Anar al contingut

Juniperus chinensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dojoji Gobo Wakayama05n4272.jpg
Juniperus chinensis, (Juniperus chinensis)

Juniperus chinensis, la ginebrera de la China,[1] és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les Cupresáceas, oriunda del norest i centre este d'Àsia; en China, Mongòlia, Japó, Coreja i el surest de Rússia.



Característiques

[editar | editar còdic]

Arbre o arbust de forma molt variable, pot alcançar entre 1 a 20 m d'altura. En la seua etapa jove és una planta molt delicada.
Les fulls tenen dos formes, les jóvens, en forma d'agulla de 5 a 10 mm de llarc i les adultes en forma de escama d'1,5 a 3 mm. Els arbres adults normalment conserven alguna cosa del fullage jovenil, en especial en els brots inferiors sombreados de la copa. És principalment una espècie dioica, en plantes masculines i femenines, no obstant alguns eixemplars produïxen abdós sexes.
Els cons (estróbilos) tenen forma de baya, de 7 a 12 mm de diàmetro, negre blavencs i recoberts per una capa cerúlea de color blanquecino. Contenen entre 2 a 4 llavors que maduren en 18 mesos. Els cons masculins (2 a 4 mm de llarc) lliberen el polen a principis de la primavera.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

És una popular espècie ornamental cultivada en parcs i jardins en més de cent cultivarés seleccionats pels seus diferents característiques, com a fullage groc (cvs. 'Aurea', 'Tremonia'), copa columnar (cv. 'Columnaris'), abundants cons (cv. 'Kaikuza'). El cultivar 'Shimpaku' és molt utilisat com bonsái.

L'híbrit entre Juniperus chinensis i Juniperus sabina, conegut com Juniperus × pfitzeriana (sense. J. × mija) és també molt comuna com a planta cultivada. Es manté sempre com arbust, sent apropiat per a jardins menuts.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Juniperus chinensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Mantissa Plantarum 1: 127. 1767.[2]

Etimologia

Juniperus: nom genèric que procedix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebrera.[3]

chinensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en China.

Varietats
Sinonímia
  • Juniperus procumbens (Endl.) Miq. = Juniperus chinensis var. procumbens[5]
  • Juniperus barbadensis Thunb.
  • Juniperus cabiancae Vis.
  • Juniperus cernua Roxb.
  • Juniperus dimorpha Roxb.
  • Juniperus flagelliformis Loudon
  • Juniperus fortunei Carrière
  • Juniperus gaussenii W.C.Cheng
  • Juniperus jacobii Beissn.
  • Juniperus japonica var. pyramidalis Carrière
  • Juniperus keteleeri (Beissn.) Prop.-Giesel.
  • Juniperus reevesiana Endl.
  • Juniperus shepherdii Beissn.
  • Juniperus sheppardii (H.J.Veitch) Melle
  • Juniperus sinensis J.F.Gmel.
  • Juniperus sphaerica Lindl.
  • Juniperus sphaerica var. pendula (Franch.) Melle
  • Juniperus sphaerica var. sheppardii H.J.Veitch
  • Juniperus struthiacea Knight
  • Juniperus thunbergii Hook. & Arn.
  • Juniperus virginica Thunb.
  • Sabina cabiancae (Vis.) Antoine
  • Sabina chinensis (L.) Antoine
  • Sabina dimorpha' (Roxb.) Antoine
  • Sabina gaussenii (W.C. Cheng) W.C. Cheng & W.T. Wang
  • Sabina sphaerica (Lindl.) Antoine
  • Sabina struthiacea (Knight) Antoine[6][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. «Juniperus chinensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de novembre de 2014.
  3. Juniperus en Flora de Canàries
  4. Varietats en Catalogue of life [1]
  5. Sinònims en GRIN [2] [3] archivat en Wayback Machine.
  6. «Juniperus chinensis». The Plant List. Consultat el 30 de novembre de 2014.
  7. «Juniperus chinensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 30 de novembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]