Anthony Hopkins

Anthony Hopkins

Philip Anthony Hopkins (Port Talbot, Gales, 31 de decembre de 1937), conegut com Anthony Hopkins, és un actor, compositor, director i productor britànicnortamericà.

Conegut per les seues actuacions en la pantalla i l'escenari, és un dels actors més reconeixibles i prolífics de Gran Bretanya. Hopkins ha rebut molts reconeiximents en els seus més de cinquanta anys de carrera, inclosos dos Óscar, tres premis BAFTA de l'Acadèmia Britànica, un Premie de Televisió de l'Acadèmia Britànica, dos Premis Primetime Emmy i un Premi Laurence Olivier. També ha rebut un Globo d'Or honorari i un BAFTA per la seua trayectòria. En 1993, la reina Isabel II del Regne Unit ho va nomenar cavaller pels seus servicis a les arts i, en 2003, va rebre una estrela en el Passejada de la fama d'Hollywood pels seus guanys en l'indústria cinematogràfica.

Despuix de graduar-se del Royal Welsh College of Music & Drama en 1957, Hopkins es va formar en la Royal Academy of Dramatic Art de Londres. Després va ser descobert per Laurence Olivier, qui ho va invitar a unir-se al Royal National Theatre en 1965. En 1968, Hopkins va conseguir el reconeiximent en el cine en la película The Lion in Winter. Des de llavors ha actuat en més de noranta películes de cine i televisió.

En 2022, en 84 anys, es va convertir en l'actor de més edat en guanyar un Premi Óscar a Millor actor per la seua actuació en The Father.

Senyes biogràfiques

Primers anys

Hopkins va nàixer en Margam, Port Talbot, Gales, i és fill de Muriel Anne i Richard Arthur Hopkins. La seua mare és parent lluntana del poeta irlandés William Butler Yeats. Es crie en la fe anglicana de l'Iglésia de Gales.

Les seues époques d'escola varen ser poc productives. Solitari i en dislèxia, es va donar conte de que podria dedicar-se a algun art, com la pintura, el dibuix o el piano. En 1949, per a infundirle alguna disciplina, els seus pares varen insistir per a que assistira al Jones' West Monmouth Boys' School en Pontypool, Gales. Va permanéixer allí per cinc periodos i després va assistir al Cowbridge Grammar School en Cowbridge, Gales.

Va ser influït i animat per l'actor galés Richard Burton per a que començara la seua carrera en l'actuació. S'havien conegut breument quan tenia 15 anys. Al final, Hopkins es va matricular en un colege de música i drama galés en Cardiff, del que es va graduar en 1957. Despuix d'un periodo de dos anys en l'eixèrcit, es va traslladar a Londres, a on va continuar la seua formació en l'Acadèmia Real d'Art Dramàtic.

Treballs com a actor

Els seus primers papers protagonistes varen ser Coriolano (1971) i Macbeth (1972). El seu debut en Broadway en 1975, en Equus, li va supondre varis premis. En el cine, va interpretar a Ricardo Cor de #León, en El lleó en hivern (1968), d'Anthony Harvey.

Reconeiximents

Hopkins conferix als seus personages un perfil molt distintiu, profunt i sicològic molt elaborat, que els fa molt creibles. Despuix d'una série de películes en les que va interpretar diversos papers en els anys setanta i huitanta (com Un pont lluntà, L'home elefant i Rebelió a bordo), la seua carrera es va disparar en el seu paper d'Hannibal Lecter, un perillós i intelectual criminal en la película The Silence of the Lambs de Jonathan Demme, per la qual va obtindre el premi Óscar al millor actor.

Célebre és també la seua actuació junt a Emma Thompson en Lo que queda del dia de James Ivory, a on interpreta a un primer majordom en la mansió d'un polític anglés afí al Règim nazi. Per esta actuació va ser nominat de nou per a un Óscar al millor actor.

En la película Amistat de Steven Spielberg, basada en fets reals, representa notablement a l'expresident John Quincy Adams, en el paper d'un advocat penalista que defén la causa d'un grup d'esclaus acusats de gresca i homicidi, en el barco de tracta d'esclaus Amistat. Sent nominat de nou als Óscar, esta volta com actor de repartiment. En 2019, va ser nominat de nou en eixa mateixa categoria, per la seua representació del papa Benedicto XVI en la película de Fernando Meirelles Els dos papes.

