Anar al contingut

Juniperus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Juniperus
Per a artícul sobre Fra Junípero vore Junípero Serra.

El gènero Juniperus, d'àmplia distribució, comprén les espècies anomenades comunament ginebreres (que conserven el fullage jovenil espinós tota la seua vida) o sabinas (que conserven el fullage jovenil espinós solament els primers anys). Els juníperos són coníferas arbòrees o arbustivas, pertanyents a la família Cupressaceae. Depenent del punt de vista taxonòmic, hi ha entre 50 i 67 espècies, àmpliament distribuïdes per tot el hemisferi nort, des del Àrtic cap al sur fins al Àfrica tropical en el Vell Món, i fins a les montanyes de Centroamérica. Les espècies es repartixen en dos seccions (sectio), les ginebreres (J. secc. Juniperus) i les sabinas (J. secc. Sabina).

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Gálbulos i fulls de Juniperus communis

Les espècies d'este gènero varien en tamany i forma, des d'arbreés de 20-40 m d'alt, fins a arbusts columnars o rastreros en llargues branques. Són de full perenne, generalment dioicos, en conductes secretores en la corfa, de full escuamiforme o en acículas curtes, que es disponen opostes o verticiladas sobre les branques. Com a protecció per a evitar el seu consum per animals herbívors, les plantes jóvens tenen un fullage jovenil espinós, que en algunes espècies es conserva tota la vida, i en unes atres es conserva solament en les zones accessibles a estos animals. Els cons de llavors (que reben el nom de gálbulos) són molt característics, globosos o ovoides, sempre carnosos (arcestidas), en 3-9 escamas fèrtils, casi soldadas, que alberguen una llavor cada una. En algunes espècies estos cons són marró rojós o taronja pero en la majoria són blaves; a sovint són aromàtics i poden usar-se com una espècia. La maduració de la llavor varia entre les espècies, des dels 5 fins als 20 mesos despuix de la polinisació. Els cons masculins són semblats als del restant de les cupresàcees, en 5-20 escamas; la major part aboquen el seu polen a principis de la primavera, pero en algunes espècies la polinisació ocorre en autumne.

Erro al crear miniatura:
Detall de branques de Juniperus chinensis, en fulls aciculares jovenils (a l'esquerra) i fulls escamosas adultes i cons masculins inmaduros (a la dreta)

La major part de les espècies (com J. chinensis, J. virginiana) tenen dos tipos de fulls: les plántulas i algunes ramillas d'arbres més vells tenen acículas de 5-25 mm de llarc; i els fulls en plantes madures són (en la seua major part) chicotetes (2-4 mm de llarc), superpostes i escamosas. Quan hi ha fullage jove en plantes adultes, a sovint es troba en brots a l'ombra, en el fullage adult a ple sol. Les fulles en els brots de creiximent ràpit a sovint són intermijos entre el jovenil i l'adult.

En algunes espècies (com J. communis, J. squamata), tot el fullage és de tipo jovenil, acicular, sense fulls escamosas. En alguns d'ells (p.i. J. communis), les agulles estan unides en la base, en uns atres (p.i. J. squamata), les agulles es fonen suaument en la branca, no s'unixen.

Les acículas d'estes plantes són dures i fines, fent el fullage jovenil espinós a el hora de manejar-ho. Açò pot ser una forma d'identificar-los valiosa en les plántulas, lo mateix que el molt similar fullage jovenil dels ciprers (Cupressus, Chamaecyparis) i atres gèneros semblats és suau i no espinós.

És l'únic gènero del que s'alimenten les larves de varis lepidòpters (entre ells Bucculatrix inusitata i Thera juniperata), i és també l'aliment de larves d'atres espècies de lepidòpters com Chionodes electella, Chionodes viduella, Eupithecia pusillata i Panolis flammea; aquelles de Tortricidae com C. duplicana s'alimenten de la corfa al voltant de ferides o antracnosis.

Classificació

[editar | editar còdic]

El número d'espècies d'este gènero és objecte de disputa, en dos estudis recents que donen totals molt diferents, Farjon (2001) accepta 52 espècies, i Adams (2004) accepta 67 espècies. Es dividixen en vàries seccions encara que, particularment entre les espècies de fulls escuamiformes, quina espècie pertany a quina secció és alguna cosa que està llunt de resultar clar, mentres les investigacions se seguixen realisant. La secció Juniperus (ginebrera) és no obstant un grup monofilético obvi.

Etimologia

Juniperus: nom genèric que procedix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebrera.[1]

Ginebreres

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Acículas de ginebrera, engrandides. A l'esquerra, Juniperus communis (Juniperus secc. Juniperus; note's les agulles "unides" en la base). Dreta, Juniperus chinensis (Juniperus secc. Sabina; note's les agulles fonent-se suaument en el talle, no unint-se en la base).

Juniperus secc. Juniperus: de acículas curtes, punchants. Les fulles adultes són aciculares, en arracades de tres, i unides en la base (vore avall la dreta). Són rics en olis essencials i resines de diferent naturalea. Venenosos per la naturalea de les substàncies que presenten: alcaloides, alcohols terpénicos, hidrocarburs i alcamfor. Es dividix a la seua volta en tres subseccions:

  • Juniperus secc. Juniperus subsecc. Caryocedrus: Cons en 3 llavors fusionades juntes; acículas en dos bandes d'estomes.
Erro al crear miniatura:
Juniperus phoenicea en l'illa d'El Ferro, Illes Canàries.

Sabinas

[editar | editar còdic]

Juniperus secc. Sabina: De fulls escuamiformes, no punchants. Les fulles adultes són en la seua major part escuamiformes, semblades a les de les espècies del gènero Cupressus, en parells oposts o en arracades de tres, i els fulls aciculares jovenils no estan unides en la base (incloent en les poques que només tenen fulls aciculares; vore davall la dreta). Provisionalment, el restant de ginebreres s'inclouen ací, encara que formen un grup parafilético.

Erro al crear miniatura:
Juniperus occidentalis var. australis en la Serra Nevada (Califòrnia)
Erro al crear miniatura:
Un ginebrera de Virginia en octubre, carregat de cons madurs

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Juniperus en Flora de Canàries
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. ↑ «Phytologia (April 2010) 92(1)». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011.
  • Adams, R. P. (2004). Junipers of the World: The genus Juniperus. Victoria: Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
  • Farjon, A. (2001). World Checklist and Bibliography of Conifers. Kew. ISBN 1-84246-025-0
  • Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Real Jardí Botànic de Kew, Kew. ISBN 1-84246-068-4

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • (2010).«Diversification and biogeography of Juniperus (Cupressaceae): variable diversification rates and multiple intercontinental dispersals».New Phytologist.188(1)
254–272.doi:10.1111/j.1469-8137.2010.03351.x.
  • Li genévrier, de Nicolas Montès et Valérie Bertaudière-Montès, Actes Sud. (francés)
  • Mémoires d'un herboriste, de Didier Lanterborn, Équinoxe ISBN 2-84135-423-7 (francés)
  • Guide dones plantes sauvages comestibles et toxiques, de François Couplan et Eva Styner, Els guides du naturaliste, Delachaux et Niestlé ISBN 2-603-00952-4 (francés)


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juniperus&oldid=1253318»