Genus

Plantilla:Categorias taxonomicas etiquetades En taxonomia, el gènero és una categoria taxonómica que s'ubica entre la família i la espècie; aixina, un gènero és un grup d'organismes que a la seua volta pot dividir-se en vàries espècies (existixen alguns gèneros que són monoespecíficos, és dir, contenen una sola espècie). El terme prové del llatí genus, que significa linaje, família, tipo, cognado a la seua volta del grec γένος 'genos', raça, estirp, parent.

Categories relacionades en el gènero

De la mateixa manera que ocorre en atres nivells, en la taxonomia dels sers vius, i per l'enorme dificultat per a classificar certes espècies, varis gèneros poden agrupar-se dins de supergéneros, i també els individus d'un gènero poden organisar-se en subgéneros. Estos, a la seua volta, poden organisar-se en infragéneros. En la següent taula, ordenades de major a menor ranc, s'han marcat en fondo de color les categories obligatòries.^{cita requerida}

Família

Subfamília Infrafamilia Tribu

Supergénero

Gènero

Subgénero Infragénero

Espècie

Subespecie

Nomenclatura

El nom genèric per a un tàxon ha de ser un sustantiu, sense que existixquen regles precises per a la seua desinència. En varis casos, el tàxon genèric constituïx un grup tan natural que és de domini vulgar. Per eixemple: el gènero Pinus és un gènero en sentit científic, integrat per numeroses espècies de pins que usualment tenen un nom vulgar "binomial", semblant a la nomenclatura científica, com pi albar, pi negral, pi carrasco, etc.

Història del concepte

El concepte de gènero i el propi vocablo varen ser establits per Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708). Carlos Linneo els va prendre, concretant aixina el seu pensament:

Hi ha tants gèneros quantes són les fructificaciones semblants produïdes per diverses espècies naturals

Palau, en la traducció de la Phylosophya botanica, de Linneo, p. 84.

Originàriament Linneo i els botànics de la seua escola varen establir els gèneros sobre la base dels caràcters de la flor i el frut. En l'actualitat, per a l'establiment de gèneros es prenen multitut de caràcters. Per eixemple, tractant-se de plantes superiors es consideren la morfologia general de la flor, la filotaxis, la anatomia, etc. La composició d'un gènero és determinada per un taxónomo. Els estàndarts per a la classificació en gèneros no estan codificats de manera estricta, de manera que els diferents autors en freqüència produïxen classificacions diferents per als gèneros. No obstant, hi ha algunes pràctiques comunes, incloent l'idea de que un gènero que vaja a ser definit deuria omplir estos tres criteris per a ser descriptivamente útil:

1. monofilia – tots els descendents d'un tàxon ancestral són agrupats conjuntament;
2. ser raonablement compactar – un gènero no deu ser expandit innecessàriament; i
3. singularitat – basada en criteris evolutius rellevants, per eixemple la ecologia, morfologia o la biogeografía; es deu senyalar que les seqüències d'ADN són una conseqüència més que una condició dels linajes evolutius divergents llevat en els casos en que estos inhibixquen directament el fluix genètic (per eixemple, les barreres postzigóticas).

Use

El nom científic (o l'epítet científic) d'un gènero també es denomina nom genèric; en els manuals d'estil moderns i en la ciència sempre s'escriu en mayúscula. Eixercita un paper fonamental en la nomenclatura binomial, el sistema de denominació d'organismes, a on es combina en el nom científic d'una espècie: vejau Nom botànic i Nom específic (zoologia).^{cita requerida}