No obstant, no se li pot encasillar ni definir per estos guanys, ya que ha alternat el cine en treballs teatrals a lo llarc de la seua carrera; ha segut aclamat per la crítica per les seues interpretacions en Drácula, de Bram Stoker (1992, Francis Ford Coppola), Howards End (1992, James Ivory), Terres de penombra (1993, Richard Attenborough), Llegendes de passió (1994, Edward Zwick) i Nixon (1995, Oliver Stone) -pel que va ser nominat novament per a l'Oscar al millor actor-.

En 2020, va protagonisar la película The Father, adaptació de l'obra de teatre Li Père (El Pare) de Florian Zeller. La trama gira entorn al personage d'Hopkins, un home vell que deu bregar en la seua progressiva pèrdua de memòria. 30 anys despuix de guanyar l'Óscar al millor actor va tornar a fer-se en la estatuilla per este paper, sent l'actor en més edat (83 anys en eixe moment) en rebre-ho.

Hannibal Lecter

Artícul principal → Hannibal Lecter.

El seu paper més famós és el del Dr. Hannibal Lecter, assessí en série que practica el canibalisme, en The Silence of the Lambs, película per la qual va guanyar l'Óscar al millor actor en 1992, junt a Jodie Foster, qui va fer el paper de Clarice Starling i també va guanyar l'Óscar a la millor actriu. Ademés, esta película va guanyar els premis Óscar en les categories Millor película, Millor director i Millor guion adaptat.

Esta és l'actuació principal més breu en guanyar un Óscar: Hopkins només va aparéixer aproximadament 17 minuts en pantalla. Va repetir el seu paper com Lecter dos voltes més (Hannibal, en el 2001, i Ret Dragon, en el 2002). La seua representació original del personage en The Silence of the Lambs va meréixer el primer lloc, otorgat pel American Film Institute, en la llista dels millors vilans. En el moment en que li varen oferir el paper, Hopkins estava treballant en una representació teatral de M. Butterfly, en Londres.

La primera aparició d'este personage va ser en la película d'acció Manhunter (1986), de Michael Mann, la qual es va basar sobretot en la novela El dragó roig. El personage de Lecter (pronunciat «llector», en la película) va ser encarnat per l'actor anglés Brian Cox. Hopkins va ser qui es va encarregar de donar-li vida al personage de les tres noveles best-sellers de Lecter escrites per Thomas Harris. Segons se sap, l'autor va quedar molt content en la representació feta per Hopkins de la seua antagónico personage. No obstant, Hopkins va indicar que Ret Dragon seria l'última película a on protagonisaria al personage, i que no repetiria com a narrador en l'última de les seqüeles, en realitat una precuela: Hannibal Rising.

Vida personal

Hopkins, que sap parlar una miqueta de galés, residix en Estats Units. Es va traslladar al país durant els anys 70, en el propòsit de conseguir una carrera en el cine, i va tornar al Regne Unit a finals dels 80. No obstant, despuix del seu èxit conseguit en la década de 1990, va retornar a Estats Units.

S'ha casat tres voltes. Les seues primeres dos esposes varen ser Petronella Barker (des de 1967 a 1972) i Jennifer Lynton (des de 1973 a 2002). Actualment, des de 2003, està casat en la colombiana Stella Arroyave. En el seu primer matrimoni va tindre una filla, Abigail Hopkins (naixcuda el 20 d'agost de 1968), que és actriu i cantant, en la que no té relació.

Hopkins dedica part del seu temps a recolzar a diversos grups filantrópicos i ha oferit el seu respal a distintes organisacions caritatives, ya siga com a president de la Fundació Nacional per a Llocs d'Interés Històric o Bellea Natural, ya siga recaptant fondos per a la preservació del Parc nacional Snowdonia i ajudant a l'organisació a comprar parts de Snowdonia. Per a celebrar tals esforços es va publicar un llibre, titulat Anthony Hopkins' Snowdonia. Va ser invitat d'honor en una "Gala Fundraiser for Women in Recovery, Inc.", una organisació sense ànim de lucre de Venice, Califòrnia que oferix assistència per a rehabilitar a dònes drogodependientes. També és mestre voluntari en "Ruskin School of Acting", una escola d'actuació en Santa Mónica (Califòrnia), a on ell viu.

