Polyommatus violetae

Polyommatus (Agrodiaetus) violetae (Polyommatus violetae)

Polyommatus (Agrodiaetus) violetae (Gómez- Bustillo, Expósito & Martínez, 1979) és una espècie de lepidòpter pertanyent a la família Lycaenidae i endèmic ibèric.

Introducció

Polyommatus (Agrodiaetus) violetae és un lepidòpter pertanyent a la família Lycaenidae, endemisme ibèric (només en el sur i surest de la península ibèrica) existent en dos prupos de poblacions ben separades geogràficament: una en el Sistema Subbético, o propenc a est, en el noreste d'Andalusia i sur d'Albacete i Múrcia; i l'atra en el sur d'Andalusia (Sistema Penibético). Des de la seua descripció, fins a temps molt recents (2010), va ser considerada per alguns autors tant com "Agrodiaetus ripartii", com "Agrodiaetus fabressei", i inclús com una subespecie d'esta última ("Agrodiaetus fabressei violetae" (sic), i això pese a l'absència, en eixa época, d'estudis moleculars o cromosòmics, aixina com carir de material per a estudi de la seua localitat tipo (A. violetae s.s.: Serra de la Almijara, ES. província de Màlaga) per a comparació, que recolzaren eixes opinions.

Distribució

És una palometa endèmica del sur i surest de la península ibèrica, a on es distribuïx per les serres de la Almijara i Tejeda (Màlaga i Granada); serra de Camarolos (Màlaga); centre i est de Serra Nevada (Granada i Almeria); N. Serra de Gádor (Almeria) i un subconjunt de serres repartides per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia. Les condicions climàtiques a les que és somesa esta espècie són de caràcter mediterràneu en una clara influència de la montanya, és dir, hiverns durs en abundants nevades, i estius calorosos. Biòtops en altituts entre 750 metros i els 2000 metros.

Morfologia

Adult de mijana talla, llongitut de l'ala entre els 12 i 18 mm. L'anvers és de color castany en abdós sexes, en #lúnula en la zona submarginal de l'ala posterior de les femelles, mentres que la cara ventral és de color pardo clar en els machos, sent més obscura en el cas de les femelles. En la cara ventral es distribuïxen una série de punts postdicales conspicuos. Un alt percentage d'individus posseïx una banda blanca en l'ala posterior, sobre la vena M3.

Subespecies

• Agrodiaetus violetae violetae Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979.

Localitat tipo: Serra de la Almijara, ES. Màlaga province, S. Andalusia, S. Andalusia, extrem sur de la península ibèrica.

Les larves s'alimentes de Onobrychis argentea argentea.

Distribució: serres de la Almijara i de Tejeda (ES. Màlaga i SW.Granada); Serra Nevada (Granada i Almeria) i N. Serra de Gádor (Almeria).

• Agrodiaetus violetae subbaeticus Gil-T. & Gil-Uceda, 2005.

Localitat tipo: Serra de la Sagra (NE. prov. Granada).

Distribució: NE. Andalusia (NE. províncies de Granada i Jaén); S. de les províncies d'Albacete i Múrcia.

Les larves s'alimenten de Onobrychis argentea hispanica.

Morfològicament, la ssp. subbaeticus és ben diferenciada de la subespecie nominal, especialment les femelles en el seu revers.

Nota: el tàxon subbaeticus va ser inicialment descrita com una subespecie de Agrodiaetus fabressei (Oberthür, 1910), pero estudis moleculars (ADN) han demostrat que pertany a l'espècie violetae.

Combinacions vàlides

Polyommatus (Agrodiaetus) violetae

Agrodiaetus violetae

Nota: Agrodiaetus, un gènero clàssic, és considerat actualment per alguns autors com un subgénero de Polyommatus. Uns atres, en canvi, encara ho consideren com un gènero vàlit. No obstant, la combinació Agrodiaetus violetae és vàlida o correcta, tant en un o un atre cas.

