Poa pratensis

Poa pratensis (Poa pratensis)

Poa pratensis, cridada comunament "espiguilla", pastura blava de Kentucky, poa dels prats, grama de prat, poa comú o zacate poa, és una espècie de gramínea.

Ilustració

Orige

És natiu de pràcticament tota Europa, Àsia nortenya i montanyes d'Argèlia i de Marroc.

Característiques

Espècimen de Poa pratensis.

Vista de la planta

Gra

És una herbàcea perenne, creix de 30 a 60 cm (ocasionalment fins a 90) d'alt. Full fines, llineals, de 20 cm de llarc i 3-5 mm d'ample, polides o llaugerament rugosas, en lígula redonejada a truncada d'1-2 mm de llarc. Florés en panículas de 10-20 cm de llarc, còniques, en les seues bases en 3-5 ramitas; espiguillas ovales, verts, 3-6 mm de llarc, en 2-5 flors.

Se separa pels rizomas i les sierpes i forma un herba dens. Els brots (els rizomas i les sierpes) es produïxen sobretot en la primavera i l'estiu tardà.

Durant finals de primavera i estiu, els brots creixen empinats i verticals, mentres que, en primavera primerenca apleguen a ser més recostados.

Durant els mesos de l'hivern poques fulls nous es produïxen. La majoria dels rizomes, no obstant, es convertixen baix de la superfície del sol com a brots d'atres rizomes. Els rizomes poden ramificar vàries voltes durant l'any. El curs de vida de rizomes individuals s'estén comunament en dos estacions de creiximent sent el curs de vida total d'un rizoma i del seu llançament terminal és generalment menor a dos anys. Posseïx un característic color vert azulado.

Noms vulgars

Espiguilla, Poa dels prats, Poa pratense, Grama dels prats, Grama blau, Pastura blava, Zacate blava, Cañuela entre uns atres.

Hibridació en Poa arachnifera

Durant els 1990s, es va experimentar en híbrits d'esta espècie en Poa arachnifera, creant en èxit una pastura resistent a la calor i a la sequia.

Algunes varietats toleren climes meridionals millor que uns atres (Adelphi, Fylking, Glade, Victa i Warrens A-34).

Interés forrajero

La seua producció és inferior en comparació a atres gramínees pratenses de la zona templada encara que presenta una bona capacitat de rebrot i respon be als pastorejos intensius. La seua calitat nutritiva és bona i resulta una pastura molt apetecible per a ganado oví, vacú i equí. L'aptitut forrajera és bona, la millor entre les del seu gènero i una de les excelents entre el restant de les plantes, dona una bona herba. És planta espontànea que no precisa resiembra i resistix admirablemente el calcigue i pastoreig intens.

Propagació

Es propaga a través de llavors. Els sembrats nous requerixen llum, rec freqüent (2 a 3 voltes per dia per a les primeres 2 semanes). Despuix de l'aparició de la planta la freqüència de rec pot ser reduïda.

Maneig i conte

Es deu segar l'herba jove quan creix sobre una altura de 5 cm del tall. Els segats subsecuentes deuen ser prou freqüents pero no es deu llevar més de la mitat del full en cada sega.

Els requisits de nitrogen són molt més alts durant l'any de l'establiment que durant anys subsecuentes. L'herba respondrà a 25 a 27 kg/ha de nitrogen el primer any, mentres que, són adequats entre 90 i 130 kg/ha per al manteniment despuix del primer any. Cal tindre en conte que durant els mesos de l'estiu esta espècie pot sofrir cremades si s'aplica massa nitrogen soluble o si no es rega immediatament despuix de l'us.

Usos, distribució i zones de cultiu

És molt utilisat en canches de fútbol i també en parcs i jardins. Fins fa poc, esta espècie s'utilisava molt poc en Espanya, en ser les varietats disponibles de molt mala calitat, en fullage molt gros i que prenia un aspecte groguenc poc atractiu en l'hivern. Ideal per a tot tipo de jardins i en especial per a camps deportius i de gòlf, producció de tepe, de molt recent obtenció, fina i de baix manteniment.

Se sol utilisar com a espècie integrant de les pastures per a cavalls i ovelles en Estats Units. S'utilisa en herbes per a jardineria pública i privada i en herbes capaces de soportar activitats deportives inclús en camps de deport en calcigue intens(fútbol, hípica, rugby) i en els carrers (fairways) i eixides (tees) dels camps de gòlf (CIRERA, 1996).

