Fiscus
En l'antiga Roma, rebia el nom de fiscus el tesor personal del emperador, recaptat per mig del cobro d'imposts en les províncies imperials, l'assunció de propietats i atres privilegis. Va ser instaurat durant l'administració del Principat en l'Imperi romà. No obstant, yn el III ya s'entenia com un fondo estatal més que personal, encara que baixe el control de l'emperador.
El ___protected_title_1___, terme llatí, d'a on procedixen les paraules fisc i fiscalitat, designa en orige la cistella de junc o de vímen que arreplegava els diners pagats pels contribuents per a ser entregat a la caixa central de Roma o a la caixa provincial, i després, per extensió, a la caixa imperial.[1]
Història
[editar | editar còdic]
En establir-se el poder imperial, Augusto va posar en marcha un sistema, que deixava al senat el control de les finances, pero únicament en apariència.
Augusto va dividir el territori entre províncies corresponents al senat, com a representant de l'antiga república i províncies corresponents al césar. Com a conseqüència, va haver una divisió de les branques més importants dels ingressos i despeses públiques. Al tesor públic o aerarium (ya existent), anaven a parar els tributs recaptats en les províncies senatorials.[2]
Al tesor personal de l'emperador o fiscus anaven a parar els ingressos de les províncies imperials. Sobre este últim tesor recaïen les despeses més gravosos, a saber, els de l'eixèrcit i la flota, la burocràcia i les subvencions a la plebe urbana, en repartiments de blat o de diners. Açò va modificar profundament el repartiment de poders entre el senat i el Dominat, durant l'Alt Imperi.
Les províncies imperials, baixe la reforma d'Augusto, eren les províncies senar pacatae, és dir, les províncies fronterices que Augusto havia establit baix la seua administració directa. Eixes províncies, que més vesprada varen escomençar a cridar-se provinciae Caesaris, varen ser confiades a equites i agents de l'emperador en el títul de procuratores Augusti.
A pesar d'esta separació, l'emperador tenia dret a transferir diners del aerarium al fiscus. Varis historiadors creuen que només va haver dèu províncies senatorials, és dir, un terç del número total de les imperials. Este fet demostraria que el fiscus va ser molt més ric i rellevant que el aerarium, ya des del seu naiximent.
El fiscus en els primers anys estava dirigit per un a rationibus,[3] originalment un lliberte rationalis independent del sistema de les classes socials romanes.
Despuix de Tiberio, el fiscus es va transformar en un fondo personal, incloent els fondos de reserva, els ingressos fiscals, i el Ager publicus.
Baixe el regnat de Vespasiano, el fiscus judaicus es va aplicar a la comunitat judeua de l'Imperi. També va crear el fiscus Alexandrinus i el fiscus Asiaticus per a rebre els ingressos egipcíacs i asiàtics, abans destinats al aerarium.
A partir de Septimio Sever, el poder central es reforça encara més, el fiscus es convertix en el conjunt dels imposts de l'estat romà, i se separa en patrimoni privat de l'emperador i en patrimoni de la casa real. Els detalls d'esta separació són molt discutits pels historiadors. Baix Adriano, el rationalis, molt impopular i corrupte, és encapçalat per un membre del orde ecuestre. Baix Diocleciano apareix lo que pot aparentar un Ministeri de Finances, el Menges sacrarum largitionum. El seu poder s'estén sobre el sacrum aerarium, reunió del aerarium i del fiscus.
Juvenal va fer una sàtira, escrivint que el gran tamany del mar Adriático es devia al fiscus de Domiciano.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Citalibro
- ↑ George Long, Fiscus. William Smith, D. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, John Murray, Londres, 1875.
- ↑ Brunt, 1966, p. 89.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1966).The Journal of Roman Studies.56ISSN 0075-4358.doi:10.2307/300135.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiscus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.