Anthony Hopkins

Philip Anthony Hopkins (Port Talbot, Gales, 31 de decembre de 1937), conegut com Anthony Hopkins, és un actor, compositor, director i productor britànicnortamericà.[1] [2][3]
Conegut per les seues actuacions en la pantalla i l'escenari, és un dels actors més reconeixibles i prolífics de Gran Bretanya. Hopkins ha rebut molts reconeiximents en els seus més de cinquanta anys de carrera, inclosos dos Óscar, tres premis BAFTA de l'Acadèmia Britànica, un Premie de Televisió de l'Acadèmia Britànica, dos Premis Primetime Emmy i un Premi Laurence Olivier. També ha rebut un Globo d'Or honorari i un BAFTA per la seua trayectòria. En 1993, la reina Isabel II del Regne Unit ho va nomenar cavaller pels seus servicis a les arts i, en 2003, va rebre una estrela en el Passejada de la fama d'Hollywood pels seus guanys en l'indústria cinematogràfica.
Despuix de graduar-se del Royal Welsh College of Music & Drama en 1957, Hopkins es va formar en la Royal Academy of Dramatic Art de Londres. Després va ser descobert per Laurence Olivier, qui ho va invitar a unir-se al Royal National Theatre en 1965. En 1968, Hopkins va conseguir el reconeiximent en el cine en la película The Lion in Winter. Des de llavors ha actuat en més de noranta películes de cine i televisió.
En 2022, en 84 anys, es va convertir en l'actor de més edat en guanyar un Premi Óscar a Millor actor per la seua actuació en The Father.
Senyes biogràfiques
[editar | editar còdic]Primers anys
[editar | editar còdic]Hopkins va nàixer en Margam, Port Talbot, Gales, i és fill de Muriel Anne i Richard Arthur Hopkins.[4] La seua mare és parent lluntana del poeta irlandés William Butler Yeats.[4] Es crie en la fe anglicana de l'Iglésia de Gales.
Les seues époques d'escola varen ser poc productives. Solitari i en dislèxia, es va donar conte de que podria dedicar-se a algun art, com la pintura, el dibuix o el piano. En 1949, per a infundirle alguna disciplina, els seus pares varen insistir per a que assistira al Jones' West Monmouth Boys' School en Pontypool, Gales. Va permanéixer allí per cinc periodos i després va assistir al Cowbridge Grammar School en Cowbridge, Gales.
Va ser influït i animat per l'actor galés Richard Burton per a que començara la seua carrera en l'actuació. S'havien conegut breument quan tenia 15 anys. Al final, Hopkins es va matricular en un colege de música i drama galés en Cardiff, del que es va graduar en 1957. Despuix d'un periodo de dos anys en l'eixèrcit, es va traslladar a Londres, a on va continuar la seua formació en l'Acadèmia Real d'Art Dramàtic.
Treballs com a actor
[editar | editar còdic]Els seus primers papers protagonistes varen ser Coriolano (1971) i Macbeth (1972). El seu debut en Broadway en 1975, en Equus, li va supondre varis premis. En el cine, va interpretar a Ricardo Cor de #León, en El lleó en hivern (1968), d'Anthony Harvey.
Reconeiximents
[editar | editar còdic]Hopkins conferix als seus personages un perfil molt distintiu, profunt i sicològic molt elaborat, que els fa molt creibles. Despuix d'una série de películes en les que va interpretar diversos papers en els anys setanta i huitanta (com Un pont lluntà, L'home elefant i Rebelió a bordo), la seua carrera es va disparar en el seu paper d'Hannibal Lecter, un perillós i intelectual criminal en la película The Silence of the Lambs de Jonathan Demme, per la qual va obtindre el premi Óscar al millor actor.
Célebre és també la seua actuació junt a Emma Thompson en Lo que queda del dia de James Ivory, a on interpreta a un primer majordom en la mansió d'un polític anglés afí al Règim nazi. Per esta actuació va ser nominat de nou per a un Óscar al millor actor.
En la película Amistat de Steven Spielberg, basada en fets reals, representa notablement a l'expresident John Quincy Adams, en el paper d'un advocat penalista que defén la causa d'un grup d'esclaus acusats de gresca i homicidi, en el barco de tracta d'esclaus Amistat. Sent nominat de nou als Óscar, esta volta com actor de repartiment. En 2019, va ser nominat de nou en eixa mateixa categoria, per la seua representació del papa Benedicto XVI en la película de Fernando Meirelles Els dos papes.
