.