Anar al contingut

Polinomis de Laguerre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els polinomis de Laguerre són una família de polinomis ortogonals, cridats aixina en honor d'Edmond Laguerre, sorgixen en examinar les solucions a l'equació diferencial:

xy+(1x)y+ny=0

Desenrollant y en série de potències s'obté una relació de recurrencia entre coeficients consecutius com la que seguix:

ak+1=kn(k+1)2ak,  k=0,1,2,...;   y(x)=k=0akxk

Pot vore's que sempre que n siga natural s'anula el coeficient de tota potència major (i distinta) que n. Açò és, una de les solucions linealmente independents és un polinomi de grau n (polinomi de laguerre d'orde n, que notarem per Ln(x)). Per a trobar l'atra solució linealmente independent han d'estudiar-se les solucions de l'equació més general y(x)+p(x)y(x)+q(x)y(x)=0.

Definició

[editar | editar còdic]

El polinomi de Laguerre d'orde n pot definir-se com seguix:

Ln(x)=exn!dndxn(xnex).

Que despuix de desenrollar queda de la forma:

Ln(x)=k=0n(1)k(nk)1k!xk=k=0n(1)kn!(nk)!k!k!xk

alguns d'estos polinomis són:

n Ln(x)
0 1
1 x+1
2 (x24x+2)/2
3 (x3+9x218x+6)/6
4 (x416x3+72x296x+24)/24
5 (x5+25x4200x3+600x2600x+120)/120
6 (x636x5+450x42400x3+5400x24320x+720)/720

Els polinomis de Laguerre també poden ser definits per mig de l'integral:

Ln(x)=12πiext/(1t)(1t)tn+1dt

Integrant en sentit contrari a les agulles del rellonge sobre qualsevol camí tancat entorn a l'orige del pla complex i contingut en el disc |t| < 1.

Funció generatriz

[editar | editar còdic]

La funció generatriz dels polinomis de Laguerre ve donada per:

ψ(x,t)=n=0Ln(x)tn=n=0k=0n(1)kk!(nk)xktn   |t|<1

Canviant l'orde dels sumatorios, fent el canvi m = n - k i reordenando queda lo que a continuació:

ψ(x,t)=k=0(1)kk!xktkm=0(m+kk)tm

Que sabent que  m=0(m+kk)tm=(11t)k+1   |t|<1, i despuix de reagrupar queda de la forma:

ψ(x,t)=11tk=01k!(xt1t)k=11texp(xt1t)

Relacions de recurrencia

[editar | editar còdic]

A partir de la funció generatriz, rebujant l'exponencial i derivant respecte de t es pot aplegar a una relació de recurrencia com la següent:

(n+1)Ln+1(x)=(2n+1x)Ln(x)nLn1(x)

Coneguts els dos primers polinomis (vore taula) pot utilisar-se esta fòrmula per a obtindre el de grau n.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]