Chatsworth House

Erro al crear miniatura:

Chatsworth House

Chatsworth House és una gran mansió britànica de tipo country house (palau rural similar a les viles italianes i chateaux francesos) que entranya extraordinària importància històrica i artística. Domina una formidable propietat de 40 hectàreas de jardins, prats i boscs en el comtat anglés de Derbyshire, a uns cinc quilómetros del poble de Bakewell. Junt en una atra mansió veïna d'estil Tudor (Haddon Hall), Chatsworth és el puntal turístic i econòmic d'esta chicoteta localitat de 4000 habitants ya que rep anualment més de 300.000 visites. Oferix cada any múltiples activitats com a recorreguts guiats, classes didàctiques per a chiquets, fires populars i actuacions de teatre i música, i ademés explota comercialment els seus atractius llogant espais per a actes privats i gestionant diversos restaurants, cafeteries i tendes que venen souvenirs i productes locals.

Esta mansió és famosa pels seus sorprenents tesors artístics, que inclouen la colecció privada de dibuixos antics més valiosa del món, en eixemples de Leonardo, Rafael, Tiziano, Parmigianino, Durero, Brueghel, Van Dyck i Rubens. Conte aixina mateix en pintures de Rembrandt, Frans Hals, Poussin, Murillo, Canaletto, Gainsborough i Lucian Freud, estàtues de Canova i un gran acervo documental i d'arts decoratives (objectes orientals, ceràmiques, tapissos...). Des de 1549 l'edifici i els seus terrenys circumdants pertanyen al linaje Cavendish, que ostenta el títul de ducs de Devonshire. L'edifici va ser temporalment, entre 1995 i 1996, un dels bens de la Llista Indicativa de Regne Unit.

Història

Els orígens de Chatsworth es remonten a el XI: el manuscrit Domesday Book (conservat en els Archius Nacionals del Regne Unit en Kew, Londres) menciona l'existència d'una casa en este lloc. En aquella época era una propietat real baix protecció de William de Peverel.

Construcció en el XVI

En 1549 la parcela va ser adquirida per un tesorer d'Enrique VIII, William Cavendish, qui va seguir els consells de la seua esposa Bess de Hardwick per a mudar-se ací des de la seua residència en Suffolk. Varen iniciar en 1553 la construcció d'una nova casa a la vora del riu Derwent, i encara que Cavendish va fallir quatre anys despuix, la seua viuda va proseguir les obres i les va terminar en la década següent. De planta rectangular i en un pati central, la mansió media 50 x 60 metros i la seua frontera es realçava en quatre torretes. Bess de Hardwick va contraure noves nupcias en George Talbot, VI comte de Shrewsbury, noble que en 1568 va ser encarregat de custodiar a María Estuardo despuix de la seua abdicació del tro d'Escòcia, raó per la qual l'ex-regna va residir vàries voltes en Chatsworth. Bess va fallir en 1608 i la propietat va passar al seu segon fill, William Cavendish (1552-1626), qui va ser nomenat comte de Devonshire. Este títul passaria a ser ducado décades despuix, i els seus actuals titulars seguixen sent propietaris de Chatsworth House.

Reforma clasicista

A finals de el XVII el quart duc va ser apartat de la cort de Jaime II per qüestions polítiques, i es va retirar a Chatsworth. Per a engrandir la seua residència habitual, va mamprendre en 1687 una ambiciosa reforma; inicialment va pensar en remodelar solament la frontera sur, pero després va decidir modificar també l'orientada a l'oest. El resultat va ser un edifici en aspecte de temple romà, en pilastres jòniques i un frontón, que influiria en l'arquitectura barroca del país. Tant la mansió com les escalinates que descendixen als jardins serien novament remodelades en el XIX. Com a senya singular, la mansió té els seus finestrals de fusta coberts d'or. Esta ornamentació, que sembla un malbarat, es justifica a dia de hui perque el bany d'or és molt resistent a les inclemències del temps, de modo que si una capa de pintura cal renovar-la cada sis anys, les d'or resistixen trenta.

