Plantago major
El llantén major[1] (Plantago major) és una espècie de planta herbàcea. La seua distribució original era provinent d'Europa i Àsia.[2][3][4] Pero ha segut introduït a atres regions del món: Norteamérica, Centroamérica, Sudamérica: Colòmbia, Veneçola, Bolívia, zona centre sur de Chile, Paraguay, Uruguay, Perú, llitoral d'Argentina; nort d'Àfrica i Àsia occidental a on creix en terrenys incults, baldíos terraplens i talussos.[5][6][7]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne en el talle no ramificat. Alcança els 14-50 cm d'altura. Té un rizoma curt en moltes raicillas de color groc. Les fulls, alguna cosa dentadas, ixen d'una roseta basal en tres a sis cosasosas llongitudinals que s'estretixen i continuen en el peciol, té un llim oval. Les florés, de color vert blancuzco, es produïxen en denses mechós cilíndriques que apareixen en maig-octubre. El frut és un pixidio. Les llavors són de color pardo.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos en la medicina tradicional
[editar | editar còdic]- Majorment ho usen com desinflamante de la pell per ad açò es hervir els seus fulls i estant tébees es coloquen com emplastos en la part afectada.
- Conté mucílacs i àcit silícico que s'utilisen com a remei pectoral.
- Li'l considera diurético, expectorante, emoliente i cicatriudavant.
- S'utilisa en decocció, aixarop o extracte decorregut per a combatre els catarros, bronquitis i asma
- Per via externa en forma de comprimides per a tractar cremades i úlceras.
- En gargarismo alivia les angines.
- En #coliri s'usa per a la conjuntivitis i l'inflamació de les parpalles.
- També pot usar-se com a pomada sobre ferides, cremades i hemorronas.
- Investigacions modernes varen demostrar l'efecte citotóxico dels extractes metanólicos de P. major sobre cèlules canceroses. Les cèlules humanes varen correspondre a adenocarcinoma renal (TK-10), adenocarcinoma de mama (MCF-7), i melanoma (UACC-62). Els efectes són atribuïts a iridoides i a flavonoides.[8]
Estudis
[editar | editar còdic]S'han comprovat les propietats inmunomoduladoras, antiinflamatorias, antimicrobianas, antiulcerosas, anticancerígenas, analgésicas i antioxidants de P. major.[9][10]
Ecologia
[editar | editar còdic]Esta espècie servix d'aliment a les larvas de l'arna Athetis pallustris.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Plantago major va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 112-113 en 1753.[11]
Plantago: nom genèric que deriva de plantago = molt principalment, nom de vàries espècies del gènero Plantago L. (Plantaginaceae) –relacionat en la paraula latina planta, -ae f. = "planta del peu"; per la forma dels fulls, segons diuen–. Aixina, Ambrosini (1666) nos conta: “És cridada Plantago pels autors llatins, vocablo que prenen de la planta del peu (a causa de l'esgambi dels seus fulls, les que recorden la planta del peu; i aixina mateix perque els fulls tenen llínees com fetes en llaurat, semblants a les que veem en la planta del peu)”[12]
major: epítet llatío que significa "major".
- Citologia
Número de cromosomas de Plantago major (Fam. Plantaginaceae) i táxones infraespecíficos: n=6; 2n=12[13]
- Sinonímia
- Plantago borysthenica Wissjul.
- Plantago dregeana Decne.
- Plantago latifolia Salisb.
- Plantago major fo. scopulorum Fries
- Plantago major var. borysthenica Rogow.
- Plantago officinarum Crantz
- Plantago sinuata Lam.[14]
- Subespecies
- Plantago major subsp. major
- Plantago major subsp. intermija (DC.) Arcang.
- Plantago major subsp. winteri (Wirtg.) W.Ludw.
Nom comú
[editar | editar còdic]Castellà: Full del càncer, ballico, cañamón, cinc venes, gitanilla, grana, herba de les sèt costelles, herba de les sèt venes, full de lanté, full del antel, llantén, lantel, lantel del gros, lantén, llengua de moltó, llengua d'ovella, lentel, lentén, llanté, llantel, llantel major, llantén, llantén blanc, llantén blanquecino, llantén comú, llantén d'aigua, llantén de full ample, llantén de fulls amples, llantén gran, llantén major, llantén mijà, dacseta, mill, orella de llebre, pa de pardal, pelosilla, pelusa, plantago, plantaina, plantaje, coes de rata, esvara-chicons, rompisaco, setecostas, sèt nervis, yantén.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llantén major (Plantago major) (Naturalea educativa)
- ↑ Natural History Museum: Plantago major [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Flora Europaea: Plantago major
- ↑ Flora of Pakistan: Plantago major
- ↑ Britton, Nathaniel Lord (1913). An Illustrated Flora of the Northern United States and Canada, Volume 3, 2ª edició, Dover Publications, inc., p. 245.
- ↑ Joint Nature Conservation Committee: Greater Plantain Plantago major Linnaeus [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Botanical Society of Britain and Ireland Database [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ (2004).«Citotoxicidad de Plantago major L.».Canàries Meja i Quirúrgica.2(4)
- 19-22.Consultat el 31 de març de 2018.
- ↑ «Renoprotective Effect of Plantago major Against Proteinuria and Apoptosis Induced by Adriamycin in Rat».Journal of Pharmacopuncture.22(1)
- 35–40.ISSN 2093-6966.doi:10.3831/KPI.2019.22.004.Consultat el 30 de novembre de 2019.
- ↑ «Water and ethanol extracts of Plantago major leaves show anti-inflammatory activity on oral epithelial cells».Journal of Traditional and Complementary Medicine.9(3)
- 169–171.ISSN 2225-4110.doi:10.1016/j.jtcme.2017.09.002.Consultat el 30 de novembre de 2019.
- ↑ «Plantago major». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de juny de 2014.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ Números cromosòmics per a la flora espanyola, 141-149. González, F. & S. Selvat (1980) Lagascalia 9(2): 261-266
- ↑ «Plantago major». Tela Botànica. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ «Plantago major». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantago major» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.