Anar al contingut

Polisulfuro de calcio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El polisulfuro de calcio és un compost format per la reacció d'hidròxit de calcio en sofre que se sol utilisar en el control de plagas i malalties en agricultura. Normalment es presenta en solució acuosa de color rojós-groguenc i una olor desagradable característica.

Té activitat fungicida que actua directament o per descomposició lliberant sofre elemental. També actua com insecticida ablanint la cera de les cochinillas i se li reconeixen propietats acaricides.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El polisulfuro de calcio va ser un dels primers pesticidas sintètics que ya es va utilisar en França cap a 1840 per al control d'oidio (Uncinula necator) en la vinya. A partir de 1886 es va usar en Califòrnia per al control del poll de Sant Josep. A partir de 1904 s'escomença a produir de forma industrial, abans els agricultors ho elaboraven ells mateixos. Cap a la década de 1940 va ser substituint-se pels fungicides orgànics sintètics.

El polisulfuro de calç s'aplica en forma de pulverización en els fulls per a controlar fongos i insectes en arbres caducifolios i també les bactèries i insectes que viuen en la corfa dels arbres. l'us en arbres de full perenne deu fer-se despuix d'una prova ya que pot produir alguna cremada en els fulls.

Els aficionats al bonsái ho utilisen per a esterilisar la fusta morta i donar-li aspecte de fusta vella.[2] Es fa pintant la fusta en un pinzell.[3] Les solucions diluïdes s'usen per al control de fongos de la pell i paràsits en animals de companyia.

Deu manipular-se en guants i ulleres de seguritat ya que pot danyar la pell i els ulls. Les solucions de polisulfuro de calç són extremadament alcalinas, els preparats comercials solen tindre un pH d'11,5), per això és tan corroent per als teixits vius podent aplegar a produir ceguera si entra en contacte en els ulls.

És fitotóxico per a cultius sensibles al sofre, com:albaricoquero, cucurbitáceas, frambueso, etc. És incompatible en oli minerals i en molts fitosanitarios. No deu aplicar-se en temps càlit per produir cremades. És un producte corroent i es deu aplicar en la maquinària adequada que deurà ser llavada escrupulosament una volta finalisat el tractament.[1]

En l'Unió Europea està autorisat el seu us en agricultura ecològica.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 De Liñán (2010). Vademecum de productes fitosanitarios i nutricionals 2010, 26 edició (en espanyol), pp. 70.
  2. The Bonsai Primer: Jin and Sharimiki [1] archivat en Wayback Machine.
  3. Chan, Peter (1987). Bonsai Masterclass, Sterling Publishing Company Inc., pp. 146–147. ISBN 0-8069-6763-3.
  4. Dr. José Luis Poscuna Vedat. «Control de plagues i malalties en agricultura ecològica» (en espanyol). Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica. Consultat el 13 de febrer de 2012.