Hopkins ha reconegut ser alcohòlic, si be ha estat sobri des de 1975. És conegut per ser bromiste en els rodages, aliviant l'humor durant la producció i lladrant com un gos abans de filmar una escena, segons va declarar en 2007 durant una entrevista en Jay Leno en el The Tonight Show.

És també membre del grup de protecció ambiental Greenpeace, a principis de 2008 va aparéixer en una campanya televisiva parlant sobre la contínua caça de ballenes per part de Japó. Ha segut patrocinador de RAPt, una organisació per a la rehabilitació d'adictes a l'alcohol, des dels seus inicis i va ajudar a obrir la primera unitat d'ajuda intensiva per a adictes a l'alcohol i les drogues en 1992.

És admirador del comediante Tommy Cooper. En febrer de 2008, com a patrocinador de la Societat Tommy Cooper, va presentar una estàtua commemorativa en Caerphilly, la ciutat natal de Tommy Cooper. Per a la cerimònia, Hopkins donó el fez de Cooper i va realisar una actuació còmica.

En la seua joventut, Hopkins va compondre el vals titulat And the waltz goes on ("I el vals seguix") pero no ho va donar a conéixer perque es va dedicar al món del cine. Va ser quan va conéixer al violiniste i director d'orquesta neerlandés André Rieu quan es va animar a donar-ho a conéixer, puix va decidir que este seria qui tocaria per primera volta la seua vals, per la seua manera magistral de tocar el violí i dirigir a l'Orquesta Johann Strauss. Rieu va quedar fascinat en escoltar la peça. L'estrena mundial del vals va ser en Viena en juliol de 2011 i Hopkins va estar present en la gala. Rieu va incloure el vals al repertori del seu àlbum titulat baix el mateix nom "And the waltz goes on" i llançat en octubre de 2011, pel que ya va rebre Disc de Platí.

Hopkins ha confessat que és autista tea grau 1, abans conegut com síndrome de Asperger que li va ser diagnosticat sent ya prou major. No obstant, va confessar sentir consol en poder entendre per qué durant tota la seua vida ha segut un home en tendència a la soletat.

Estil d'actuació

Hopkins és conegut per la seua intensa preparació per als papers. Va indicar en entrevistes que una volta que s'ha compromés en un proyecte, repassarà les seues llínees tantes voltes com siga necessari (a voltes més de 200) fins que les llínees li sonen naturals, per a que puga "fer-ho sense pensar". Açò du a un estil d'entrega casi casual que contradiu la cantitat de treball preliminar realisat de bestreta. Si be pot permetre una improvisació cuidadosa, també ho ha posat en conflicte en el director ocasional que s'aparta del guion i exigix lo que l'actor veu com un número excessiu de prens. Hopkins ha declarat que despuix de terminar en una escena, simplement descarta les llínees, sense recordar-les més alvance. Açò és diferent a uns atres que generalment recorden les seues llínees d'una película, inclús anys despuix.Lord Richard Attenborough, qui va dirigir a Hopkins en cinc ocasions, es va trobar fent tot lo possible durant el rodage de Shadowlands per a adaptar-se als diferents enfocaments de les seues dos estreles (Hopkins i Debra Winger), que compartien moltes escenes. Mentres que Hopkins preferia l'espontaneïtat d'una pren nova i li agradava mantindre els ensajos al mínim, Winger ensajava contínuament. Per a permetre açò, Attenborough va reemplaçar a Hopkins durant els ensajos de Winger, i solament ho va dur per a l'últim abans d'una pren. El director va elogiar a Hopkins per "esta extraordinària habilitat per a fer-te creure quan ho escoltes que és la primera volta que diu eixa llínea. És un regal increible"

Reconegut per la seua capacitat per a recordar llínees, Hopkins manté la seua memòria flexible deprenent coses de memòria com la poesia i Shakespeare. En Amistat de Steven Spielberg, Hopkins va sorprendre a la producció en la seua memorisació d'un discurs de sèt pàgines en la sala del tribunal, pronunciant-ho d'una volta. Un Spielberg intimidat no es va atrevir a cridar a Hopkins "Tony", i va insistir en dirigir-se a ell com Sir Anthony durant tot el rodage.

