Shinzō Abe

Shinzō Abe

Shinzō Abe (安倍 晋三, Abe Shinzō^?, Tòquio, 21 de setembre de 1954-Kashihara, 8 de juliol de 2022) va ser un polític japonés, president del Partit Lliberal Democràtic (PLD) i primer ministre de Japó des de decembre de 2012 fins a setembre de 2020. Prèviament ya havia ocupat eixe càrrec de 2006 a 2007.

El 28 d'agost de 2020 va anunciar la seua dimissió per motius de salut, i el seu successor va ser triat en una elecció indirecta, el 14 de setembre. En dita elecció va ser elegit Yoshihide Suga com el seu successor i va ser reemplaçat el 16 de setembre de 2020.

Va eixercitar el càrrec de secretari cap del Gabinet de 2005 a 2006, i de primer ministre de 2006 a 2007. És el primer ministre en més anys de servici en l'història de Japó.

Despuix d'haver segut elegit per primera volta a la Cambra de Representants en les eleccions de 1993, va ser nomenat secretari cap del Gabinet per Junichiro Koizumi en setembre de 2005, abans de reemplaçar a Koizumi com a president del Partit Lliberal Democràtic en setembre de 2006. Posteriorment va ser confirmat com a primer ministre de Japó en una sessió especial de la Dieta Nacional, convertint-se, als cincuenta y dos anys, en el primer ministre més jove de Japó despuix de la guerra, i el primer en haver naixcut despuix de la Segona Guerra Mundial. Va renunciar al càrrec un any més tart, alegant raons de salut, poc en acabant de que el seu partit perguera les eleccions d'eixe any per a la Cambra de Consellers. Va ser reemplaçat per Yasuo Fukuda, el primer d'una série de cinc primers ministres que no varen poder mantindre el càrrec durant més de setze mesos.

Despuix de recuperar-se de la seua malaltia, va protagonisar una tornada política inesperada, derrotant a l'exministre de Defensa Shigeru Ishiba en una votació per a convertir-se en president de l'PLD per segona volta en setembre de 2012. Despuix de l'aplastant victòria de l'PLD en les eleccions generals de decembre, es va convertir en el primer ex-primer ministre en retornar al càrrec des de Shigeru Yoshida en 1948. Va ser reelegit en condicions similars en les eleccions de 2014 i 2017.

Va ser un polític conservador a qui els comentaristes polítics descrivien àmpliament com a nacionaliste. Va ser membre de Nippon Kaigi i tenia punts de vista revisionista sobre l'història japonesa, incloent negar el paper de la coerció del govern colonial japonés en el reclutament de dònes de solaz durant la Segona Guerra Mundial, una posició que ha creat tensió en la veïna Corea del Sur. Se li considerava que mantenia una llínea dura sobre Corea del Nort i advocava per la revisió del artícul 9 de la constitució pacifista per a permetre que Japó aumente les seues Forces d'Autodefensa. Va ser reconegut internacionalment per les polítiques econòmiques del seu govern, malnomenat Abenomics, que perseguia la relaixació monetària, l'estímul fiscal i reformes estructurals.

El 8 de juliol de 2022, Abe va ser assessinat mentres pronunciava un discurs de campanya en Nara, dos dies abans de les eleccions a la cambra alta del 10 de juliol. El sospitós, que va ser arrestat immediatament per la policia japonesa, va confessar haver atacat a l'ex primer ministre pels suposts vínculs de Abe en l'Iglésia de l'Unificació. Est va ser el primer assessinat d'un ex primer ministre japonés des de 1936.

Una figura polarizadora en la política japonesa, els seus partidaris varen descriure a Abe com algú que havia treballat per a enfortir la seguritat de Japó i la seua estatura internacional, mentres que els seus oponents varen descriure les seues polítiques nacionalistes i punts de vista negacionistas sobre l'història com una amenaça al pacifisme japonés i perjudicials per a les relacions en els seus veïns de l'est d'Àsia, inclosos China i Corea del Sur.

Primers anys

Va nàixer en Tòquio en el sí d'una família dedicada a la política. Tant el seu yayo, Kan Abe, com el seu pare, Shintarō Abe, varen ser polítics. La seua mare, Iōko Kishi, era la filla del primer ministre Nobusuke Kishi, que va ser encarcerat i condenat per crims de guerra.

