Anar al contingut

Pokémon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Pokémon (desambiguació).

Pokémon (ポケモン Pokemon?) és una franquícia de mijos que originalment va començar com un videojoc RPG, pero per la seua popularitat ha conseguit expandir-se a atres mijos d'entreteniment com a séries de televisió, películas, jocs de cartes, roba, entre uns atres, convertint-se en una marca que és reconeguda en el mercat mundial. Les vendes de videojocs fins a l'1 de decembre de 2006 havien alcançat una cantitat de 340 millons d'eixemplars (incloent la venda de la versió Pikachu de la consola Nintendo 64),[1] conseguint ocupar el segon lloc de les sagues de videojocs més venuts de Nintendo.[2] La franquícia va celebrar el seu dècim aniversari el 27 de febrer de 2006.[3][4]

La saga de videojocs és desenrollada per la companyia programadora de software japonesa Game Freak, en personages creats per Satoshi Tajiri per a l'empresa de joguets Creatures Inc., i a la seua volta distribuïda per Nintendo. La missió en estos jocs és capturar i entrenar als pokémon (criatures la denominació de les quals dona nom al joc), que fins a la data alcancen el número de 1025 (1172 incloent formes regionals i mecàniques exclusives procedents d'atres entregues). La possibilitat d'intercanviar-los li va fer conseguir una popularitat que es va plasmar en un èxit de vendes i la consegüent aparició d'una série animada, películes i divers merchandeig com a peluchos, joguets i cartes.

La producció dels videojocs, série d'anime i demés material per a la seua distribució en occident va ser realisada en Estats Units per 4Kids Entertainment fins a novembre de 2005, moment en que va decidir no renovar el seu contracte en Pokémon USA (una subsidiària de Pokémon Company). Actualment esta supervisa tot lo referent al material de Pokémon en la seua distribució en occident.[5]

Actualment la franquícia de Pokémon ha alcançat la sifra de 489[6] millons de còpies venudes a lo llarc dels anys.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula Pokémon és la contracció romanizada de la marca japonesa Pocket Monsters (ポケットモンスター Poketto Monsutā?, lliteralment "mònstruos de bojaca"), com a tals #contracció són molt comunes en Japó.[7]


En anglés, la paraula s'escriu Pokémon en tilde en accent agut, a pesar de que este signe no existix en l'us habitual d'este idioma. Açò es deu a que en unir les paraules Pocket Monster es va obtindre Poke-Mon. El problema és que, segons les normes de l'anglés, açò es pronunciaria com pouk mon. En molt pocs atres casos (com vaig matar que es pronuncia /mátei/ i vol dir mat) es pot posar en anglés un accent en la "i" per a que esta es pronuncie, resultant aixina el nom "Pokémon".

Sobre la pronunciació dels hispanohablante en el cas d'Hispanoamèrica, pel doblage del anime, que sol ser més propenc al nortamericà, es pronuncia /po.ke.ˈmon/, en accent agut. En Espanya es pronuncia /po.ˈke.mon/, en accent pla. (el_espa%C3%B1ol_en_el_Alfabet_Fon%C3%A9tico_Internacional&oldid=167379066 Ajuda:AFI)

El terme Pokémon, ademés de referir-se a la franquícia en sí, pot aludir colectivamente a les 1025 espècies fictícies que han aparegut en els diversos mijos de la franquícia. Com a marca registrada és invariable: els Pokémon. Com a veu lexicalizada, ya escrita en minúscula i sense tilde, si nos atenim a la seua pronunciació original, pluralizaría segons la RAER en -és: els pokémones.[8] No obstant en els jocs pokémon és plural i singular.