Apogeu i reformes en el XIX

El següent gran promotor de l'actual riquea de Chatsworth seria el sext duc de Devonshire: va heretar el títul en 1811 junt en sis grans conjunts patrimonials que sumaven 810 quilómetros quadrats de terreny en Anglaterra i Irlanda. L'explotació de tantes terres proporcionava al nou duc colossals ingressos, en els que va costejar múltiples retocs en la casa, si be va decidir mantindre intactes els seus elements principals a pesar de que estava obsoleta per al gust de l'época; per aquells anys la reina Victoria considerava inhabitable Hampton Court, un palau molt similar. Entre els canvis que el sext duc sí va introduir destaca una gran ampliació de planta allargada cap al costat nort, en un auster estil neoclàssic, destinada majorment al personal de servici i terminada en el seu extrem en un belvedere (torre-mirador). El duc també va sumar nous corredors o passadiços en els ànguls del pati principal, que permetien accedir a atres ales del bloc sense tindre que eixir al ras. Gran bibliófilo, va construir ademés una biblioteca a dos altures en una balconada de fusta. Li agradava el marbre, que va amprar per a embellir diversos interiors en sofisticades fumerals. Ya en eixos anys els jardins gojaven de gran renom; inicialment conformats en parterres geomètrics al modo de Versalles, havien anat adoptant el cridat estil anglés, d'una mida informalidad, gràcies en part a reformes de Capability Brown, qui va aplegar a desviar el riu Derwent i plantar centenars d'arbres en el tossal posterior per a donar a la mansió un entorn grandiós.

En els temps del antic règim els membres de la noblea dedicaven no poc del seu temps a la vida social, la qual requeria organisar luxoses festes, caceres i demés diversions per a les quals les mansions devien contar en infraestructura apropiada: múltiples salons, jardins, caballerizas... L'émfasis donat al protocol i a l'ostentació era tal, que els palaus de l'alta aristocràcia eren somesos a car reformes en previsió d'una visita de la família real que no sempre es feya realitat. Sí en Chatsworth: en 1843, la reina Victoria i el príncip Alberto varen acodir a contemplar en els jardins una vanaglòria de fonts allumenades; acte al que també va acodir el Duc de Wellington. Ya temps abans, sent una princesa de tretze anys, Victoria va gojar en Chatsworth del seu primer sopar formal com a adulta.

Crisis en el XX

A principis de el XX els ducs de Devonshire varen sofrir una tremenda crisis econòmica; en morir l'octau duc en 1908 varen aflorar deutes per mig milló de lliures, sifra llavors enorme. El decliu venia de molts anys arrere, ya que l'activitat agrícola (font principal d'ingressos) travessava una depressió des de la década de 1870, i ademés el sext duc havia acumulat deutes pels seus gusts extravagants. En 1912 la família va tindre que vendre valiosos llibres i impresos (incloent varis de Shakespeare) a la Huntington Library de Califòrnia, despuix en els anys de l'I Guerra Mundial es va desprendre de terrenys en Somerset, Sussex i Derbyshire, i finalment en 1920 va vendre a uns promotors la seua residència londinenca, Devonshire House, que ocupava 12.000 metros quadrats en la zona de Piccadilly; va ser demolida, si ben gran part del seu contingut es va dur a Chatsworth.

També en 1920 els ducs varen tindre que derribar el jagantesc hivernàcul que tenien en el jardí perque no podien costejar el seu manteniment: requeria el treball de dèu operaris i les plantes s'havien gelat per falta de carbó per al sistema de calefacció, que consumia anualment 300 tonellades. Fins a la seua desaparició, este hivernàcul va ser considerat el més gran del món i acodien a vore-ho curiosos de varis països. Albergava una recreació de selva tropical en arbres de gran porte i en un estany de nenúfars jagants, i també es varen plantar ací alguns eixemplars de banana, batejats com Cavendish en honor dels ducs; denominació vigent encara hui. A pesar de les estrecheces econòmiques, els Cavendish varen mantindre una vida de comoditats al modo senyorial: el personal domèstic ascendia a 38 empleats, i s'oferien convits a decenes d'invitats en exquisiteces importades, com sopa de tortuga. En aquella época, cada tortuga duta del Carib costava més diners que el salari anual d'una sirvienta.

