Pomata

Archiu:Vista de Pomata, Puno.jpg

Pomata

Pomata és una localitat del Altiplano peruà situat en la vora suroest del llac Titicaca. Coneguda per l'apelatiu de Balcó Filosòfic del Altiplano,^{cita requerida} és la capital del districte de Pomata, un dels sèt que conformen la Província de Chucuito, ubicada en el Departament de Puno al sur del Perú.

Toponímia

Pomata deriva de la frase aimara puma uta que significa la casa del puma, desmetaforizando la residència del puma.

Geografia

Es troba sobre unes penyes a la vora del Llac Titicaca, en la zona sur de la regió de Puno, en plena replanell del Collao, a 105 quilómetros de la ciutat de Puno i a 3 863 msnm. L'accés per via terrestre es porta a terme per la carretera de Puno a Desaguadero, localitat fronteriça entre Perú i Bolívia, la qual esta completament asfaltada.

Història

Época preinca

Pomata, en temps pretéritos pels vestigis trobats fan supondre que primitives agrupacions humanes varen habitar esta regió, criden-se consorcis, gentilicis o tribus, provablement coetáneas de les primitives cultures andinas que varen florir en les comarques pròximes al llac. Per lo que, en els llocs a on hui assenten les parcialitat indígenes de Huacani, Sisipa, Ccollini, Challaccollo, Iscuani, Huapaca, Tuquina, Tambillo, Llaquepa, Batalla i principalment en les regions anomenades "Luccapa" i "Aqquimarca", existien núcleus poblats a els qui la tradició indígena els criden Gentils (Cchamaca temps) o gents del temps de l'obscuritat, hui la població li tenen gran veneració i respecte mesclat de temor; núcleus que a la llum de les investigacions sociològiques i etnogràfiques no són sino els primitius agregats humans anteriors al advenimiento i consolidació de les grans cultures indígenes del Replanell del Collao, el centre polític del qual i religiós assignen els historiadors a la Civilisació del Tiahuanaco; ya que aquella regió dominada pels Vages del Sur, va donar caràcter i fisonomia a l'ambient geocultural en el qual es va desenrollar i va propiciar la proliferació de grups humans, que llenta pero fermament varen iniciar el seu procés d'adaptació en el domini del seu ambient vital Efectivament, en el context de la proliferació d'estos nous grup humans i, a resulta de l'immens amor de (Hampa en Titikaka naix els fills del sol cridats Lupihakes o Lupacas i varen tindre com a idioma el Haq'aru, que més vesprada es cridaria Aymara. El poble Lupaca va viure en permanent guerra en els Pacaxes, Omasuyos, Lacarejas i atres integrants del regne del Collao. Construint per a això "Pukaras" que són verdaderes trincheres de lluita i la mostra de la qual encara es conserven en el cerro Pukarani en les comunitats de Tuquina, Llaquepa i Tambillo. El Collao era governat per Sapana home que sé feya cridar «gorc Kapak. Este regne va sofrir l'invasió de Kitari que efectue matances indiscriminades, sometent al poble Kolla i va ser qui ordena la "Fundació de Pomata" aproximadament 1300 anys A.C. terra pròspera i ell més pintoresc de la Província de Chucuito.

Época inca

Segons versió d'alguns cronistes, Lloque Yupanque tercer Inca del Cuzco, va permanéixer en este poble per a després proseguir a Desaguadero.

L'arribada dels quechuas va ser per a conquistar i sojuzgar als adolies, la presència de gent tan valerosa i la situació estratègica com l'existència de Pucaras o altures dominants, encara cap al llac, va servir per a oferir resistència a Yupanqui, ocasionant grans perdudes en les seues millors tropes. Lo que va permetre que els adolies conservaren les seues costums, el seu idioma i la seua religió, com un "Estat Autònom". Com a tal, des de l'época Incaica, Pomata forma part de l'antiga Província de Chucuito que ocupa la Zona Altiplánica del Collao. Possiblement va ser esta situació estratègica, lo que va motivar a que els tècnics militars triaren este districte per a la construcció de l'actual Quarter "Brigadier Pumacahua".