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Els orígens de Pokémon es remonten a l'adolescència de Satoshi Tajiri en el seu natal Machida, Tòquio, quan explorava prats i estanys aledaño en busca d'insectes i atres menudes criatures, com taperots i carrancs, per a coleccionar-les, estudiar-les i classificar-les en un quadern que li havien obsequiat els seus pares.[9][10][11] L'entorn rural de Machida, de la mateixa manera que el de vàries atres ciutats japoneses, es va vore impactat de forma significativa per la urbanisació derivada del «milacre econòmic». Mentres cursava el seu segon any d'educació secundària,[12][13] Tajiri va començar a interessar-se en els videojocs arcade despuix d'inaugurar-se un saló recreatiu prop de la seua llar.[14] La seua afició va continuar durant la seua formació universitària en el Tòquio College of Technology, en els anys 1980, i alguns dels seus llocs predilectes eren els salons recreatius del barri Shimokitazawa, aixina com de Shinjuku i Shibuya.[15] En març de 1983, als seus dèsset anys d'edat, va publicar la primera edició d'una revista dōjinshi a la qual va titular Game Freak,[14][15][16] en alusió a la película nortamericana Freaks (1932) en la qual estava fascinat en eixe llavors.[17] El seu contingut, escrit a mà pel propi Tajiri, versava principalment sobre resenyes i guies de videojocs i tenia un cost de 200 JPY.[15] En eixe periodo, va conéixer a Tsunekazu Ishihara i

a l'artiste de mànega Ken Sugimori; este últim ho hauria d'ajudar en l'ilustració de les següents edicions de Game Freak,[18] fins a la cessació de la seua publicació a finals de la mateixa década.[16] Per a llavors, Tajiri ya era un reconegut periodiste de videojocs en Japó.[19]

En l'èxit de la consola NES, els dos varen decidir crear alguna cosa innovador per a la consola, i Tajiri va decidir fer que Game Freak es convertira en una companyia. Va començar a treballar en un joc de rompecabezas cridat Mendel Palace (conegut en Japó com Quinty), el qual va ser llançat en 1989, obtenint bon èxit, la qual cosa va marcar el principi de l'història de la companyia.

A l'any següent, els dos havien decidit crear un joc per a la consola Game Boy. Tajiri al vore el Game Link Cable, va tindre l'idea d'un joc en a on es poguera transferir informació d'una Game Boy a una atra. Influenciat per sagues com Final Fantasy i Dragon Quest, Tajiri va associar l'idea de la metamorfosis. Tajiri va crear un RPG en a on els mònstruos podrien evolucionar i ser transportats d'una consola portàtil a una atra.

El proyecte va ser enviat a Nintendo. Mentres que Tajiri era qui tenia l'idea principal, Sugimori era l'encarregat dels dissenys dels mònstruos. Aixina mateix, varen rebre consells per part de Shigeru Miyamoto (creador de Mario Bros.) per a millorar el joc, que en eixe llavors rebia el nom de Capsule Monster.

La producció d'este proyecte va durar cinc anys. En aquell temps, la consola Game Boy va entrar en decliu per l'escassea de nous jocs, degut a que la companyia Nintendo ya no tenia més idees per a la consola portàtil. Per un atre costat, Game Freak va estar en carència d'accions i recursos, per #lo que la seua situació va entrar en sus. Després d'açò, el proyecte de Tajiri va ser renombrado com Pocket Monsters. En febrer de 1996 es varen llançar al mercat Pocket Monsters Aka and Midori ("Ret" i "Green") Inicialment el joc no va tindre èxit, pero en alcançar un any, s'havia aplegat a la marca de milló de còpies.

Al vore açò, Nintendo va decidir enviar la série occident. El nom va ser abreviat a Pokémon degut a que hi havia una série de Mattel coneguda com Monster in My Pocket. Els jocs Pokémon Ret i Blue es varen convertir en un èxit en els Estats Units, en més de 200.000 còpies venudes en la primera semana.

El eslògan de la série en Japó va ser ¡Anem a conseguir Pokémon! (ポケモンGETだぜ! Pokemon Getto Daze!?), el qual es va fer famós. En els Estats Units, esta frase és coneguda com “Gotta Catch'em All!”, en Hispanoamèrica com “¡Atrapa'ls ya!” i en Espanya; "¡Fes-te en tots!"

