Podarcis carbonelli

La lagartija de Carbonell (Podarcis carbonelli) és una espècie de reptil escamoso de la família Lacertidae. Anteriorment va ser considerada una subespecie de Podarcis bocagei, pero sobre la base de diferències genètiques es va elevar a espècie (Sá-Sousa i Harris, 2002).^{cita requerida}

Descripció

És una lagartija de menuda talla, robusta, en el cos no deprimit, cap curt. Accentuat dicromatismo sexual, color vert lluent o verda lletuga, (machos adults en celosia), pardo-verdoso o pardo, pero en els flancs sempre verdosos. Femelles adultes, inmaduros i machos (restant de l'any) en l'esquena i els flancs pardos. Coloració ventral més o menys blanquecina en els machos, més groguenca en les femelles. Els machos alcancen majors tamanys i pes que les femelles, en el cap més voluminós i extremitats més llargues.

Distribució

Nova espècie endèmica restringida a la part occidental de la península ibèrica, al sur del riu Duero. En Espanya es localisa solament en dos àrees distintes i separades: En el sistema Central occidental, en les províncies de Salamanca i Càceres, a on es troba en la Serra de Gata, Penya de França i Les Hurdes i aïllada en la província d'Huelva, en els arenals de Doñana. En Portugal es distribuïx en gran part de la zona atlàntica i sur del país.

Hàbitat

La lagartija de Carbonell, és una lagartija que viu en el sol i adaptada a ambients moderadament humits i #fresca. En les zones de clima atlàntic pot ocupar una varietat de ecotípos relativament diversa, des d'arenals i penya-segats costers fins a xares de mija montanya. En les zones de clima mediterràneuo està restringida a zones elevades de xara de montanya, entre els 800 a 1200 metros d'altitut. En la regió del Sistema Central ocupa les rouredes de Quercus pyrenaica, preferentment les zones aclarides del bosc o les seues etapes subseriales de brezales, tojales o piornales, a on ocupa talussos de terra, troncs caiguts i el sol a la vora de la xara. En Doñana les observacions es realisen baix alcornocales, pinades i sabinarés (Juniperus phoenicea), sobretot en les arenes estabilisades. En Portugal, per la seua major àrea de distribució, pot ocupar la major part dels mijos disponibles per a una lagartija de sol, des de dunes costeres fins a murs de vivendes i jardins.

Depredación

Esta espècie podria ser assut habitualCR d'ofidis sauriófagos, CR Menudes aus rapaces com el cernícalo comú (Falco tinnunculus) i alguns menuts mamífers carnívors.

Amenaces

Els principals factors d'amenaça per a l'espècie són els incendis forestals, la substitució dels melojares i les seues etapes subseriales per plantacions de coníferes i en la mitat sur de la península, la degradació de les dunes llitorals. Es justifica la categoria en IUCN, perque la seua àrea d'ocupació és menor de 5.000 km², la seua distribució està molt fragmentada i existix un decliu continu en l'extensió de la seua presència i número d'individus.