Us en nomenclatura

Les regles per als noms científics dels organismes s'establixen en els Còdics de Nomenclatura, que permeten assignar a cada espècie un únic nom que, per als "animals" (inclosos els protistas), les "plantes" (inclosos també les algues i els fungi) i els procariota (bactèries i estoves), s'expressa en llatí i és binomial. Açò contrasta en els noms comuns o noms vernàculs, que no estan estandardisats, poden no ser únics i normalment també varien segons el país i la llengua d'us. Llevat en el cas dels virus, el format estàndar d'un nom d'espècie comprén el nom genèric, que indica el gènero al que pertany l'espècie, seguit de l'epítet específic, que (dins d'eixe gènero) és únic per a l'espècie. Per eixemple, el nom científic del llop gris és Canis lupus, sent Canis (llatí per a 'gos') el nom genèric compartit pels parents propencs dellop i lupus (llatí per a 'llop') és el nom específic dellop. Un eixemple botànic seria Hibiscus arnottianus, una espècie particular del gènero Hibiscus nativa d'Hawái. El nom específic s'escriu en minúscules i pot anar seguit de noms de subespecies en zoologia o d'una varietat de tàxon infraespecífico en botànica. Quan el nom genèric ya es coneix pel context, pot acurtar-se a la seua lletra inicial, per eixemple C. lupus en lloc de Canis lupus. Quan les espècies es subdividen, el nom genèric (o la seua forma abreviada) seguix sent la part principal del nom científic, per eixemple, Canis lupus lupus per a la subespecie del llop euroasiàtic, o com a eixemple botànic, Hibiscus arnottianus ssp. immaculatus. Ademés, com es pot vore en els eixemples anteriors, les parts latinizades dels noms científics dels gèneros i les seues espècies incloses (i les infraespecies, en el seu cas) s'escriuen, per convenció, en cursiva. Els noms científics de les espècies de virus són descriptius, no binomials, i poden o no incorporar una indicació del gènero que els conté. Per eixemple, les espècies de virus "herpesvirus salmónido 1", "herpesvirus salmónido 2" i "herpesvirus salmónido 3" estan totes dins del gènero Salmonivirus, no obstant, el gènero al que s'assignen les espècies en els noms formals "virus dels Everglades" i "virus del riu Ross" és Alphavirus. De la mateixa manera que en els noms científics d'atres rancs, en tots els grups distints dels virus, els noms dels gèneros poden citar-se en les seues autoritats, normalment en la forma "autor, any" en zoologia, i "nom d'autor abreviat estàndar" en botànica. Aixina, en els eixemples anteriors, el gènero Canis se citaria complet com "Canis Linnaeus, 1758" (use zoològic), mentres que Hibiscus, també establit per primera volta per Linnaeus pero en 1753, és simplement "Hibiscus L." (us botànic).

El concepte de tipo

Vore també: Gènero tipo, Espècie tipo, i Espècimen tipo

Cada gènero deuria tindre un tipo designat, encara que en la pràctica hi ha una acumulació de noms antics sense un. En zoologia, es tracta de la espècie tipo, i el nom genèric s'associa permanentment en el espècimen tipo de la seua espècie tipo. Si l'espècimen resulta ser asignable a un atre gènero, el nom genèric vinculat a ell es convertix en un sinònim menor i el restant de taxa del gènero anterior deu ser revaluado.

Categories de noms genèrics

En l'us zoològic, els noms taxonómicos, inclosos els d'els gèneros, es classifiquen com "disponibles" o "no disponibles". Els noms disponibles són aquells publicats d'acort en el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica i que no han segut suprimits per decisions posteriors de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica (ICZN); el primer nom d'este tipo per a qualsevol tàxon (per eixemple, un gènero) deu ser seleccionat com el "vàlit" (és dir, actual o acceptat) per al tàxon en qüestió. En conseqüència, hi haurà més noms disponibles que vàlits en qualsevol moment, i els noms que s'utilisen actualment depenen del criteri dels taxónomos a l'hora de combinar tàxons descrits en varis noms, o de dividir tàxons, lo que pot fer que tornen a utilisar-se noms disponibles que abans es tractaven com a sinònims. Els noms "no disponibles" en zoologia comprenen noms que, o be no es varen publicar d'acort en les disposicions del Còdic ICZN, o be s'han suprimit posteriorment, per eixemple, grafies originals o posteriors incorrectes, noms publicats només en una tesis, i noms genèrics publicats despuix de 1930 sense indicar l'espècie tipo.