Malalties

Les malalties importants de l'herba en les zones de transició inclouen algunes malalties com Fusarium, Helminthosporium, verdet i verdet polvoriento. Esta espècie és prou sensible a les royas i a la helmintosporiosis. Pot presentar infecció per fongos endófitos productors de micotoxinas.

Requisits ambientals

Climes templats (C3). Tolera molt ben el fret i les gelades. En condicions de calor intensa paralisa el seu creiximent. Poc tolerant a la falta d'aigua, preferix condicions de bo allumenament pero tolera l'ombra.

El seu temperament edàfic és ampli, i el seu òptim de pH se situa entorn a 6-7,5. Soporta textures pesades i terrenys mal drenado, encara que els preferix ben drenados i fèrtils. Tolera prou ben la calor i la sequia, en un excelent comportament hivernal.

És poc exigent en nutrició mineral pero requerix sols rics en matèria orgànica, arcillosos i humits.

Curiositats

El nom d'esta planta, Kentucky Bluegrass és l'orige del nom del subgénero de la música country "Bluegrass".

Taxonomia

Ilustració

En el seu hàbitat

Inflorescència

Poa pratensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 67-68. 1753.

Citologia

Número de cromosomas de Poa pratensis (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: n=14. 2n=28-124

Etimologia

Poa: nom genèric derivat del grec poa = (herba, sobretot com forraje).

pratensis: epítet latino que significa "dels prats".

Sinonímia

• Paneion pratense (L.) Lunell
• Poa agassizensis B.Boivin & D.Löve
• Poa anceps (Gaudin) Hegetschw. & Heer
• Poa anceps (Gaudin) Hegelm.
• Poa angustifolia Elliott
• Poa angustiglumis Roshev.
• Poa articulata Ovcz.
• Poa avatshensis Kom.
• Poa bidentata Stapf
• Poa boliviensis Hack.
• Poa bourgeaei I.Fourn.
• Poa bourgeaei I.Fourn. ex Hemsl.
• Poa brintnellii Raup
• Poa caerulea Knapp
• Poa complanata Schur
• Poa compressoformis Rouy
• Poa costata Schumach.
• Poa dolichachyra Keng f. ex L.Liu
• Poa dolichochyra Keng
• Poa dubia Honck.
• Poa eragrostiformis Schur
• Poa filifolia Schur
• Poa filiformis Link ex Schrad.
• Poa florida N.R.Cui
• Poa garanica Ikonn.
• Poa gelida Roem. & Schult.
• Poa glabra Ehrh.

• Poa ianthoides Roiv.
• Poa latifolia (Weihe) R.Doll
• Poa luzoniensis Merr.
• Poa macounii Vasey
• Poa magensiana Potztal
• Poa maydellii Roshev.
• Poa montana Honck.
• Poa nymannii Tineo
• Poa oligeria Steud.
• Poa pachyantha Keng f. ex S.L.Chen
• Poa paratunkensis Kom.
• Poa peckii Chase
• Poa pinegensis Roshev.
• Poa pseudopratensis Beyer
• Poa pubescens Lej.
• Poa rigens Hartm.
• Poa sabulosa Turcz. ex Roshev.
• Poa sergievskajae Prob.
• Poa sobolevskiana Gudoschn.
• Poa stenachyra Keng ex Keng f. & G.Q.Song
• Poa stricta D.Don
• Poa subglabriflora Roshev.
• Poa todarii Lojac.
• Poa turfosa Litv.
• Poa urjanchaica Roshev.
• Poa viridis Schreb. ex Pursh
• Poa viridis Gilib.

Nom comú

• Castellà: balayo d'egües, cedacillo, grama dels prats, grama de prats, fenaç, fenaç d'Andalusia, herba triguera, poa dels prats, poa de prats, poa pratense, yerba dels aragonesos.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Característiques de les poáceas

Bibliografia

• European Poa Database
• Riera, M.T.K., C.P. von Bohlen, L. Cavieres & C. Marticorena. 1992. Survey of the flora of Torres del Paine National Park, Chile. Gayana Botànica. 49(1-4):47-70.
• Boelcke, O., D.M. Moore & F.A. Roig (Eds.). 1985. Transecta Botànica de la Patagonia Austral. Consell Nacional d'Investigació Científica i Tècniques (Argentina). Buenos Aires. XXVIII, 733 pp.
• Picasso
• ^{[enllaç trencat]}
• Rocalba

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Poa pratensis.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Poa pratensis.
• Ars Grin