Época virreinal

Archiu:Caps block 2 caps block 3 .png

Tenientinas Pomateñas en 2024

Hi ha fonaments per a creure que els primers conquistadors

varen aplegar a la Replanell del Collao en 1533, i un any despuix, en 1534, es va realisar la Fundació Espanyola de Pomata pel dominico Fra Tomás de Sant Martín, home de gran talent polític i mestre de l'Orde Religiosa de Sant Dumenge. Fundat el poble per a fins d'adoctrinament dels naturals de la regió, els primers pobladors espanyols varen ser exclusivament religiosos, havent-se establit posteriorment lo que pot cridar-se la població civil espanyola. A mida que les famílies anaven multiplicant-se i en plena colónia baixe el domini de reis i virreyes, Pomata va ser centre catequístico de la congregació religiosa de Sant Dumenge de Guzmán important despuix de Juli. En 1540 al mando de Fra Tomás de Sant Martín, es va construir al peu del cerro calvari la capella "Santa Bàrbara" en honor a la Santa, el bellíssim Temple de Sant Santiago pels dominicos i jesuïtes, els temples de Sant Martín i Sant Miguel, començant aixina en les evangelizaciones i catequizaciones, als primers moradores de Puma Uta al que més vesprada els espanyols varen cridar Pomata.

Emancipació

Quan Tupac Amaru en 1780 alça el primer crit de l'Emancipació en el Cuzco, i la rebelió s'estén i cunde al Collao, els indis rebels realisen al seu pas per Pomata una salvage i horrible matança de les seues moradores deixant un saldo de trescentes víctimes entre hòmens, dònes i chiquets. En 1815, despuix de la fracassada rebelió de Pumacahua en la sanguinosa batalla de Umachiri, Pomata novament presencia en espante la massacre que els indis revolucionaris realisen en la seua retirada cap a l'Alt Perú, matant fins a a els chiquets per ser fills d'espanyols extraent-los del temple a on s'havien refugiat estos fets despoblaron violentament la floreciente vila.

Época republicana

En els anys de 1894 i 1895 en que es porten a terme les lluites revolucionàries entre Càceres i Iglésies, Pomata servix de Quarter General als Constitucionals i als Colisionistas que operaven en el Departament de Puno. En aquelles époques de gran romanticisme polític, els seus pobladors exponen la seua vida i facendes al servici de la causa, aixina va servir de plaça forta al coronel Escurada natural de Yunguyo, el hacendado més ric i valent d'eixa ciutat que va posar sobre les armes més de 300 indis equipats pel seu conte.

En esta época, Pomata va ser considerada, com a part del Departament de Puno després com a part de la província de Chucuito i finalment com a Capital del Districte del seu nom, per mig de successives disposicions llegals, com són:

1. El 26 d'abril de 1822, el general Sant Martín crea el Departament de Puno, per mig de Decret Suprem. En estos anys es produïx la guerra de l'independència, Pomata dona alberc a l'Eixèrcit Patriota, servint de Quarter General al coronel Blas Cerdenya, qui el 22 d'agost de 1823 es replega al Desaguadero per orde de Santa Creu, data en la que és ocupada pels generals realistes Valdez i Calatalá. La nit del 25 del mateix més rep novament a les forces derrotades d'estos caps en la Batalla de Chuachúa (24 d'agost) per Santa Creu i el 28 del mateix, dona alberc al propi Virrey la Serna que a marcha forçada aplega a Pomata conduint majors efectius per a operar contra les huestes patriotes i continuar aixina la campanya de l'Alt Perú.
2. L'administració del Libertador Simón Bolívar en 1825 li reconeix els drets com a districte i per Llei de 25 de març de 1826 crea la Província de Chucuito.
3. El 2 de maig de 1854. Rufino Echenique per mig de Decret Directoral dau en el Cuzco, delimita els districtes de la Província de Chucuito.
4. La creació política i específica del districte de Pomata en la seua capital el poble de Pomata, es va produir el 2 de giner de 1857 per mig de Llei promulgada pel gran Mariscal Ramón Castella.
5. Actualment el dia de Pomata es festeja tots els anys el 29 de maig a pesar de que Programes d'Aniversari de la Municipalitat citen com a Aniversari de Creació Política, la Llei 12301 del 3 de maig de 1954; no obstant despuix de modificatoria conforme a llei 13753, del mateix Any i més coincidente en el Decret Directoral sense ranc de Llei (punt 03) de Rufino Echenique i diferent a la Llei de Ramón Castella (punt 05). En conseqüència falta una explicació pel qual es fixa el 29 de maig com a data d'aniversari.

