Placerias
Placerias (gr. "cos ample") és un gènero extint de terápsidos dicinodontes herbívors que varen viure durant el periodo Triásico, entre fa 221 i 210 millons d'anys. Tenia una llongitut de 3,5 metros i un pes d'aproximadament una tonellada. El seu nom prové dels térmens grecs plakeros "ampli" i ias, (cos).[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Placerias va ser un dels herbívors més grans del Triásico Superior, media fins a 3,5 metros de llarc i pesava fins a una tonellada (907 kg),[2] tenia un coll poderós, cames fortes, i un cos en forma de barril. Existix un possible Paralelisme (biologia) ecològic i evolutiu en el hipopótam modern, puix es creu que este passava la major part del temps de la temporada plujosa dins de l'aigua, pastando en les vores. Permanéixer en l'aigua va deure brindar-li certa protecció contra els depredadors terrestres com Postosuchus. Placerias utilisava el seu pico per a tallar branques grosses i raïls, en dos curts claus que també varen poder utilisar-se per a defendre's i per a desplegaments intraespecíficos. Placerias estava estretament relacionat i era similar en apariència al dicinodonto Ischigualastia.
Descobriment
[editar | editar còdic]
Els fòssils d'uns quaranta Placerias varen ser trobats prop de St. Johns, al surest del Parc nacional del Bosc Petrificado en Arizona. Este lloc va passar a conéixer-se com la «Pedrera Placerias» i va ser descoberta en 1930 per Charles Camp i Samuel Welles, de l'Universitat de Califòrnia. Les característiques sedimentarias del lloc indiquen un ambient en depòsits de baixa energia, possiblement una planura inundable o aluvial.
Originalment va ser considerat com l'últim dels dicinodontos, pero troballes recents de fòssils en Queensland varen revelar que els dicinodontos en realitat varen sobreviure fins al Cretácico Inferior.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Page on Placerias». Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ Gaines, Richard M. (2001). Coelophysis, ABDO Publishing Company, pp. 19. ISBN 1-57765-488-9.
- ↑ Thulborn, T. & Turner, S. (2003) The last dicynodont: an Australian Cretaceous relic. Proceedings of the Royal Society of London B 270, 985-993
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placerias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.