Va estudiar Ciències Polítiques en l'Universitat de Sekei, graduant-se en 1977. Més vesprada es va traslladar a Estats Units, a on va estudiar en l'Universitat de Califòrnia del Sur, encara que sense rebre cap títul. En abril de 1979 Abe va començar a treballar en Kobe Steel. Va deixar la companyia en 1982 i va buscar diferents càrrecs governamentals per a varis governs locals: assistent eixecutiu del Ministre d'Assunts Exteriors, secretari personal del president del Consell General del LDP, i secretari personal del secretari general del LDP.

Carrera política

Va ser elegit com a diputat de cambra baixa del districte electoral en la Prefectura de Yamaguchi en 1993 despuix de la mort del seu pare en 1991, guanyant les eleccions en el major número de vots a favor en l'història de la prefectura. En 1999 va ser director de la Divisió d'Assunts Socials, i secretari en cap en els governs de Yoshirō Mori i Jun'ichirō Koizumi entre 2000 i 2003, any en el que va ser nomenat secretari general del Partit Lliberal Democràtic (PLD).

Va ser el cap negociador per part del Governe japonés que recolzava a les famílies dels seqüestrats en Corea del Nort, i va acompanyar a Koizumi en la seua visita a Kim Jong-il en 2002. Va guanyar popularitat a nivell nacional per la ferma posició que va adoptar quan va demanar que els seqüestrats japonesos que visitaren Japó es quedaren allí, desafiant a Corea del Nort.

El 31 d'octubre del 2005, va ser triat secretari en cap del quint Gabinet de Koizumi, reemplaçant a Hiroyuki Hosoda. Abe es va identificar en les polítiques reformistes del primer ministre, en moltes ocasions controvertides, tendents a revitalisar l'economia japonesa.

Va ser el líder d'un equip dins de l'PLD per a examinar «l'excessiva educació sexual i l'educació sense diferenciació de gènero». Entre els temes que el grup va propondre objeccions es trobaven els ninots anatòmics i un atre material curricular com el no tindre en conte l'edat del chiquet, les polítiques dels coleges sobre la prohibició dels tradicionals festivals de chics i chiques, i l'educació física mixta, constatant que pren postures conservadores respecte al tema.

El 20 de setembre de 2006 va ser elegit president del governant Partit Lliberal Democràtic. Els aspirants per al càrrec varen ser Sadakazu Tanigaki i Tarō Asō. Yasuo Fukuda va ser el seu contendent al poder, pero finalment no va poder ser elegit. L'anterior primer ministre Yoshirō Mori, a la facció del qual pertanyien tant Abe com Fukuda, va indicar vehementemente a la seua facció que recolzara a Abe.

El 26 de setembre, va ser elegit primer ministre en 339 de 475 vots a favor de la Dieta, la cambra baixa i d'una ferma majoria de la cambra alta. A l'hora que s'esperava que continuara les reformes econòmiques començades pel seu predecessor en el càrrec, s'esperava també que millorara les tenses relacions en China. El 12 de setembre de 2007, va anunciar que renunciava al càrrec de primer ministre per falta de confiança del poble japonés en la seua gestió. El 23 de setembre de 2007, el Partit Lliberal Democràtic va elegir com el seu president a Yasuo Fukuda, lo que ho va convertir en successor de Abe com a primer ministre.

Despuix de huit anys com a primer ministre, el 28 d'agost de 2020 va anunciar la seua dimissió per motius de salut.

Primer periodo com a primer ministre (2006-2007)

Va ser electe en cincuenta y dos anys, lo que ho va convertir en el primer ministre més jove des de Fumimaro Konoe en 1941.

Política nacional

Economia

Va expressar que continuaria en les reformes fiscals començades pel seu predecessor, Jun'ichirō Koizumi. Per a això va alvançar en alguns passos per a equilibrar el presupost japonés, com designar un expert en polítiques impositives, Kōji Omi, com a ministre de Finances. Omi havia recolzat anteriorment un increment en l'impost sobre el consum nacional, encara que Abe es va distanciar d'esta política, i va preferir conseguir gran part de l'equilibri presupostari a través de retallades de despeses.

