Curator
Un curator (plural, curatores), en l'Antiga Roma i especialment en l'Imperi Romà, era un oficial públic, magistrat o funcionari imperial a càrrec de les tasques administratives en un camp específic, com per eixemple la gestió del suministrament o patrimoni públic en Roma, o en Itàlia. Esta figura va ser proposta per primera volta baix el mandat d'Augusto.[1]
Els curatores
[editar | editar còdic]La República Romana no tenia un sistema administratiu propi, i l'administració del patrimoni públic era responsabilitat de magistrats elegits, censores i edils. Els censores ya no varen ser nomenats des del regnat d'Augusto, i eren reemplaçats gradualment per curatores elegits per l'emperador entre els antics pretores o cònsuls i els noms dels quals són aprovats pel Senat romà. La funció de curator dona dret a l'us de la toga pretexta, cadira curul i dos lictorés quan es viajava fòra de Roma.[2]
Si al principi la colegialitat dels senadors introduïda per a cada plaça de curator manté la tutela baix el costat republicà, els responsables són totalment depenents de l'emperador, que els nomena pel temps que considera necessari i els paga del tesor imperial, el fiscus, molt ràpidament es va passar a una responsabilitat d'una o dos persones.[3]
Roma i el Tíber
[editar | editar còdic]Per a reemplaçar les missions dels censores, Augusto va confiar el treball de manteniment de la ciutat a les comissions dels senadors consulars:[4]
- Curator aquarum, responsable de la gestió i manteniment del sistema d'abastiment i la ret de distribució d'aigua en les ciutats romanes ( en personal per a tindre sempre en bon estat les cloaques, els aqüeductes i fonts públiques, els camins o vies de prop Roma, els ponts, calçadas, etc)[2]
- Curator aedium sacrarum, curator dels edificis públics i dels temples, fins al fi del mandat d'Augusto
- Curator viarum, els primers curatores dels camins varen ser instituïts per Augusto en l'any 20 a. C., tenien encomanada de supervisió i el manteniment de les principals vies en Itàlia. D'acort en les indicacions ex senatus consulte inscrites sobre els miliarium, les obres varen ser finançades en part pel Senat, a lo manco fins al regnat de Claudio[5]
Els successors d'Augusto varen crear atres llocs de servicis públics en Roma:[6]
- Curator alvei Tiberis et riparum et cloacarum sacrae urbis, responsables del caixer del riu Tíber, els seus bancs, contra possibles inundacions, i els desaiguadors de la ciutat de l'antiga Roma[7]
- procurator ad Miniciam, encarregat de la distribució d'aliments que es va fer en el pòrtic Minicius, d'a on prové el nom, va ser creat baix l'emperador Claudio
- procurator bibliothecarum, procurador de biblioteques públiques, creat també per Claudio, confiat a un lliberte, més vesprada a un cavaller.
Entre el regnat de Cómodo, a continuació la d'Heliogábalo i a partir de Filipo l'Àrap, el curator aquarum va estendre el seu control a les distribucions de blat, curatores emendi frumenti et olei.[7]
Atres curatores
[editar | editar còdic]- El curator civitatis o curator reipublicae o logistae va aparéixer en la dinastia Antonina, —casa reinante en l'Imperi romà entre els anys 96 i 192—, per a la part oriental de l'imperi. El curator nomenat per l'emperador tenia al seu càrrec la supervisió de les finances del municipi, gràcies a l'epigrafia s'han observat unes 150 cites d'esta tutela en Itàlia entre Trajano i Galieno, en una creixent tendència baix Septimio Sever, generalisant-se en temps de Diocleciano.[8] A principis de el IV, la càrrega del curator de la ciutat es transforma: s'estén i es convertix en permanent, per periodos anuals. El curator és elegit entre els antics magistrats de la ciutat.[8]
- El curator kalendarium era el tesorer o encarregat de rebre els diners de la ciutat. El nom kalendarii sembla que li varen prendre d'eixercir principalment les seues funcions en les calendas; el llibre de Kalendes està documentat, esenciament en Itàlia, en temps d'Adriano, també existix un registre en Ostia, en la denominació de curator pecuniae publicae exigendae et adtribuendae.[9]
- Els curatores dativi eren una espècie de tutors nomenats o daus, datus, pels juges. Es distinguia dels curatores llegítims i testamentarios.
- Els curatores de la casa o palau de l'emperador eren els encarregats de les despeses de la taula, guardarropa, etc. del sobirà.
- Hi havia curatores dels presoners de guerra, els quals cuidaven dels bens d'estos mentres estaven en poder de l'enemic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Suetonio, Augustus', 37.
- ↑ 2,0 2,1 Jacques y Scheid, 2010, p. 61.
- ↑ Lefebvre, 2011, p. 103.
- ↑ Petit, 1974, p. 48.
- ↑ Lefebvre, 2011, p. 131.
- ↑ Petit, 1971, p. 138.
- ↑ 7,0 7,1 Jacques y Scheid, 2010, p. 60.
- ↑ 8,0 8,1 Jacques y Scheid, 2010, pp. 266-268.
- ↑ Jacques y Scheid, 2010, p. 269.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1983) Els curateurs dones cités dans l'Occident romain de Trajan à Gallien (en francés), París: Nouvelles éditions llatins,.
- (2010) Rome et l'intégration de l'Empire (44 av. J.-C.260 ap. J.-C.). Prenga 1 (en francés), PUF. ISBN 9782130448822.
- (1974) Histoire générale de l'Empire romain (en francés), Seul. ISBN 2020026775.
- (1971) La paix romaine (en francés), Pariu: PUF, collection Nouvelle Clio – l’histoire et ses problèmes.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curator» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.