En botànica existixen conceptes similars pero en etiquetes diferents. L'equivalent botànic d'el "nom disponible" de la zoologia és un nom válidamente publicat. Un nom no publicat és un nomen invalidum o nom. inval.; un nom rebujat és un nomen rejiciendum o nom. rej.; un homònim posterior d'un nom publicat válidamente és un nomen illegitimum o nom. illeg.; per a una llista completa consulte el Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, fongos i plantes (ICNafp) i el treball citat anteriorment d'Hawksworth, 2010. En lloc d'el "tàxon vàlit" en zoologia, l'equivalent més propenc en botànica és el "nom correcte" o el "nom actual" que pot, de nou, diferir o canviar en tractaments taxonómicos alternatius o en nova informació que resulte en la combinació o divisió de gèneros prèviament acceptats. També existixen còdics de nomenclatura per a procariota i virus que servixen de referència per a designar els noms de gèneros actualment acceptats front a uns atres que poden quedar reduïts a la sinonímia o, en el cas dels procariota, relegats a la categoria de "noms sense categoria en la nomenclatura procariótica". Un nom "disponible" (zoològic) o "válidamente publicat" (botànic) que s'ha aplicat històricament a un gènero pero que no es considera el nom acceptat (actual/vàlit) per al tàxon es denomina "sinònim"; alguns autors també inclouen noms no disponibles en les llistes de sinònims, aixina com noms disponibles, com a errors ortogràfics, noms publicats prèviament sense complir tots els requisits del Còdic de nomenclatura pertinent, i noms rebujats o suprimits. Un nom de gènero concret pot tindre de zero a molts sinònims, en este últim cas generalment si el gènero es coneix des de fa molt temps i ha segut redescrito com a nou per una série de treballadors posteriors, o si una série de gèneros considerats anteriorment com a tàxons separats s'han consolidat posteriorment en un solament. Per eixemple, el Registre Mundial d'Espècies Marines actualment té 8 sinònims a nivell de gènero per al gènero de cachalotes Physeter Linnaeus, 1758, i 13 per al gènero de bivalvats Pecten O. F. Müller, 1776.

Noms idèntics (homònims)

Dins del mateix regne, un nom genèric pot aplicar-se a un sol gènero. No obstant, molts noms han segut assignats (normalment de forma no intencionada) a dos o més gèneros diferents. Per eixemple, el ornitorrinco pertany al gènero Ornithorhynchus encara que George Shaw ho va nomenar Ornitorrinco en 1799 (estos dos noms són, per tant, sinònims). No obstant, el nom Ornitorrinco ya havia segut donat a un grup d'escarabats d'ambrosia per Johann Friedrich Wilhelm Herbst en 1793. Un nom que significa dos coses diferents és un homònim. Ya que tant els escarabats com els ornitorrincos són membres del regne Animalia, el nom no podia utilisar-se per a abdós. Johann Friedrich Blumenbach va publicar el nom substitutiu Ornithorhynchus en 1800. No obstant, es permet que un gènero d'un regne duga un nom científic que s'utilisa com a nom genèric (o el nom d'un tàxon d'un atre ranc) en un regne que es rig per un còdic de nomenclatura diferent. Els noms en la mateixa forma pero que s'apliquen a tàxons diferents es denominen "homònims". Encara que tant el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica com el Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, fongos i plantes ho desaconsellen, hi ha uns cinc mil noms d'este tipo en us en més d'un regne. Per eixemple,

• Anura és el nom del orde de les granotes pero també és el nom obsolet d'un gènero de plantes;
• Aotus és el nom genèric tant del mona nocturna com dels pésols dorats;
• Oenanthe és el nom genèric de les collbas (aus) i de les gotes d'aigua (plantes);
• Prunella és el nom genèric dels acentores (aus) i les prunelas (plantes);
• Proboscidea és l'orde dels elefants i el gènero de plantes ungla del diable.
• El nom del gènero Paramecia (un alga roja extinta) és també el plural del nom del gènero Paramecium (que està en el supergrupo SAR), lo que també pot dur a confusió. El Registre provisional de gèneros marins i no marins (IRMNG) ha recopilat una llista d'homònims genèrics (en les seues autoritats), que inclou tant els noms disponibles (válidamente publicats) com alguns no disponibles.