Educació

Des de 1997, com a cap de l'Institut dels Membres Menors de l'Assamblea que Pensen Sobre Perspectiva de Japó i l'Educació Històrica, va recolzar la controvertida Societat Japonesa per a la Reforma dels Llibres de Text d'Història i el Nou Llibre de Text d'Història. Va negar el seqüestre de dònes confortables per part de les tropes japoneses, va apuntar que un text d'història deu contribuir a formar una consciència nacional, citant les queixes de Corea del Sur sobre la reforma com a interferències en la seua política nacional.

Casa Imperial

Va mantindre posicions conservadores en la controvèrsia per la successió imperial japonesa, i es va opondre a esmenar la llei japonesa per a permetre a la dòna ascendir al Tro de Crisantem com a emperatriu.^{cita requerida}

Política externa

Corea del Nort

Va prendre posicions dures sobre Corea del Nort, especialment en vista dels seqüestres de japonesos per Corea del Nort.

En 2002 les negociacions entre Japó i Corea del Nort, el primer ministre Koizumi i el secretari general Kim Jong-il varen acceptar concedir als seqüestrats permís per a viajar a Japó. Unes semanes despuix de la visita, el govern japonés va decidir que impediria als seqüestrats tornar a Corea del Nort, a on vivien les seues famílies. Abe va prendre crèdit en la decisió en la seua superventas, Cap a una nació bella (美しい国へ, Utsukushii kuni i^?). Corea del Nort va criticar esta decisió japonesa com una brecha en les promeses diplomàtiques, i les negociacions varen quedar abortades.

El 7 de juliol de 2006, Corea del Nort va realisar uns tests en missils dirigits sobre el Mar de Japó. En el seu càrrec de secretari en cap, va cooperar en el ministre d'Assunts Exteriors Tarō Asō en l'objectiu d'establir sancions contra Corea del Nort en el Consell de Seguritat de les Nacions Unides.

China, Corea del Sur i Taiwan

Va reconéixer públicament la necessitat de millorar les relacions en la República Popular China i, a través del seu ministre d'Exteriors Tarō Asō, establir una reunió en el líder chinenc Hu Jintao. També va comentar que les relacions sino-japoneses no devien continuar basades en emocions.

No obstant, va fer declaracions controvertides en Àsia. En el seu llibre Utsukushii Kuni I, va afirmar que els criminals de guerra japonesos no ho eren baix la llei japonesa.

El 4 d'agost del 2006 els mijos japonesos varen informar de que Shinzō Abe havia visitat el Santuari Yasukuni (un santuari que honra als combatents de les guerres japoneses, incloent els criminals de guerra de la Segona Guerra Mundial) en abril d'aquell any. Ell va aclarir que la visita era de caràcter personal i sense naturalea oficial, tal i com l'ex primer ministre Koizumi venia fent. Els governs chinenc i surcoreà varen expressar el seu malestar per la visita. Tant Abe com el ministre d'Exteriors Tarō Asō varen indicar que les visites a Yasukuni eren un assunt intern.

Per una atra part, va anar un polític respectat entre els seus parells de Taiwan. Chen Shui-bian va donar la benvinguda al govern de Abe. Part de la bona relació de Abe en Taiwan era històrica: el seu yayo Nobusuke Kishi va ser protaiwanés, i el seu tio yayo Eisaku Satō va ser l'últim primer ministre en visitar Taiwan mentres estava en el càrrec.

Defensa

Va ser un ferm partidari de revisar l'interpretació del artícul 9 de la Constitució de Japó per a poder permetre de iure forces militars. Va aplegar a afirmar que «estem alcançant el llímit entre les diferències entre la seguritat japonesa i l'interpretació de la nostra constitució.»

En resposta a la prova dels missils nortcoreans, va apuntar en una conferència de prensa que Japó tenia que explorar l'habilitat de bombardejar les bases dels atacants, que va anar intencionadament retransmés com la "teoria del primer colp". Els governs de Corea del Sur, de Corea del Nort i de China respectivament ho varen acusar com una representació de l'agressiva política que mantenia Japó.