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va trastornar el funcionament de casi totes les grans mansions angleses, de les que algunes, per orde gubernativa, varen ser usades com a aquarterament per a les tropes i varen resultar molt danyades. Per sòrt el dècim duc va eludir que tal mida s'aplicara en Chatsworth: va oferir la mansió per a albergar a les alumnes d'un colege femení de Gales, Penrhos College. El contingut més valiós de la casa es va empaquetar i va desestajar en onze dies, i les chiquetes es varen instalar en els salons. Alguns d'ells es varen habilitar com a dormitoris colectius, i la mala ventilació va causar verdet darrere dels quadros. Chatsworth va tindre este peculiar us durant sis anys, i no seria reocupada pels Cavendish fins a la década dels 50.

Matrimonis en famílies d'Estats Units

Durant la primera mitat de el XX els ducs varen mantindre una intensa vida social i mundana, travant amistat en celebritats d'Estats Units, tant personalitats de la política com a figures de l'espectàcul. Varen conéixer a un jove Fred Astaire i a la seua germana Adele quan actuaven com a ballarins en Londres. Ella es va casar en un fill dels ducs en 1932 i va deixar d'actuar; pero en poc temps enviudó i va retornar al seu país. En 1944, els ducs varen emparentar en la família Kennedy: Kathleen, germana del futur president d'Estats Units, es va casar en el primogènit del dècim duc, William Cavendish. Pero per desgràcia el matrimoni va fallir en pocs anys: ell en acte de combat en Bèlgica, i ella en un accident aéreu en 1948. Els seus cossos varen ser sepultats en Chatsworth, i en 1963 el ya president J. F. Kennedy va acodir d'incògnit a visitar la tomba de la seua germana.

Crisis heretada

Els ducs de Devonshire viurien un atre revés més prolongat a partir de 1950. El dècim duc va morir inesperadament sense tancar la transmissió dels seus bens, que per això varen quedar subjectes al pagament d'un 80% per imposts d'herència. El volum de diners a pagar ascendia a 7 millons de lliures (equivalents a uns 172 millons actuals). Alguns assessors varen considerar que la situació no tenia solució i que Chatsworth House devia donarse a l'Estat a modo de museu, pero el nou duc ho va evitar: va vendre àmplies parceles de terreny, va cedir una atra mansió (Hardwick Hall) al Tesor britànic (que la va deixar en mans del National Trust) i també es va desprendre d'algunes importants obres d'art. La liquidació del deute es va prolongar sèt anys, durant els quals la suma va créixer encara més pels interessos.

Nova gestió: turisme

En 1981 els ducs varen crear un charitable trust (organisme similar a una fundació sense ànim de lucre) que assegurara la pervivencia de la casa i el seu entorn. Este trust, per mig d'un acort a 99 anys, controla la gestió del conjunt pagant als Cavendish un lloguer anual d'un milló de lliures, si be la família reintegra una sifra al trust per residir en una part de la casa. La propietat està oberta al turisme en un enfocament modern: organisa múltiples activitats (fires, concerts, funcions de teatre), conta en varis restaurants i cafeteries en edificis anexos, alberga convits nupcials i demés celebracions privades, i comercialisa una àmplia gama de productes com a llibres, souvenirs, objectes decoratius i comestibles de la regió. Gràcies a l'exenció d'imposts que favorix al trust, tots els beneficis obtinguts revertixen en la conservació del conjunt.

