Bonsái
Bonsái (盆栽 bonsái?) és una paraula d'orige japonés que significa lliteralment bon = "font" + sai = "arbre" (encara que etimológicamente procedix del terme chinenc 盆栽, penzai, que significa pén = "bol" + zāi = "planta") i consistix en l'art de cultivar arbreés i plantes, normalment arbustos, controlant el seu tamany per a que permaneixquen d'un tamany molt inferior al natural, per mig de tècniques, com el transplant, la poda, el alambrado, el pinzado, etcétera, i modelant la seua forma per a crear un estil que recorda una escena de la naturalea. És indisociable del test, ya que el bonsái s'entén com el conjunt que conformen arbre i test.
.jpg){kind=link}
Orige
[editar | editar còdic]
L'art del bonsái es va originar en China fa uns dos mil anys, en a on es coneix com Penjing, com a objecte de cult per als monges taoístas. Per a ells era símbol d'eternitat, l'arbre representava un pont entre lo diví i lo humà, el cel i la terra.
Durant sigles la possessió i el conte dels bonsáis va estar lligat als nobles i a les persones de l'alta societat. Segons la tradició, aquells que podien conservar un arbre en test tenien assegurada l'eternitat. Aixina va ser com els monges disponien els arbres menuts en vasijas a lo llarc de les escales dels temples i fins a eren font de cult.
En el sur de China, este art consistia en transmetre totes les característiques d'un arbre desenrollat en la naturalea a un arbre chicotet cultivat en test. Es buscava reproduir estos arbres segons els existents en les altes montanyes per lo que utilisaven solament espècies que existien en els monts i que ya posseïen formes especials en la seua intensa lluita contra les adversitats climàtiques.
Va ser dut a Japó fa uns 800 anys, a on es va interpretar des de la concepció Zen de "bellea d'una austera severitat", lo que va dur als paisages miniaturizados en test, natius de China, a ser condensados en arbres únics i ideals que representaven l'univers.
Dissenye
[editar | editar còdic]Un bonsái no és una planta genèticament empequeñecida, sino que es manté chicoteta donant-li forma, podant el tronc, els fulls i les raïls cada cert temps, depenent de l'espècie. Si es cultiva adequadament, sobreviurà el mateix temps que un arbre normal de la mateixa espècie, pero si es fa de forma incorrecta, provablement morirà.
En general, qualsevol espècie arbòrea o arbustiva pot ser cultivada com bonsái, pero les més apreciades pels aficionats són aquelles que posseïxen els fulls menuts de forma natural i ademés són resistents al cultiu en test, com per eixemple, les espècies dels gèneros: Acer (arce), Pinus (pi selvat), Ulmus (om), Rhododendron (azalea), Ficus (higuera), Olea (olivera), Juniperus (ginebrera), Pyracantha (espino de fòc), etc.
L'arbre té que anar en consonancia con el test. Aixina, un arbre que tinga ya molta edat deuria anar en un test que també tinga una presència i porte corresponent. Aixina mateix, a determinades espècies o estils se li corresponen normalment uns determinats tipos de tests, com per eixemple, una conífera anirà normalment en un test sense esmaltar i un arce anirà en un test normalment ovalat i baixa, àmplia i esmaltada.
Un bonsái sol expondre's en un tokonoma acompanyat d'un cartell (kakemono) i una planta d'accent (shitakusa) o un suiseki (pedra-paisage japonesa), encara que en este cas lo apropiat seria denominar a esta pedra com tenseki, ya que solament es tracta de pedres que representen l'estació de l'any (hivern, primavera, estiu o autumne) con relación a el bonsái i no necessàriament tenen les característiques pròpies d'un suiseki. En el cas d'arbres caducifolios se solen expondre quan han quedat nuets de fulls, per a que es puga apreciar la perfecció de la ramificació.
El bonsái té un front visual, i l'escola tradicional japonesa de disseny es basa en una série de conceptes que deuen seguir-se per a conseguir la perfecció estètica:
- Conicitat del tronc: sempre serà més ample en la seua base que en la part superior.
- Triangularidad: el conjunt de les branques i fulls deuen tindre un perfil triangular des del front, pero també lateralment i inclús vists des de dalt. Esta forma triangular es manté inclús en composicions de varis arbres, a on cada u deu dispondre de la seua pròpia triangularidad i totes entre sí, en conjunt, deuen mantindre este perfil triangular.
- Branques: deuen estar situades en els exteriors de les curves del tronc, de forma alternante (es deu evitar que dos branques ixquen del mateix punt), i sent més grosses les més propenques al sol que les situades més dalt del tronc. La distància entre branques també disminuïx conforme s'ascendix pel tronc.
Lo que es busca en el disseny del bonsái és aparentar major vellea en l'arbre de la que té realment. Aixina, l'àpiç (atama) sol ser achatado, tal com presenten els arbres molt madurs. També es busca que les raïls, en la seua zona més propenca al tronc (nebari), formen un sistema radicular visible.
Actualment existixen atres escoles de disseny, com l'europea, en a on estes regles tradicionals varien alguna cosa.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bonsái» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.