De la mateixa manera que els seus predecessors, va recolzar que Japó tinguera armament militar, i per això també, recolzava l'aliança de Japó en els Estats Units.^{cita requerida}

Segon periodo com a primer ministre (2012-2020)

Gabinet

El seu segon govern (2012-2020) va ser criticat per The Economist, per ser un gabinet de radicals nacionalistes.

Secretari Cap de Gabinet	Yoshihide Suga
Interior	Yoshitaka Shindō
Justícia	Sadakazu Tanigaki
Exteriors	Tarō Kōno
Finances Vice primer ministre Ministre d'Estat per a Servicis Financers	Tarō Asō
Educació	Hakubun Shimomura
Salut	Norihisa Tamura
Agricultura	Yoshimasa Hayashi
Economia	Toshimitsu Motegi
Terra	Akihiro Ota
Mig ambient Maneig i Gestió de Crisis Nuclear	Hiroyuki Nagahama
Defensa	Itsunori Onodera
Seguritat Pública, Gestió de Desastres	Keiji Furuya
Política Econòmica i Fiscal	Akira Amari
Reconstrucció i Desastres	Takumi Nemoto
Reforma Administrativa	Ken'ichirō Sata
Okinawa i Territoris del Nort	Ichita Yamamoto
Dismunición de la natalitat	Masako Mori
Assessor sobre seqüestres perpetrats per Corea del Nort	Keiji Furuya

Pensament polític

Va ser membre de la Facció Mori (formalment, el Seiwa Seisaku Kenkyū-kai) del Partit Lliberal Democràtic. Esta facció està encapçalada per l'ex primer ministre Yoshirō Mori. Jun'ichirō Koizumi va ser membre de la facció Mori abans de deixar-ho, tal i com manen els estatuts del partit quan s'accepta un alt càrrec. Des de 1986 fins a 1991, el pare de Abe, Shintarō, va encapçalar la mateixa facció. El Seiwa Seisaku Kenkyū-kai té xixanta membres en la Cambra baixa i vintissís en la Cambra alta.

Visió sobre l'història

Va ser assessor de l'influent lobby nacionaliste Nippon Kaigi. Des de 1997, com a cap del 'Institut dels Membres Menors de l'Assamblea que Pensen Sobre Perspectiva de Japó i l'Educació Històrica', va liderar la Societat Japonesa per a la Reforma dels Llibres de Text d'Història. En la seua pàgina oficial nega que les tropes japoneses usaren dònes de confort durant la Guerra sino-japonesa o la Segona Guerra Mundial, criticant el revisionisme coreà com una interferència estrangera en els assunts domèstics japonesos. En la sessió del 6 d'octubre de 2006 en la Dieta, va matisar la seua declaració sobre les dònes de confort, dient que va acceptar un informe de 1993 de la llavors secretària en cap Iōhei Kōno, a on el govern japonés reconeixia oficialment el fet. Posteriorment en la sessió, va indicar la seua creència de que els criminals de guerra de Classe A no eren criminals baix la llei interna de Japó.

En una reunió del Comité Presupostari de la cambra baixa en febrer de 2006, va dir: «Hi ha un problema sobre cóm definir les guerres agressives; no podem dir que decidixquen académicamente», i «No és competència del govern decidir cóm definir l'última Guerra Mundial. Crec que tenim que esperar l'estimació dels historiadors.» No obstant, en un programa de televisió en juliol de 2006 va negar que Manchukuo fora un governe títaro.

Va publicar un llibre cridat Cap a una nació bella (美しい国へ, Utsukushii Kuni I^?) en juliol de 2006, que es va convertir en un superventas en Japó. En este llibre, va afirmar que els criminals de guerra de Classe A (aquells que varen cometre crims contra la pau) que varen ser adjudicats al Tribunal de Tòquio despuix de la Segona Guerra Mundial no varen ser criminals baix l'òptica de la llei nacional.^{cita requerida} Tant el govern coreà com el chinenc, aixina com els acadèmics i comentaristes, varen expressar la seua preocupació per les opinions històriques de Abe.