Concepte

[editar | editar còdic]

Els Pokémon són una classe de criatures inspirades en animals reals, insectes, objectes, plantes o criatures mitològiques en un sistema d'evolució lamarckiano. Els jugadors prenen el paper Entrenadors Pokémon i tenen tres objectius generals: completar la Pokédex per mig de la recopilació de totes les espècies de Pokémon disponibles que es troben, entrenar un equip de Pokémon poderosos d'aquells que han atrapat per a competir contra atres entrenadors. L'objectiu final del joc és aplegar a guanyar la Lliga Pokémon i convertir-se en el campeó regional. La temàtica de coleccionar, entrenar i lluitar estan presents en casi totes les versions de la franquícia Pokémon, inclosos els videojocs, les séries d'anime i mànega, i el jugue de cartes coleccionables Pokémon.

En la saga principal, el jugador mamprendrà un viage en el que deurà recórrer una regió específica del món Pokémon. En determinades ciutats existixen una série de poderosos entrenadors, coneguts com a Líders de Gimnasi, que l'entrenador deu derrotar per a obtindre les medalles de gimnasi i poder progressar. Una volta que s'arrepleguen totes les medalles de la regió, l'entrenador és elegible per a desafiar la Lliga Pokémon de la regió, a on li esperen quatre dels millors entrenadors als que es deurà enfrontar per a obtindre el títul de Campeó.


La saga també té arcs argumentals secundaris: En la majoria de títuls existix un equip antagonista, una banda els plans de la qual estan relacionats en el tràfic, l'explotació o el maltracte de Pokémon i que el jugador deurà derrotar. Molts títuls també impliquen que el jugador puga desentranyar misteris sobre l'existència de Pokémon llegendaris o mítics.

Mecànica del joc

[editar | editar còdic]

Entrenador Pokémon

[editar | editar còdic]

Als usuaris dels videojocs li'ls denomina Entrenador Pokémon. Tenen com a meta complir dos objectius (en la majoria dels jocs de Pokémon): capturar totes les espècies de pokémon disponibles en la regió fictícia en la que s'ambienta el joc, i completar aixina l'informació de tots els pokémon en el Pokédex; per un atre costat, deuen entrenar-los i enfrontar-los a atres pokémon pertanyents a atres entrenadors per a demostrar les seues habilitats, fortalea, talent i aixina convertir-se en un Mestre Pokémon. Per a conseguir-ho, els entrenadors pokémon viagen a lo largo y ancho de les regions del món Pokémon, recolectant medalles de gimnasi, que s'obtenen despuix de derrotar als respectius líders de gimnasi, en una batalla en la que tant l'entrenador com el líder de gimnasi enfronten als seus pokémon per a provar les seues habilitats especials en una batalla Pokémon.

Tipos de Pokémon

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Pokémon per tipo.

Existixen 18 tipos en els que s'organisa als pokémon. Els tipos acer i sinistre varen ser agregats en l'any 2000, en els jocs Gold, Silver i Crystal i el tipo fada va ser agregat el 2013 en els jocs Pokémon X i I. Els pokémon poden deprendre atacs distints als del seu tipo. Per eixemple, Kabutops (Aigua/Roca) pot deprendre el moviment Pokémon Giga drenado que és de tipo planta.

Cada pokémon té una cantitat determinada de moviments o atacs que pot deprendre. Estos es poden classificar pel seu tipo o element (per eixemple, l'atac tro és un atac tipo elèctric).

Els pokémon també s'ordenen i dividixen d'esta manera, donant-li ventages o desventages contra uns atres. Per eixemple: un pokémon tipo aigua té més provabilitat de véncer a un pokémon tipo fòc, que un tipo planta, ya que els atacs de tipo aigua apaguen el fòc, mentres que els atacs de tipo fòc cremen les plantes. A les plantes, per la seua banda, ya que creixen en l'aigua, esta no els causa molt dany. Esta seqüència, es compararia en el popular joc pedra, paper o tijera.

Pokémon inicial

[editar | editar còdic]

Un dels aspectes constants dels videojocs de Pokémon des dels seus inicis és que en iniciar-se el joc, els jugadors reben el seu primer pokémon com a regal del Professor Local (açò depén de la regió en a on este ambientat el joc), un personage expert en pokémon.

