Con (botànica)
.jpg){kind=link}
En botànica, un con, estróbilo o pinya és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del com es despleguen fulls reproductives en una disposició generalment helicoidal. En este sentit més ampli, con és sinònim de estróbilo, terme que sol preferir-se en les publicacions científiques.
Con (conus) és el nom que en llatí s'amprava per a designar lo que en espanyol es diu pinya. Molts preferixen restringir l'us del terme a este significat original o, a lo manco, al grup biològic de les coníferas (divisió Pinophyta), lliteralment que duen cons, encara que siga incloent també a les estructures masculines.
Cons de les coníferes
[editar | editar còdic]Les coníferes són plantes gimnospermas que produïxen llavors (piñones) en estructures en forma de con. Com els òvuls no estan tancats en un ovari, les llavors dels cons no s'estagen en un frut, i tampoc presenten una cobertura carnosa (arilo) com succeïx en el cas de les coníferes de les famílies de les Taxaceae i les Cephalotaxaceae.
Respecte a la seua estructura, els cons femenins estan formats per un eix central en el que es coloquen en espiral numeroses escamas. Cada escama du entre una i vàries cèlules haploides, les quals per reiterades mitosis formen des de 10 a infinites cèlules de les quals dos es diferencien transformant-se en arquegonios el qual solament un és fecundado i l'atre s'absorbix, segons l'espècie. Este arquegonio no queda tancat en un ovari (del grec gimnos= nuets, sperma= llavor ). Al voltant de l'eix s'ordenen de forma helicoidal escamas grosses i inicialment apretades, cridada bràctees tectrices (portadores), sobre cada una de les quals es troben una o vàries bràctees seminíferas. Estes s'interpreten com megasporofilos (fulls portadores de megasporas) i sobre elles apareixen els primordios seminals, que despuix de la polinisació i la subsecuente fecundació, deuen transformar-se en llavors.
Els cons femenins es diuen pinyes en els pins i atres pináceas (fam. Pinaceae), pero poden tindre atres noms i aspecte en coníferes distintes; aixina es diuen gálbulos en els ginebreras i en les sabinas, i arcéstidas, en els ciprers, tots membres de la família cupresáceas (Cupressaceae).
En els pins i gèneros pròxims l'escama seminífera pot desprendre's junt a la llavor, actuant com un ala que favorix una dispersió anemócora. En la maduració de la pinya les bràctees tectrices (generalment les úniques visibles en la pinya tancada) deuen desplegar-se, lo que fan a voltes de forma brusca, provocant l'eixida violenta i la dispersió de les llavors. En els pins de climes mediterràneus o semiáridos, el fòc provoca eixe procés, favorint el repoblament despuix de l'incendi.
Els cons masculins són sempre molt més chicotets que els femenins, i s'agrupen al voltant del final de les branques en l'extrem de les quals creixen els renuevos de l'any. En ells solament hi ha una classe de escamas, les bràctees poliníferas (portadores del polen), duen millons de grans de polen. La seua posició favorix la dispersió del polen, que en les coníferes és transportat pel vent (anemofilia).
Despuix de la fecundació, es formen les llavors (piñones). En les plantes gimnosperma i plantes sense flors no hi ha verdaders fruts encara que, en el cas dels pins, molta gent pren erròneament els cons com fruts, i a les llavors com fruts secs.
Estróbilos de Equisetum
[editar | editar còdic]En Equisetum els estróbilos es troben al final de les branques fèrtils. En este cas, les fulls fèrtils es diuen 'esporangióforos', i al estróbilo no sol cridar-li-ho con com en les coníferes.
L'eix del estróbilo pot ser vert o no vert, i mai és ramificado. Els esporangióforos són peltados (en peu), no fotosintéticos. Els esporangióforos jóvens tenen forma de pulvínulo i després prenen forma hexagonal (en vista superficial), per la força mecànica que eixercixen entre ells.
-
Aspecte general de estróbilo de Equisetum hyemale
-
Estróbilo jove de Equisetum arvense S'observen els esporangis penjant cap a dins dels esporangióforos peltados. Planta preservada en líquit..
-
Estróbilo sec de Equisetum arvense
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cono (botánica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.