Polygonum bistorta
La bistorta (Polygonum bistorta) és una planta natural de les zones templades de Norteamérica, Europa i Àsia. Creix en prats humits i ombrosos en les zones montanyoses. Actualment li la considera una sinonímia de Persicaria bistorta en haver-se transferit esta espècie al gènero Persicaria.
Alguns autors ho consideren un sinònim de Persicaria bistorta (L.) Samp.[1] i uns atres un sinònim de Bistorta officinalis.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perennifolia de 20-80 cm d'altura que viu en colónies. En talle erecto, té les fulls verdes azuladas, ovales i cordadas per la base, les que es troben en la base, en llarc peciol. Les florés són de color rosa, molt menudes, en una corola de cinc pétals agrupats en una mechó terminal cilíndrica, gran i densa que aplega a medir 15-25 cm d'altura. El rizoma és ric en taninos. El frut és una nuececilla dehiscente, rodejada pel periant persistent.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Zones humides. Prats encharcados de montanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Polygonum bistorta en The Plant List
- ↑ USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/sbmljw/cgi-bin/taxon.pl?448786 [1] archivat en Wayback Machine. (09 January 2015)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polygonum bistorta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.