Pont Fabricio

Pont Fabricio

El pont Fabricio o posa't dei Quattro Capi és un pont construït sobre el riu Tíber, en la ciutat de Roma (Itàlia), que data de l'antiga República romana. Es va alçar en l'any 62 a. C., sent el més antic dels d'eixe periodo que es conserva en el seu estat original. El pont salva el riu Tíber per a unir el Camp de Mart en el costat este de l'illa Tiberina (el pont Cestio es troba a l'oest de l'illa). El nom de «quattro capi» (quatre caps) fa referència a les dos hermas de quatre caps de Jano, el deu de les dos cares, que varen ser traslladades ací des de la propenca iglésia de Sant Gregorio (Mont Savello) en el XIV.

Pons Fabricius com apareix en un gravat de Piranesi de 1756

Segons el historiador i senador romà Dion Casio, el pont va ser construït en el 62 a. C., l'any en acabant de que Cicerón fora nomenat cònsul; per a reemplaçar a un primitiu pont de fusta que havia segut destruït en un incendi. Va ser encarregat per Lucio Fabricio, curator viarum aquell any i membre de la gens Fabricia. Des de l'antiga Roma, ha continuat en us des de llavors.

El pont té una llongitut de 62 m, i 5,5 m d'ample. Està construït a partir de dos amplis arcs, recolzats en un pilar central en mig del caixer. El seu núcleu està construït de toba i el seu revestiment exterior actualment està fet de rajola i travertino.

Inscripció

Una inscripció original en el travertino commemora el seu constructor en llatí, L . FABRICIVS . C . F . CVR . VIAR | FACIVNDVM . COERAVIT | IDEMQVE | PROBAVIT. (Lucio Fabricio, Fill de Gayo, superintendente de les vies, es va fer càrrec i aixina mateix va aprovar la seua construcció). Es repetix en abdós costats de cada u dels dos arcs principals del pont.

Existix una atra inscripció en lletres més menudes, que registra que el pont va ser posteriorment restaurat pel Papa Inocencio XI, en 1679.