No obstant, no se li pot encasillar ni definir per estos guanys, ya que ha alternat el cine en treballs teatrals a lo llarc de la seua carrera; ha segut aclamat per la crítica per les seues interpretacions en Drácula, de Bram Stoker (1992, Francis Ford Coppola), Howards End (1992, James Ivory), Terres de penombra (1993, Richard Attenborough), Llegendes de passió (1994, Edward Zwick) i Nixon (1995, Oliver Stone) -pel que va ser nominat novament per a l'Oscar al millor actor-.
En 2020, va protagonisar la película The Father, adaptació de l'obra de teatre Li Père (El Pare) de Florian Zeller. La trama gira entorn al personage d'Hopkins, un home vell que deu bregar en la seua progressiva pèrdua de memòria. 30 anys despuix de guanyar l'Óscar al millor actor va tornar a fer-se en la estatuilla per este paper, sent l'actor en més edat (83 anys en eixe moment) en rebre-ho.
Hannibal Lecter
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hannibal Lecter.
El seu paper més famós és el del Dr. Hannibal Lecter, assessí en série que practica el canibalisme, en The Silence of the Lambs, película per la qual va guanyar l'Óscar al millor actor en 1992, junt a Jodie Foster, qui va fer el paper de Clarice Starling i també va guanyar l'Óscar a la millor actriu. Ademés, esta película va guanyar els premis Óscar en les categories Millor película, Millor director i Millor guion adaptat.
Esta és l'actuació principal més breu en guanyar un Óscar: Hopkins només va aparéixer aproximadament 17 minuts en pantalla. Va repetir el seu paper com Lecter dos voltes més (Hannibal, en el 2001, i Ret Dragon, en el 2002). La seua representació original del personage en The Silence of the Lambs va meréixer el primer lloc, otorgat pel American Film Institute, en la llista dels millors vilans. En el moment en que li varen oferir el paper, Hopkins estava treballant en una representació teatral de M. Butterfly, en Londres.
La primera aparició d'este personage va ser en la película d'acció Manhunter (1986), de Michael Mann, la qual es va basar sobretot en la novela El dragó roig. El personage de Lecter (pronunciat «llector», en la película) va ser encarnat per l'actor anglés Brian Cox. Hopkins va ser qui es va encarregar de donar-li vida al personage de les tres noveles best-sellers de Lecter escrites per Thomas Harris. Segons se sap, l'autor va quedar molt content en la representació feta per Hopkins de la seua antagónico personage. No obstant, Hopkins va indicar que Ret Dragon seria l'última película a on protagonisaria al personage, i que no repetiria com a narrador en l'última de les seqüeles, en realitat una precuela: Hannibal Rising.
Vida personal
[editar | editar còdic]Hopkins, que sap parlar una miqueta de galés, residix en Estats Units. Es va traslladar al país durant els anys 70, en el propòsit de conseguir una carrera en el cine, i va tornar al Regne Unit a finals dels 80. No obstant, despuix del seu èxit conseguit en la década de 1990, va retornar a Estats Units.
S'ha casat tres voltes. Les seues primeres dos esposes varen ser Petronella Barker (des de 1967 a 1972) i Jennifer Lynton (des de 1973 a 2002). Actualment, des de 2003, està casat en la colombiana Stella Arroyave. En el seu primer matrimoni va tindre una filla, Abigail Hopkins (naixcuda el 20 d'agost de 1968), que és actriu i cantant, en la que no té relació.[5]
Hopkins dedica part del seu temps a recolzar a diversos grups filantrópicos i ha oferit el seu respal a distintes organisacions caritatives, ya siga com a president de la Fundació Nacional per a Llocs d'Interés Històric o Bellea Natural, ya siga recaptant fondos per a la preservació del Parc nacional Snowdonia i ajudant a l'organisació a comprar parts de Snowdonia. Per a celebrar tals esforços es va publicar un llibre, titulat Anthony Hopkins' Snowdonia. Va ser invitat d'honor en una "Gala Fundraiser for Women in Recovery, Inc.", una organisació sense ànim de lucre de Venice, Califòrnia que oferix assistència per a rehabilitar a dònes drogodependientes. També és mestre voluntari en "Ruskin School of Acting", una escola d'actuació en Santa Mónica (Califòrnia), a on ell viu.