En 2010 es va culminar un pla de rehabilitació de cinc anys que va costar 14 millons de lliures, i el manteniment ordinari absorbix quatre millons anuals, per la qual cosa la família s'ha vist obligada a vendre algunes obres d'art i antiguetats per a reunir diners. En 2010 el duc va subastar bens de rellevància menor (entre ells, un coche Humber de 1915) recaptant casi 6,5 millons de lliures. Pero entre les peces venudes en les últimes décades es conten també valiosíssims dibuixos. Ya que són sensibles a la llum i permaneixen archivats, els ducs entenen que la seua venda no altera l'integritat decorativa de la mansió. Entre les peces més precioses que han abandonat la colecció, es conta el célebre Liber veritatis de Claudio de Lorena (adquirit pel Museu Britànic en 1957) i un esbós de Rafael, Cap d'apòstol, subastat en decembre de 2012 i que va marcar un récort mundial (36 millons d'euros). També es va vendre en 2010 (despuix d'un debat en la prensa) un bajorrelieve en bronze de Pierino dona Vinci, nebot de Leonardo; no es va poder reunir diners per a retindre-ho en el país, i el govern va tindre que autorisar la seua exportació i venda al Museu Liechtenstein de Viena.

Erro al crear miniatura:

Leda i el cisne, dibuix de Leonardo dona Vinci.

Erro al crear miniatura:

Estudi per a una estàtua ecuestre, dibuix de Rafael.

Coleccions

L'escala, suntuositat i riquea artística de Chatsworth House són sorprenents, a pesar dels revessos econòmics sofrits en l'últim sigle. La mansió conta en 126 estàncies, de les que a penes una trentena és accessible al públic. Les sales d'estat (protocolàries) estan pensades en clau de pompa cortesana més que per a l'us quotidià; se succeïxen en enfilade i estan decorades de manera ostentosa: murals i sostres pintats en temes antics per artistes com Louis Laguerre i Antonio Verrio, estores i tapissos, platería, porcelanes i ceràmiques d'importació... Alguns dels restants espais estan habilitats com una vivenda més moderna i recollida que ampren els actuals ducs, que residixen allí sense ser molestats pels turistes.

Entre les pintures més valioses, cal citar vàries molt importants dels sigles XVI i XVII: El rei Ozías afectat per la llepra (h. 1639) i Retrat de vell (1651) de Rembrandt, una Adoració dels Macs atribuïda a Paolo Veronese, Cavaller i dama en la seua filla de Paris Bordone, Crist i la Verónica de Ludovico Carracci, Els pastors d'Arcàdia de Poussin, un Retrat d'Enrique VIII d'Hans Eworth (copiat d'un original perdut d'Holbein), El somi de Jacob de Salvatore Rosa, Susana i els vells de Sebastiano Ricci, Retrat de la chiqueta Margaret de Vós, pintat cap a 1623 pel seu pare Cornelis de Vós, Paisage en Mercurio i Herse de Paul Brill, El coronel Charles Cavendish de Van Dyck, el Retrat masculí (¿Isaac Massa?) de Frans Hals, una Vista de Chatsworth per Jan Siberechts i una Sagrada Família de Murillo. Vàries fontsPlantilla:Quins localisen en esta mansió un Retrat de dama jove que s'atribuïa a Diego Velázquez per la seua similitut en La dama del palmito de la Colecció Wallace de Londres. Actualment és considerat possible obra del gendre del mestre, Juan Bautista Martínez del Mall. En 2024, la mansió ha recuperat una pintura molt singular que li havia segut furtada en 1979: Retrat de Rubens i Van Dyck, obra d'Erasmus Quellinus II [3] que en la seua época va ser difosa en un gravat de Paulus Pontius [4].

Erro al crear miniatura:

Retrat de Georgiana Cavendish, duquesa de Devonshire, oli de Gainsborough que es conserva en la mansió des de la seua recent compra per l'11.º duc.