Els entrenadors reben un pokémon inicial o principiante per a poder començar en el seu trayecte en el joc. La cantitat establida de pokémon inicials és de tres, dels quals els entrenadors poden elegir un solament. Sempre són dels tipo aigua, tipo fòc i tipo herba. (un Pokémon per tipo).[20] Per eixemple, en les versió Pokémon Edició Roja i Pokémon Edició Blava (i el seu respectius remakes: Pokémon Roig Fòc i Pokémon Vert Full), el jugador té l'opció d'elegir com la seua pokémon a Bulbasaur (tipo herba), Charmander (tipo fòc), i Squirtle (tipo aigua).


No obstant, en Pokémon Edició Groga, l'entrenador rep com el seu pokémon inicial a Pikachu (un pokémon rata tipo elèctric, famós per ser la mascota de la franquícia). No obstant, despuix dels llançaments de Pokémon Edició Roja i Pokémon Edició Blava, Pikachu pot ser obtingut durant la seua busca en la trayectòria del joc per un sol jugador, alguna cosa que no va ser possible en cap atra entrega de la franquícia, fins al llançament de Pokémon X i Pokémon I. El joc va ser llançat per primera volta en Norteamérica per Wizards Of The Coast en 1999.[21] No obstant, en el llançament de Pokémon Rubí i Safir per a Game Boy Advance, Wizards Of The Coast va perdre la llicència per a publicar el joc i Nintendo i Pokémon USA varen decidir produir el joc pel seu conte.[21]

Mànega

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Pokémon (mànega).

El mànega de Pokémon és un conjunt d'històries, algunes de les quals estan basades en els videojocs, la série d'anime i les seues películes.[22]

El mànega és publicat en Japó per Shōgakukan, en Espanya per Norma Editorial, en Estats Units per Viz Mija[23] i en Singapur i China per Chuang Yi.

Crítiques i #controvèrsia

[editar | editar còdic]

Moralitat

[editar | editar còdic]

Pokémon ha segut criticat per membres de les religions cristiana, judeua i islàmica. Mentres alguns seguiments de la religió cristiana han acusat a Pokémon d'involucrar el ocultisme i la violència aixina com el concepte de la "Evolució Pokémon" (que alguns relacionen en la teoria de l'evolució) que supostament viola l'argument de la creació segons el Génesis;[24] per una atra part, en la cadena Sat2000 de la Conferència Episcopal Italiana es va dir que els videojocs i les targetes de Pokémon estan "per complet en l'imaginació" i no tenen cap "efecte secundari moral amolador".[25] Pokémon també ha segut acusat de promoure les baralles de galls[26][27] i el materialisme.[28] En el 2001, Aràbia Saudita va prohibir els jocs i cartes de Pokémon, alegant que la franquícia va promoure el sionisme en la violació de la doctrina musulmana.[29]

Salut

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Episodis no emesos de Pokémon.

El 16 de decembre de 1997 en Japó, 685 chiquets varen ser hospitalisats degut a que varen ser víctimes d'atacs epilèptics per haver presenciat l'episodi de Pokémon Dennō Senshi Porygon (episodi n°38 de la primera temporada en la versió original de la série). S'havia descobert que el canvi ràpit entre els colors roig i blau en una escena va provocar les convulsions.[30][31]

L'incident ocorregut en este episodi va ser parodiat en la série Els Simpson en l'episodi "Trenta minuts sobre Tòquio" i en la série South Park en l'episodi "Chinpokomon".[32][33]

Monster in My Pocket

[editar | editar còdic]

En març de 2000 Morrison Entertainment Group, una empresa desenrolladora de joguets en sèu en Manhattan Beach (Califòrnia), va demandar a Nintendo, afirmant que els personages de Pokémon eren "confusamente similars" al joc Monster in My Pocket. Un juge va dictaminar que no va haver infracció, per #lo que Morrison va apelar la sentència en novembre de 2001.[34]

[editar | editar còdic]