Hopkins ha reconegut ser alcohòlic,[6] si be ha estat sobri des de 1975. És conegut per ser bromiste en els rodages, aliviant l'humor durant la producció i lladrant com un gos abans de filmar una escena, segons va declarar en 2007 durant una entrevista en Jay Leno en el The Tonight Show.
És també membre del grup de protecció ambiental Greenpeace, a principis de 2008 va aparéixer en una campanya televisiva parlant sobre la contínua caça de ballenes per part de Japó.[7] Ha segut patrocinador de RAPt, una organisació per a la rehabilitació d'adictes a l'alcohol, des dels seus inicis i va ajudar a obrir la primera unitat d'ajuda intensiva per a adictes a l'alcohol i les drogues en 1992.
És admirador del comediante Tommy Cooper. En febrer de 2008, com a patrocinador de la Societat Tommy Cooper, va presentar una estàtua commemorativa en Caerphilly, la ciutat natal de Tommy Cooper. Per a la cerimònia, Hopkins donó el fez de Cooper i va realisar una actuació còmica.[8]
En la seua joventut, Hopkins va compondre el vals titulat And the waltz goes on ("I el vals seguix") pero no ho va donar a conéixer perque es va dedicar al món del cine. Va ser quan va conéixer al violiniste i director d'orquesta neerlandés André Rieu quan es va animar a donar-ho a conéixer, puix va decidir que este seria qui tocaria per primera volta la seua vals, per la seua manera magistral de tocar el violí i dirigir a l'Orquesta Johann Strauss. Rieu va quedar fascinat en escoltar la peça. L'estrena mundial del vals va ser en Viena en juliol de 2011 i Hopkins va estar present en la gala. Rieu va incloure el vals al repertori del seu àlbum titulat baix el mateix nom "And the waltz goes on" i llançat en octubre de 2011, pel que ya va rebre Disc de Platí.
Hopkins ha confessat que és autista tea grau 1, abans conegut com síndrome de Asperger que li va ser diagnosticat sent ya prou major. No obstant, va confessar sentir consol en poder entendre per qué durant tota la seua vida ha segut un home en tendència a la soletat.
Estil d'actuació
[editar | editar còdic]Hopkins és conegut per la seua intensa preparació per als papers. Va indicar en entrevistes que una volta que s'ha compromés en un proyecte, repassarà les seues llínees tantes voltes com siga necessari (a voltes més de 200) fins que les llínees li sonen naturals, per a que puga "fer-ho sense pensar". Açò du a un estil d'entrega casi casual que contradiu la cantitat de treball preliminar realisat de bestreta. Si be pot permetre una improvisació cuidadosa, també ho ha posat en conflicte en el director ocasional que s'aparta del guion i exigix lo que l'actor veu com un número excessiu de prens. Hopkins ha declarat que despuix de terminar en una escena, simplement descarta les llínees, sense recordar-les més alvance. Açò és diferent a uns atres que generalment recorden les seues llínees d'una película, inclús anys despuix.[9]Lord Richard Attenborough, qui va dirigir a Hopkins en cinc ocasions, es va trobar fent tot lo possible durant el rodage de Shadowlands per a adaptar-se als diferents enfocaments de les seues dos estreles (Hopkins i Debra Winger), que compartien moltes escenes. Mentres que Hopkins preferia l'espontaneïtat d'una pren nova i li agradava mantindre els ensajos al mínim, Winger ensajava contínuament. Per a permetre açò, Attenborough va reemplaçar a Hopkins durant els ensajos de Winger, i solament ho va dur per a l'últim abans d'una pren. El director va elogiar a Hopkins per "esta extraordinària habilitat per a fer-te creure quan ho escoltes que és la primera volta que diu eixa llínea. És un regal increible"[10]
Reconegut per la seua capacitat per a recordar llínees, Hopkins manté la seua memòria flexible deprenent coses de memòria com la poesia i Shakespeare. En Amistat de Steven Spielberg, Hopkins va sorprendre a la producció en la seua memorisació d'un discurs de sèt pàgines en la sala del tribunal, pronunciant-ho d'una volta. Un Spielberg intimidat no es va atrevir a cridar a Hopkins "Tony", i va insistir en dirigir-se a ell com Sir Anthony durant tot el rodage.[11]
Hopkins és célebre per realisar papers de psicópatas, dements, abusius i antisocials.