Erro al crear miniatura:

Els pastors d'Arcàdia, quadro de Nicolas Poussin.

Erro al crear miniatura:

El rei Ozías afectat per la llepra, quadro de Rembrandt

De el XVIII en avant, destaquen: dos vistes veneciano de Canaletto, un retrat de grup de Els fills del quart duc de Devonshire pintat per Johann Zoffany, La duquesa de Devonshire i la seua filla Georgiana de Joshua Reynolds, el famós Retrat de la duquesa Georgiana Cavendish en gran capell de Thomas Gainsborough, el simpàtic Juí de gossos d'Edwin Landseer, Retrat de les tres germanes Acheson de Sargent, Bodegón en bresquilles de Renoir, i una curiosa pintura ecuestre de Lucian Freud. El 11º duc de Devonshire va ser un primerenc admirador de Freud, i ya en els anys 50 va escomençar a comprar-li obres. A lo llarc de dos décades Freud va retratar a sis membres de la família Cavendish.

En data recentPlantilla:Quàn la família ha sumat eixemples d'art contemporàneu (d'autors com Paula Rego) i sol cedir els jardins a la firma Sotheby's per a l'exhibició anual Beyond Limits: grans escultures d'artistes com Henry Moore, Fernando Botero i Manolo Valdés que després són subastades.

Pero a pesar de totes les obres ya mencionades, el major atractiu de la mansió radica en els seus fondos de dibuix antic: uns 3.000 eixemples, que conformen el conjunt més valiós en mans privades en tot lo món. Suma treballs de Leonardo dona Vinci (Leda i el cisne), Durero (La Verge en el Chiquet i sant Juanito), Hans Burgkmair, Pieter Brueghel el Vell (Vista de la Ripa Gran, únic paisage que es coneix de la seua estància en Roma), Perino del Vaga, Andrea del Sarto, Parmigianino (Vella hilando), Giuseppe Salviati, Domenico Beccafumi, Vittore Carpaccio, Domenico Campagnola, Tiziano (Paisage en cavall i serp), Pordenone, Moretto dona Brescia, Paolo Veronese, Giorgio Vasari, Luca Cambiaso, Taddeo Zuccaro, Federico Barocci, Annibale Carracci (Retrat de chiquet jorobado), Domenichino, Guido Reni, Guercino (Paisage en leñadores), Pietro Testa, Pier Francesco Llosa, Carlo Maratti, Francesco Solimena, Jan Gossaert (Adán i Eva), Rembrandt (Actor en el seu camerino), Claudio de Lorena (Paisage en el sermón de la montanya), Rubens (Aldeana batent manteca), Van Dyck (Retrat del pintor Pieter Brueghel el Jove), Hendrick Goltzius, Iñigo Jones... Especialment famós és el conjunt d'esbossos de Rafael, que en catorze peces és el més ampli existent en Gran Bretanya junt en els pertanyents a la Royal Collection i l'Ashmolean Museum d'Oxford. A este fabulós fondo de dibuixos cal sumar importants gravats, com dos d'Andrea Mantegna (Combat de deus marins i Bacanal en Sileno) que es conten entre les millors estampes de l'autor en tot lo món. Per la seua fragilitat les obres sobre paper es mantenen almagasenades, i els ducs han adaptat una estància de la casa (cridada Gabinet de China) com a sala de mostres temporals, a on exhibiran grups d'elles en curts periodos de temps.

Per desgràcia, necessitats econòmiques han mermat a lo llarc d'un sigle el repertori de dibuixos. La venda més recent va ser el 5 de decembre de 2012: els Cavendish varen subastar en la sala londinenca Sotheby’s un dels seus quinze eixemples de Rafael, Cap d'apòstol, cartó preparatori per al famós quadro La Transfiguración (Museus Vaticans). Este dibuix havia segut inclós (en atres dos de la mateixa colecció) en l'exposició L'últim Rafael celebrada en el Prat de Madrit. Es va adjudicar en la subasta per 29,7 millons de lliures, marcant el récort del dibuix més car de l'història.