Resposta als mijos de comunicació

En 2001, el periòdic japonés Asahi Shimbun va acusar de censura a Abe i a Shōichi Nakagawa en el programa emés en NHK sobre 'El Tribunal Internacional de Crims de Guerra de les Dònes'. El tribunal va ser un tribunal civil internacional per a jujar el cas de les «dònes de consol», esclaves sexuals de l'eixèrcit japonés; en total unes cinc mil dònes, incloent les sesenta y cuatro baixes. Els juges, especialistes reconeguts en dret internacional, varen rendir un juí històric en el que l'emperador Hirohito va ser considerat culpable i el govern japonés responsable. El programa de televisió, no obstant, no va mencionar el nom complet del tribunal, ni paraules clau com a «tropes japoneses» o «esclavitut sexual», ademés es va tallar el punt de vista del tribunal, les afirmacions dels organisadors, dels amfitrions i del juí en sí. En lloc d'això, va presentar una crítica en contra del tribunal de la dreta política acadèmica japonesa que repetien la frase de que «no va haver cap seqüestre d'esclaves sexuals, elles eren prostitutes».

El dia posterior a la presentació de l'informe d'Asahi Shimbun, Akira Nagai, el productor i responsable del programa, va mantindre una conferència de prensa i va reafirmar l'informe de Asahi Shimbun. Abe va indicar que el contingut devia ser emés des d'un punt de vista neutral i «açò que faig és no cedir a la pressió política». Ademés va dir que «era terrorisme polític per part de Asahi Shimbun i que estava tremendament clar que tenia l'intenció d'inhumar-me políticament a mi i al Senyor Nakagawa, i també està clar que ha segut una completa fabricació».^{cita requerida} També va caracterisar al tribunal com un «tribunal de mofa» i va presentar objeccions per la presència de querellants o procuradors de Corea del Nort expulsant-los per considerar-los agents del govern nortcoreà. Les accions de Abe en l'incident de NHK varen ser criticades per ser al mateix temps illegals (violant la Llei de Telecomunicació) i inconstitucionals (violant la Constitució de Japó).

En un programa informatiu emés per TBS el 21 de juliol de 2006 es comentava que les tropes imperials japoneses varen tindre una secreta arma biològica cridada «Unitat 731», i la televisió va colocar una image de Shinzō Abe, que no tenia relació alguna en el reportage. Abe va comentar en una conferència de prensa que «És un verdader problema que vullguen danyar la meua vida política». El Ministre d'Assunts Interns i Comunicacions va preguntar sobre la rellevància del fet i va indicar que hi havia hagut una omissió en l'edició del programa de TV, fent que la direcció de l'Administració fora excepcionalment rigorosa sobre la base de la Llei de Telecomunicació.

Renúncia definitiva

La colitis ulcerosa que patia va recaure en juny de 2020 i va provocar que la seua salut es deteriorara durant l'estiu. Despuix de vàries visites a l'hospital, va anunciar el 28 d'agost de 2020 que tenia l'intenció de renunciar novament com a primer ministre, citant la seua incapacitat per a portar a terme les funcions de l'oficina mentres buscava tractament per a la seua condició, durant la conferència de prensa que va anunciar la seua renúncia, aixina mateix es va negar a respalar a cap successor específic. Al mateix temps va expressar el seu pesar per no poder conseguir plenament els seus objectius polítics per la seua primerenca renúncia. Va permanéixer en el càrrec fins al 16 de setembre de 2020 quan va ser substituït per Yoshihide Suga.

Assessinat

Artícul principal → Assessinat de Shinzō Abe.

El 8 de juliol de 2022, sobre les 11:30 hores (UTC+09:00), va ser ferit de dos dispars mentres donava un discurs prop de l'estació de trens Yamato-Saidaiji, en la ciutat de Nara. El sospitós va ser arrestat i traslladat a la comissaria de Nara Nishi. L'arma utilisada va ser confiscada en l'acte mentres l'ex primer ministre era traslladat a un hospital, a on va ser declarat mort hores despuix de l'atentat. El seu decés va ser anunciat per la cadena pública NHK.

Enllaços externs

• Lloc oficial (en japonés)
• Biografia de Shinzo Abe per CIDOB (en espanyol)