També ha interpretat a personages històrics sent els expresidents d'Estats Units John Quincy Adams i Richard Nixon. Al noveliste C.S. Lewis, el polític David Lloyd George, al dictador Adolfo Hitler, al cineaste Alfred Hitchcock i al papa Benedicto XVI.
Filmografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Filmografia d'Anthony Hopkins.
Premis
[editar | editar còdic]| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1976 | Millor actor - Miniserie o telefilme | The Lindbergh Kidnapping Case | Plantilla:Cela |
| 1981 | The Búnquer | Plantilla:Cela | |
| 1982 | The Hunchback of Notre Dona'm | Plantilla:Cela | |
| 1990 | Millor actor de repartiment - Miniserie o telefilme | Grans esperances | Plantilla:Cela |
| 2017 | Millor actor - Serie dramàtica | Westworld | Plantilla:Cela |
| Any | Categoria | Resultat |
|---|---|---|
| 1998[18] | Premi Donostia | Plantilla:Cela |
| Any | Categoria | Película | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1997 | Millor actor de repartiment | Amistat | Plantilla:Cela |
| 2006 | Millor repartiment | Bobby | Plantilla:Cela |
| 2019 | Millor actor de repartiment | Els dos papes | Plantilla:Cela |
| 2020 | Millor actor | The Father | Plantilla:Cela |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Anthony Hopkins - Biography». Imdb.com. Consultat el 29 d'octubre de 2008.
- ↑ «Anthony Hopkins». guardian.co.uk. Consultat el 29 d'octubre de 2008.
- ↑ «Britannica: Facts about Anthony Hopkins». Britannica. Consultat el 26 de maig de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 Indicat en una entrevista en Inside the Actors Studio (2007)
- ↑ Anthony Hopkins: una mala infància, una filla abandonada, alcoholisme, infidelitats i un Oscar rebut mentres dormia.
- ↑ Guardian Unlimited: A dark and stormy knight
- ↑ «Green Peace anti-whaling video». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2009. Consultat el 1 de març de 2009.
- ↑ BBC News: Tommy Cooper statue is unveiled
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Falk, Quentin (2004). Anthony Hopkins: The Biography (4th ed.). Virgin Books. ISBN 0-7535-0999-7.
- ↑ «Anthony Hopkins prodigi de l'actuació».
- ↑ The 64th Academy Awards (1992) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.
- ↑ «The 70th Academy Awards. 1998» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2 de novembre de 2023.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 de giner de 2020.
- ↑ «The 93th Academy Awards | 2021». oscar.go.com. Consultat el 26 de febrer de 2017.
- ↑ Palmarés de la 46ª edició del Festival de Sant Sebastià 1998
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anthony Hopkins.- Plantilla:IMDb nomene
- Ficha en Nit de Cine.com
- Ficha de totes les seues películes en Dcine.org
- Sir Anthony Hopkins en Cinearchivo.com
- Anthony Hopkins en Cine.com
- Plantilla:Twitter
- Plantilla:Instagram
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthony Hopkins» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Naixcuts en Port Talbot
- Actors de cine de Gales
- Actors de teatre de Gales
- Actors de televisió de Gales
- Alumnat de la Real Acadèmia d'Art Dramàtic
- Candidats al premi Óscar al millor actor de repartiment
- Comendadores de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Guanyadors del premi BAFTA al millor actor de televisió
- Guanyadors del premi BAFTA Honorífic
- Guanyadors del Premi Cecil B. DeMille
- Guanyadors del Premi Donostia
- Guanyadors del Premi Emmy
- Guanyadors del premi Óscar al millor actor
- Knights Bachelor
- Passejada de la Fama d'Hollywood
- Galeses del sigle XX
- Galeses del sigle XXI
- Persones en doble nacionalitat
- Persones en síndrome de Asperger
- Autista de Regne Unit
- Nacionalisats d'Estats Units
- Actors de cinema de Gales