Política d'armes no nuclears de Japó
La política d'armes no nuclears de Japó s'articula popularment com els tres principis antinuclears de no posseir, no produir i no introduir armes nuclears, imposts per Douglas MacArthur durant l'ocupació aliada de Japó despuix de la Segona Guerra Mundial.
Història
[editar | editar còdic]Despuix de la Segona Guerra Mundial, els bombardejos atòmics en Hiroshima i Nagasaki, i la deconstrucció del seu eixèrcit imperial, Japó va quedar baix el «paraigües nuclear» d'Estats Units en la condició de que no produïren armes nuclears. Estats Units va impondre el requisit de que Japó poguera desenrollar armes nuclears, ya que la tecnologia per a desenrollar un dispositiu nuclear es va fer coneguda en tot lo món. Açò es va formalisar en el Tractat de Seguritat entre Estats Units i Japó, corolari del Tractat de Sant Francisco, que va autorisar a Estats Units a desplegar forces militars en Japó en la finalitat de «contribuir al manteniment de la pau i la seguritat internacionals en el Lluntà Oriente i la seguritat de Japó contra atacs armats des de l'exterior». El tractat es va implementar per primera volta en 1953 quan, despuix d'una série de violacions de l'espai aéreu japonés pels MiG-15 soviètics, el Ministeri de Relacions Exteriors japonés va solicitar l'intervenció d'Estats Units.[1]
Observacions
[editar | editar còdic]En els últims anys, els polítics japonesos s'han mostrat cada volta més oberts a qüestionar els tres principis no nuclears. En octubre de 1999, el viceministro de defensa, Shingo Nishimura, va propondre a la Dieta de Japó —com es va dir en una entrevista prèvia— que, donada l'amenaça de Corea del Nort, es deuria iniciar un debat sério sobre la nuclearizaació de Japó. La protesta pública pronte va obligar a Nishimura a dimitir del gabinet.[2]
En maig de 2002, el subsecretari del gabinet, Shinzō Abe, va estar d'acort en l'observació de Nishumura de que l'artícul 9 no impedix que Japó posseïxca armes nuclears —defensives— suficientment menudes, inclosos missils balístics intercontinentals i bombes atòmiques. En juny d'eixe any, el secretari cap del gabinet, Yasuo Fukuda, en una conversació no registrada en periodistes, va dir ademés que «les circumstàncies i l'opinió pública poden requerir que Japó tinga armes nuclears». Encara que són molt hipotètics, abdós comentaris varen provocar indignació pública i una séries de protestes en Hiroshima despuix dels comentaris de Fukuda. Poc despuix, Fukuda va canviar la seua declaració, estipulant que Japó no podia posseir missils balístics intercontinentals en virtut de l'artícul 9.[3] En este cas, Fukuda no es va vore obligat a dimitir del seu càrrec. El primer ministre, Jun'ichirō Koizumi, va descriure la seua declaració com «només una observació de que es poden revisar totes les polítiques bàsiques d'un país» i va destacar que el seu govern no té l'intenció de revisar els principis.[4] Koizumi va continuar reafirmant els principis en cada u dels seus discursos per a les Cerimònies Commemoratives de Pau d'Hiroshima i Nagasaki.[5]
Japó ha decidit no firmar el tractat de l'ONU sobre la prohibició d'armes nuclears.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Emmerson, John K. and Humphreys, Leonard A. Will Japan Rearm?: A Study in Attitudes, Amerhi Institute for Public Policy Research, Giner de 1973. ISBN 0-8447-3114-5
- ↑ «Japan's Vice Defense Minister Resigns». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2000. Consultat el 20 de novembre de 2021.
- ↑ «Senar-nuclear principles to be reviewed Anger in Hiroshima vented in sit-in protests and letters». Chugoku Shimbun Peace News. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2002. Consultat el 20 de novembre de 2021.
- ↑ Berkofsky, Axel (2002). «Koizumi under a nuclear smokescreen». Àsia Claves, 13 de juny de 2002. Obtingut el 20 de novembre de 2021.
- ↑ «Address by Prime Minister Junichiro Koizumi at the Hiroshima Memorial Service for the Hiroshima Peace Memorial Ceremony». Prime Minister of Japan and His Cabinet. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2014. Consultat el 20 de novembre de 2021.
- ↑ «[1]», Associated Press. Consultat el 20 de novembre de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Política de armas no nucleares de Japón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.