Us en classificacions superiors

El gènero tipo forma la base per a classificacions superiors taxonómicas, com el nom de la família Canidae ("Cánidos") basat en Canis. No obstant, açò no sol ascendir més d'un o dos nivells: el orde al que pertanyen els gossos i els llops és Carnivora ("Carnívors").

Número de gèneros acceptats

No es coneix en exactitut el número de noms de gèneros acceptats o publicats; Rees i colaboradors (2020) estimen que poden existir aproximadament 310 000 noms acceptats (tàxons vàlits), d'un total de prop de 520 000 noms publicats (incloent sinònims) a finals de 2019, aumentant a uns 2500 noms genèrics publicats per any. Només existixen registres "oficials" de noms de tàxons de tots els rancs, inclosos els gèneros, per a uns pocs grups, com els virus i els procariota, mentres que per a uns atres existixen compendios sense caràcter "oficial" com el Index Fungorum per als fongos, Index Nominum Algarum i AlgaeBase per a les algues, Index Nominum Genericorum per a organismes coberts pel Còdic Internacional de Nomenclatura per a algues, fongos i plantes, el International Plant Names Index per a les plantes vasculars, i Nomenclator Zoologicus i el Index to Organism Names per a animals. Els totals de «tots els noms» i les estimacions de «noms acceptats» que figuren en el Registre provisional de gèneros marins i no marins (IRMNG) es desglossen més en la publicació de Rees et al. (2020) citada anteriorment. Les estimacions dels noms acceptats són les següents, desglossades per regne:

Erro al crear miniatura:

Total estimat de gèneros acceptats per regne segons Rees et al., 2020.

• Animalia: 239 093 noms acceptats de gèneros (± 55 350)
• Plantae: 28 724 noms acceptats de gèneros (± 7721)
• Fungi: 10 468 noms acceptats de gèneros (± 182)
• Chromista: 11 114 noms acceptats de gèneros (± 1268)
• Protozoa: 3109 noms acceptats de gèneros (± 1206)
• Bactèria: 3433 noms acceptats de gèneros (± 115)
• Archaea: 140 noms acceptats de gèneros (± 0)
• Virus: 851 noms acceptats de gèneros (± 0)

Els rancs d'incertitut citats es deuen a que el IRMNG enumera noms «incerts» (no investigats en ell) ademés dels noms «acceptats» coneguts; els valors citats són la mija dels noms «acceptats» solo (tots els noms «incerts» tractats com no acceptats) i els noms «acceptats + incerts» (tots els noms «incerts» tractats com acceptats), en el ranc d'incertitut associat que indica estos dos extrems. Dins d'Animalia, el major tall és el dels artròpodes (Arthropoda), en 151 697 ± 33 160 noms de gènero acceptats, dels quals 114 387 ± 27 654 són insectes (classe Insecta). Dins de Plantae, les traqueofitas (plantes vasculars) constituïxen el major component, en 23 236 ± 5379 noms de gèneros acceptats, dels quals 20 845 ± 4494 són angiosperma (superclase Angiospermae). En comparació, l'edició anual de 2018 del Catàlec de la Vida (que es calcula que està completa en més d'un 90%, principalment per a les espècies existents) conté actualment 175 363 noms de gèneros «acceptats» per a 1 744 204 espècies vives i 59 284 extintes, incloent també els noms dels gèneros solament (sense espècies) per a alguns grups.