Archiu:Caps block 4 caps block 5 caps block 6 caps block 7 caps block 8 caps block 9 caps block 10 caps block 11 .png

Detalls de l'Iglésia Santiago Apòstol de Pomaya

Patrimoni

Archiu:Santiago Matamoros, Peruvian Colonial, 18th century.jpg

Santiago Matamoros, escola cusqueña

El Temple de Santiago Apòstol, d'estil colonial, feta en pedres rojoses. La seua única torre de cantó pla i de perfils prismàtics, recorda la del Cuzco. En l'interior del temple existixen catacumbes a on es troben els restants dels bisbes i arquebisbes del Altiplano. Tomás de Sant Martín, membre de la Congregació Dominica, va anar el fundador del Convent. L'iglésia va ser construïda en 1756. Les parets de pedres rojoses estan sent afectades per l'erosió hídrica atentant la seua bona conservació. El temple conta en una vasta mostra de pintures de l'escola cusqueña.

Turisme

En Pomata destaca l'iglésia de Santiago Apòstol, d'estil mestizo, i l'increible vista panoràmica del llac i de la península de Copacabana.

• Plages de Chatuma, Aproximadament 1 km. d'extensió, ubicada en una zona àmplia i abrigada de l'extrem sur del Llac Titicaca, entre les ciutats de Yunguyo i Pomata, aproximadament a 14 km. al surest de Pomata i 12 km. A l'oest de Yunguyo, pintoresc lloc de clima templat en finíssima arena blanca, circundada per enormes peñones i quebrades que li donen un aspecte singular. Mostra el bell i inoblidable paisage del llac Titicaca l'extensió del qual es pert en l'horisó, la temperatura promig de les seues aigües és aproximadament de 9 °C, majors temperatures es presenten en els mesos de setembre a decembre durant el veranillo altiplà, plaja d'aigua neta i transparent.
• Iglésia Santiago Apòstol, Construït en advocación a Sant Santiago, es venera a la Verge del Rosario, la seua construcció

Archiu:Celebración del Roscasiri en Pomata 06.jpg

Frontis de l'Iglésia Santiago Apostol de Pomata

data del sigle XVI conclós en 1567, de planta en creu llatina d'una sola nau coberta en volta de canó, en la travessia la cúpula en talles decorades en forma de 08 radis equidistants íntegrament de pedra rojosa i d'estil mestizo. Es varen realisar successives refacciones, aixina en 1722 es va terminar l'altar major, en 1732 es va reparar el canó, la portada de l'atri en 1763, la portada de la sacristia en 1798 i la torre en 1794 i les gradillas de l'altar major en 1766, una de les campanes apareix datada en 1768. Hui sorgix intacta, com un dels monuments de major valor, d'arquitectura profundament assimilada al mig ambient indígena, s'observa la modalitat regional de desenrollar la portada dins d'un arc de protecció. La seua única torre en el cantó, plana i de perfils prismàtics. L'interior luxós, aplegant fins a dorar la pedra de les menudes i primorosas portades que donen al bautisterio de la sacristia. Estes portes interiors són models d'art colonial puneño i els seus amples marcs estan tractats com molduras planes de fusta tallada i dorada, el seu retaule major està dedicat a la Verge del Rosari tallat en cedre cobert en pa d'or d'estil plateresco en base de pedra. Lo més notable és el seu intens sagell indi en els elements estructurals i motius ornamentals de la portada en un teixit de temes indígenes en dibuixos trenats i siluetes, caps d'índies entre frutes i flors. Del conjunt, resalta la seua cúpula de pedra de reconeguda bellea treballada com si fora filigrana. Va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació per mig de R.S. Nº 2900-72-ED el 28 de decembre de 1972. En el seu interior té catacumbes o cementeris subterràneus, a on es troben els restants de bisbes i arquebisbes del Altiplano. Ademés per referències d'alguns investigadors, es diu que existixen camins o passera subterràneus que conduïxen al temple del Sol en el Cuzco i a Machu Picchu.

Verge Del Rosario

La Verge del Rosario és la patrona de tots els pomateños. La seua festivitat es realisa en el més d'octubre.

Imàgens de la Verge de Pomata, atribuïdes a mestres anònims de l'escola cusqueña es troben en atres localitats de Puno, Cusco, La Pau i Potosí.

Vore també

• Districte de Pomata