Pokémon, en convertir-se en una franquícia molt coneguda, ha deixat la seua chafada en la cultura popular. Els personages de Pokémon s'han convertit en icons en la societat. Com per eixemple, s'han vist 2 globos jagants de Pikachu en el Desfile del Dia d'Acció de gràcies de Macy's, que es realisa en la ciutat de Nova York. S'ha vist també un Boeing 747-400 l'estil Pokémon el qual du mils d'artículs referents a la franquícia. S'han inaugurat 2 parcs de diversions de Pokémon, un en Nagoya en el 2005 i un atre en Taipéi en el 2006. En el show de Comedy Central, Drawn Together (La casa dels dibuixos), un personage cridat Ling-Ling és una paròdia directa de Pikachu.[35] Atres séries com ReBoot, Els Simpsons, South Park, The Grim Adventures of Billy & Mandy, i All Grown Up! han fet vàries referències sobre Pokémon. Pokémon també va aparéixer en la portada de la revista Clave en l'any 1999.[36][37]

En novembre de 2001 Nintendo va obrir una tenda anomenada Pokémon Center en el Rockefeller Center[38] de la ciutat de Nova York, despuix dels dos atres almagasens de Pokémon en Tòquio i Osaka, edificis ficticis a on els entrenadors envien als seus Pokémon per a ser curats.[39] La tenda Pokémon té un total de dos plantes, en artículs que van des de camises fins a ninots de peluig de Pokémon.[40] La tenda també va oferir una "Màquina de Distribució Pokémon" en a on els jugadors colocaven el seu joc per a rebre un ou d'un Pokémon. La tenda també tenia taules que estaven obertes per a jugadors de Pokémon Trading Card Game en a on entre ells o un empleat es batien en duels. L'almagasén va ser tancat i substituït per Nintendo World Store el 14 de maig de 2005.[41]


En estiu de 2016, l'aplicació per a dispositius mòvils, Pokémon GO va eixir al mercat i va reviure el "boom" que la franquícia va viure a l'inici del 2000 quan el videojoc i l'anime d'est varen aplegar a tot lo món. Pokémon GO va iniciar un fenomen que es va tornar viral en les rets i va generar un gran aument en les accions en bossa de Game Freak, Niantic i Nintendo.[42] L'èxit de l'aplicació va realçar el nom de la franquícia i va ajudar més vesprada a l'èxit mundial en vendes dels videojocs per a la consola Nintendo 3DS, Pokémon Sol i Lluna.[43]

  • Exposició de Sasashima 2005.
    Exposició de Sasashima 2005.
  • Boeing 747 d'All Nippon Airways decorat en motius de Pokémon.
    Boeing 747 d'All Nippon Airways decorat en motius de Pokémon.
  • Tren Giratina & Shaymin série 2200 de la companyia Meitetsu.
    Tren Giratina & Shaymin série 2200 de la companyia Meitetsu.

Vore també

[editar | editar còdic]
Pokémon en general
Pokémon (criatures)
Relacionats
Videojocs
Televisió

