Juniperus sabina

Juniperus sabina (Juniperus sabina)

Juniperus sabina, la sabina rastrera o terrera, és una espècie del gènero Juniperus l'hàbitat del qual s'estén per Europa central i meridional, oest d'Àsia (Turquia) i se cita també en Argèlia, estenent-se per la mitat este d'Espanya. En este país es troba en la cordillera Cantàbrica pel nort, alcançant Serra Nevada al sur. Apareix en les províncies d'Almeria, Astúries, Cantàbria, Castelló, Conca, Girona, Granada, Guadalajara, Osca, Jaén, Lleida, #León, Navarra, Palència, #Soria, Terol, Valéncia i Saragossa.

Descripció

És una planta leñosa achaparrada, que creix més en esgambi que en altura, ya que rarament supera 1 m en Espanya, encara que pot aplegar a formar un menut arbolillo de tronc retortillat. Emet numeroses branques tendides sobre el sol que mantenen la full tot l'any, de corfa pardo-rojosa o cenicienta, que es desprén en plaques. Ramillas redonejades de menys d'1 mm de diàmetro, en fulls escuamiformes, imbricadas, dispostes en quatre rencs, alguna cosa aquilladas i en una glándula ovalada resinosa en l'esquena que desprenen una olor penetrant i desagradable en martafallar-les.

Floració

Florix a partir del més de setembre i fins a la primavera, les arcéstidas maduren en l'autumne o la primavera següent. A voltes la mateixa planta produïx els cons masculins i femenins, pero generalment estan en peus distints (dioico).

Hàbitat

Habita en els cims de les montanyes, principalment en les calcàrees, des dels (900) 1400 als 2750 m s. n. m. S'associa en freqüència al pi albar, soportant molt ben els sols esquelètics i pedregosos, com també les baixes temperatures; sent esta associació de pi i sabina rastrera la vegetació natural dels cims i ales superiors de les altes montanyes mediterrànees. En atres ocasions s'associa en la sabina albar, o en atres pins, quejigos, etc. Quan descendix a menor altitut ho fa en eixemplars aïllats, aplegant fins als 900-1000 metros.

Història

L'us medicinal de la sabina és antic, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "savinam" identificada actualment com Juniperus sabina.

Toxicitat

Carlos Linneo va reservar el nom de sabina, en que els romans designaven a esta i paregudes espècies, per a esta planta, potser per ser la més utilisada com a medicinal. L'ocupació de la sabina emenagoga (per a provocar i regular la menstruació) i abortiva, en medicina popular, es remonta als grecs; deu les seues propietats a un alcohol contingut en la seua essència, el sabinol, pero la seua acció és tan violenta, que pot provocar la mort. Esta mateixa essència servix, en us extern, per a llevar barrugues, puix té propietats càustiques i vesicantes.

Taxonomia

Juniperus sabina va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1039. 1753.

Varietats acceptades

• Juniperus sabina var. arenaria (I.H.Wilson) Farjon
• Juniperus sabina var. davurica (Pall.) Farjon

Sinonímia

• Juniperus alpina Lodd.
• Juniperus excelsa Willd.
• Juniperus humilis Salisb.
• Juniperus lusitanica Mill.
• Juniperus officinalis Garcke

• Juniperus tamariscifolia K.Koch
• Sabina alpestris Jord.
• Sabina cupressifolia Antoine ex K.Koch
• Sabina officinalis Garcke
• Sabina tamariscifolia K.Koch
• Sabina villarsii Jord.
• Sabina vulgaris Antoine

Bibliografia

1. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Juniperus sabina.