La colecció d'escultures arranca en peces egipcíaques, i inclou dos destacables obres de Canova: un bust colossal de Napoleón Bonaparte, i un sensual Endimión dormit. També entranya importància el grup Ganimedes i l'àguila d'Adamo Tadolini. En un notori contrast, s'exhibia també en Chatsworth la polèmica estàtua Sant Bartolomé, el dolor exquisit de Damien Hirst, si ben com a préstam temporal.

Els archius inclouen un manuscrit de la reina Isabel I, múltiples documents de la saga Cavendish, i una carta del president Kennedy. La biblioteca conta en tesors com un llibre d'hores d'Enrique VII i Els quatre llibres d'Arquitectura de Palladio.

També es poden citar: orfebreria a partir de l'época barroca, com un joc de tocador d'argent sobredorada que va pertànyer a la reina Mary II; tres tapissos teixits en el XVII copiant els famosos Fets dels Apòstols de Rafael i atres flamencs de el XVIII a l'estil de Teniers. Junt a eixemples de ceràmica de Delft destaquen els artículs importats d'Oriente, com porcelana chinenca i mobles lacados, que pel seu altíssim cost i rarea eren un signe de distinció. A pesar dels revessos econòmics, la família conserva també peces de joyeria com dos diademes en diamants i atres pedres precioses.

Jardins i atres construccions

Erro al crear miniatura:

Vista de Chatsworth House; en primer terme, un estany dels jardins en el sortidor dedicat al sar Nicolás I de Rússia. La gran escultura blanca és l'obra “Planet” de Marc Quinn.

Erro al crear miniatura:

La cridada “Hunting Tower” (torre de caceres) veïna a la mansió; es va erigir en l'época isabelina.

Els jardins de Chatsworth són també de gran rellevància; ocupen una extensió de 105 acres (4,24 hectàreas) dins d'una colossal propietat de boscs i prats que suma mil acres. Requerixen el treball diari de vint operaris i atrauen a 300.000 visitants cada any. Estan rodejats per un mur de 2,8 quilómetros de llongitut. Entre les zones ajardinades a lo llarc de varis sigles, destaca un jardí d'época isabelina, un atre de finals de el XVII en jocs d'aigua i en un temple clàssic dedicat a la deesa Flora, i un atre jardí dissenyat en el XVIII pel célebre Lancelot Brown.

El conjunt, ademés de la mansió principal, conta en dos edificis exents d'época isabelina (un d'ells, una torre de caceres), estables i un pont sobre el riu alçats en el XVIII, i hivernàculs de vidre de el XIX. Singular és una font d'aigua el sortidor de la qual alcança 90 metros d'altura; es va construir en honor del sar Nicolás I de Rússia, que anava a visitar Chatsworth en 1844 pero no va aplegar a fer-ho. Posteriorment es varen sumar unes turbines a esta instalació per a obtindre electricitat de l'energia hidràulica, i en 1988 es varen modernisar, de modo que la força de l'aigua produïx actualment casi un terç de la llum necessària en la mansió.

Un escenari de cine

Chatsworth ha segut amprat com locación de diverses películes d'época, com Orgull i prejuí (2005) i La duquesa (2008), abdós protagonisades per Keira Knightley. La segona d'estes películes se centra precisament en Georgiana Cavendish, una antepassada dels actuals propietaris de la mansió. Un atre film de renom rodat parcialment ací va ser L'home llop (2010), en Benicio del Bou i Anthony Hopkins.

Vore també

• Bess de Hardwick
• Hardwick Hall

Enllaços externs

• Pàgina web de Chatsworth House.
• Vídeo sobre Chatsworth House (mansió i jardins) en Youtube.
• Exhibició d'una selecció de dibuixos en Chatsworth, segons la pàgina web de la Royal Academy de Londres.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chatsworth House.