Cine

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nintendo. «Fans Ca Actually Become a Pokémon with Two New Nintendo DS Games» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2008. Consultat el 25 d'abril de 2008.
  2. ↑ GameSpot UK. «UK paper names top game franchises» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2007. Consultat el 26 de febrer de 2007.
  3. ↑ Pokemon.com. «A Look Back, A Look Ahead». Consultat el 10 de novembre de 2008idioma= anglés.
  4. ↑ Anime News Network. «10th Anniversary of Pokemon in Japan» (en anglés). Consultat el 25 de setembre de 2008.
  5. ↑ Gamasutra. «Pokémon USA Moves Licensing In-House» (en anglés). Consultat el 25 de setembre de 2008.
  6. ↑ «Pokémon Sales».
  7. ↑ «The Pokemon Séries Pokédex Gaming Target» (en anglés). Consultat el 28 de febrer de 2007.
  8. ↑ Resposta de la RAER en Twitter
  9. ↑ «スペシャル対談： 田尻智さん（ゲームフリーク）ＶＳ 石原恒和さん（クリーチャーズ）対談 — 4ページ目» (en japonés). Nintendo Online Magazine. Nintendo (Juliol de 2000). Consultat el 10 de maig de 2024. (traducció en anglés, consultat el 10 de maig de 2024)
  10. ↑ Parkin, Simon. «Pokémon – from bugs to blockbuster». The Guardian. Consultat el 10 de maig de 2024.
  11. ↑ «The Ultimate Game Freak» (en anglés). Clave Àsia. Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2008. Consultat el 10 de maig de 2024.
  12. ↑ Hatakeyama y Kubo, 2000, p. 133.
  13. ↑ Sato, Tetsurō. «「ポケモン」誕生物語», ポケモンの魔力, Mainichi Newspapers, p. 131. ISBN 978-4620312187.
  14. ↑ 14,0 14,1 Sato, 1998, «The Birth of Pokemon», pp. 132-133.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Plantilla:Cite episode
  16. ↑ 16,0 16,1 Satoshi Tajiri: A Man Who Created Pokemon, Ohta Publishing, pp. 55–57. ISBN 978-4872338331.
  17. ↑ Sato, 1998, «The Birth of Pokemon», pp. 133.
  18. ↑ Plantilla:Harvp
  19. ↑ Plantilla:Harvp
  20. ↑ 'Gamespy.com. «Pokémon Ruby review (pàgina 1)» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 de març de 2007. Consultat el 30 de maig de 2006.
  21. ↑ 21,0 21,1 Wizards.com. «Pokémon Trading Card Game News; "Pokémon Ruby & Sapphire TCG Releases"» (en anglés). Consultat el 3 de juliol de 2006.
  22. ↑ «Pokémon en l'enciclopèdia d'Anime News Network» (en anglés). Consultat el 28 d'agost de 2008.
  23. ↑ «Pokémon en Viz Mija» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2008. Consultat el 28 d'agost de 2008.
  24. ↑ Carder, Thomas A.. «Pokemon: The Movie (1999)» (en anglés). Consultat el 2 de setembre de 2008.
  25. ↑ Silverman, Stephen M.. (People). «Pokemon Gets Religion». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2012. Consultat el 3 de setembre de 2008.
  26. ↑ Gurney, Sally. «Pokemon - It Genuinely worries em» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2008. Consultat el 3 de setembre de 2008.
  27. ↑ Hunter, Matthew Scott.. «Be Free, Little Pokemon!» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2007. Consultat el 3 de maig de 2007.
  28. ↑ Ramlow, Todd R. «Pokémon, or rather, Pocket Money» (en anglés). Consultat el 5 de setembre de 2008.
  29. ↑ CNN.com. «Saudi bans Pokémon» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2008. Consultat el 22 de juliol de 2007.
  30. ↑ «Pokemon packs a punch» (en anglés). Consultat el 7 de giner de 2007.
  31. ↑ ScienceDaily. «Color Changes in TV Cartoons Cause Seizures» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2004. Consultat el 8 d'agost de 2008.
  32. ↑ The Simpsons Archive. «Thirty Minutes Over Tòquio» (en anglés). Consultat el 16 de juliol de 2008.
  33. ↑ IMDb.com. «South Park: Chinpokomon» (en anglés). Consultat el 18 de juliol de 2008.
  34. ↑ «Toy Firm Will Appeal 'Pocket Monster'.» (en anglés). Consultat el 12 d'abril de 2008.
  35. ↑ «Pokemon Rip-offs» (en anglés). Consultat el 29 de juny de 2008.
  36. ↑ (en anglés)
  37. ↑ (en anglés)
  38. ↑ «Data d'obertura de la tenda» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de març de 2012. Consultat el 29 de juny de 2008.
  39. ↑ «Senyes referents a la tenda» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2008. Consultat el 29 de juny de 2008.
  40. ↑ «Tour Site Page» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2012. Consultat el 29 de juny de 2008.
  41. ↑ «Manhattan Living Page On Store». Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2009. Consultat el 29 de juny de 2008.
  42. ↑ Bàrbara A. Uguidos, El Món. «Pokémon Go impulsa les accions de Nintendo un 93% en sèt sessions». Consultat el 15 de juliol de 2016.
  43. ↑ «Pokémon Sol i Lluna seguixen trencant records de venda». Consultat el 20 de giner de 2017.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Tobin, Joseph (2004). Pikachu's Global Adventure: The Rise and Fall of Pokémon., Duke University Press. ISBN 0-8223-3287-6.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pokémon&oldid=622404»