#Sinonímia

Agrodiaetus violetae = Agrodiaetus fabressei violetae

Hàbitat

La vegetació està composta per encinares, pinades de Pinus nigra, Pinus halepensis i Pinus pinaster de distribució oberta que es combinen en xara xerófilo format per espècies com Erinacea antillys, Crataegus sp., Phlomis sp. o Lavandula latifolia.

El seu planta nutricia és Onobrychis argentea que les seues subespecies són O. a. argentea i O. a. hispanica, lligades fonamentalment a sols calizos, arcillosos i margosos, encara que puntualment poden aparéixer sobre esquistos, dolomías i marbres.

Biologia

Una sola generació anual (univoltina) en la que els adults volen des de principis de juliol fins a mediats d'agost. La posada es realisa sobre el talle i els fulls de la seua planta nutricia. La fase hibernante és la larva, la qual perdura des de finals de l'estiu fins a la primavera de l'any següent. La larva és atesa per numeroses espècies de formigues com les del gènero Camponotus, Crematogaster i Plagiolepis. La pupación es realisa a partir del més de juny, en un periodo d'uns 15 dies, a partir del com eixirà l'adult.

Conservació

En el "Llibre roig dels Invertebrats d'Andalusia", quan la seua distribució coneguda era molt reduïda, i inclús es desconeixia que la població existent en l'ES. de la península pertanyia a l'espècie "violetae", se li va incloure en la categoria de "en perill crític d'extinció". Actualment s'han descobert noves poblacions i la seua distribució és més àmplia de lo que es creïa, per tant ya no procediria incloure-la en l'anterior categoria mencionada.

Referències

• Gil-T., F. (2008): Description of the pre-imaginal stages of Agrodiaetus violetae (Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979) and notes about compared ecology and morphology (Lepidoptera: Lycaenidae). Atalanta 39 (1/4): 343-346, 422-423. Artícul: [1].
• Gil-T., F. & T. Gil-Uceda (2005): Agrodiaetus violetae (Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979): Morfologia comparada i descripció de Agrodiaetus fabressei subbaeticus ssp. nov. del surest de la península ibèrica (Lepidoptera, Lycaenidae). Bol. Soc. Entom. Aragonesa 36: 357-364. Artícul: el_surest_de_la_Peninsula_Iberica_Lepidoptera_Lycaenidae/links/5a0f39330f7i9bd1b2bdc275/Agrodiaetus-violetae-Gomez-Bustillo-Exposito-Martinez-1979-Morfologia-comparada-i-descripcion-de-Agrodiaetus-fabressei-subbaeticus-ssp-nov-del-surest-de-la-Peninsula-Iberica-Lepidoptera-Lycaenid.pdf.
• Ibáñez, S. & F. Gil-T. (2012): Contribution to the knowledge of Agrodiaetus violetae Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979 sensu clapixc, an endemic Iberian species; new localities and first records for Serra Nevada and Almeria province (S. Spain) (Lepidoptera,: Lycaenidae). Atalanta 43 (1/2): 91-94. Artícul: [2].
• Moreno-Benítez, J.M., Castella-Calvo, M.I. & J.J. Ripoll-Rodríguez (2012): Agrodiaetus violetae Gómez-Bustillo, Expósito & Martínez, 1979: noves localitats per a les províncies de Màlaga, Granada i Jaén (Andalusia, Espanya)(Lepidoptera, Lycaenidae). Arquivos Entomolóxicos 7: 115-118.
• Vila, R., V. Lukhtanov, G. Talavera, F. Gil-T. & N. Pierce (2010): How common llaure dot-like distributions? Taxonomical oversplitting in western European Agrodiaetus (Lepidop., Lycaenidae) revealed by chromosomal and molecular markers. Biological Journal Linnean Society Vol. 101(1): 130–154. Artícul: [3].