Hopkins és célebre per realisar papers de psicópatas, dements, abusius i antisocials.

També ha interpretat a personages històrics sent els expresidents d'Estats Units John Quincy Adams i Richard Nixon. Al noveliste C.S. Lewis, el polític David Lloyd George, al dictador Adolfo Hitler, al cineaste Alfred Hitchcock i al papa Benedicto XVI.

Filmografia

Artícul principal → Anexe:Filmografia d'Anthony Hopkins.

Premis

Premis Óscar

Any	Categoria	Película	Resultat
1991	Millor actor	El silenci dels corders	Plantilla:Cela
1993		Lo que queda del dia	Plantilla:Cela
1995		Nixon	Plantilla:Cela
1997	Millor actor de repartiment	Amistat	Plantilla:Cela
2020		Els dos papes	Plantilla:Cela
2021	Millor actor	The Father	Plantilla:Cela

Premis Globo d'Or

Any	Categoria	Película	Resultat
1979	Millor actor - Drama	Magic	Plantilla:Cela
1989	Millor actor - Miniserie o telefilme	El dècim home	Plantilla:Cela
1992	Millor actor - Drama	The Silence of the Lambs	Plantilla:Cela
1994		Lo que queda del dia	Plantilla:Cela
1996		Nixon	Plantilla:Cela
1998	Millor actor de repartiment	Amistat	Plantilla:Cela
2006	Premi Cecil B. DeMille		Plantilla:Cela
2019	Millor actor de repartiment	Els dos papes	Plantilla:Cela
2020	Millor actor - Drama	The Father	Plantilla:Cela

Premis BAFTA

Any	Categoria	Película	Resultat
1969	Millor actor de repartiment	El lleó en hivern	Plantilla:Cela
1971	Millor actor de televisió	Play for Today	Plantilla:Cela
1973		War & Peace	Plantilla:Cela
1979	Millor actor	Magic	Plantilla:Cela
1991		The Silence of the Lambs	Plantilla:Cela
1993		Shadowlands	Plantilla:Cela
1993		Lo que queda del dia	Plantilla:Cela
2007	BAFTA Academy Fellowship Award		Plantilla:Cela
2019	Millor actor de repartiment	Els dos papes	Plantilla:Cela
2021	Millor actor	The Father	Plantilla:Cela

Premis del Sindicat d'Actors

Any	Categoria	Película	Resultat
1996	Millor actor	Nixon	Plantilla:Cela
1996	Millor repartiment	Nixon	Plantilla:Cela
1998	Millor actor de repartiment	Amistat	Plantilla:Cela
2007	Millor repartiment	Bobby	Plantilla:Cela
2017	Millor repartiment de televisió - Drama	Westworld	Plantilla:Cela
2019	Millor actor de televisió - Miniserie o telefilme	King Lear	Plantilla:Cela
2021	Millor actor	The Father	Plantilla:Cela

Premis Emmy

Any	Categoria	Película	Resultat
1976	Millor actor - Miniserie o telefilme	The Lindbergh Kidnapping Case	Plantilla:Cela
1981		The Búnquer	Plantilla:Cela
1982		The Hunchback of Notre Dona'm	Plantilla:Cela
1990	Millor actor de repartiment - Miniserie o telefilme	Grans esperances	Plantilla:Cela
2017	Millor actor - Serie dramàtica	Westworld	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià

Any	Categoria	Resultat
1998	Premi Donostia	Plantilla:Cela

Premis de la Crítica Cinematogràfica

Any	Categoria	Película	Resultat
1997	Millor actor de repartiment	Amistat	Plantilla:Cela
2006	Millor repartiment	Bobby	Plantilla:Cela
2019	Millor actor de repartiment	Els dos papes	Plantilla:Cela
2020	Millor actor	The Father	Plantilla:Cela

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anthony Hopkins.
• Plantilla:IMDb nomene
• Ficha en Nit de Cine.com
• Ficha de totes les seues películes en Dcine.org
• Sir Anthony Hopkins en Cinearchivo.com
• Anthony Hopkins en Cine.com
• Plantilla:Twitter
• Plantilla:Instagram