Congiarium

Sesterci de Nerón falcat en 64-66, a on se celebren les congiaria. Anvers: NERO CLAVDIVS CAESAR AVG GER P M TR P IMP P P, cap laureada. Revers: CONG(iarium) II DAT(um) POP(uli) S-C, Nerón en toga, assentat en una cadira curul sobre plataforma baixa, el prefecto front a ell, davall, un assistent parat que distribuïx monedes a cada ciutadà, Minerva, al fondo en lo alt, de peu davant del temple.

Un congiarium, paraula llatina (plural congiaria, que prové de la també llatina congius, "congio", mida de capacitat igual a sis sextarii, que equival aproximadament a 3,48 l), o congiario, era un recipient, en l'Antiga Roma, que contenia un congius.

Història

En els primers temps de la República romana, el congius era la mida habitual del oli o el vi que, en determinades ocasions, es distribuïa entre el poble. Llavors, congiarium es va convertir en el nom que es donava a les generoses donacions al poble, en general, ya anaren de víveres com a oli, va vindre o gra o de diners o un atre tipo de coses, mentres que les donacions fetes als soldats es dien donativa, encara que a voltes, també es denominaven congiaria.

Ademés, el congiarium s'usava ocasionalment , de forma simple, per a designar un regal o una pensió otorgada per una persona d'alt ranc, o un príncip, als seus amics. Fabio Màxim cridava heminaria als regals que Augusto feya als seus amics, per la seua insignificança, en lloc del habitual congiaria, ya que la hemina era solament la duodècima part d'un congius.

Tiberio va donar un congiarius de 72½ denarios (300 sestercis) a cada ciutadà. Calígula donó la mateixa cantitat de 300 sestercis en dos ocasions. Nerón, que els seus congiaria varen ser els primers eixemples coneguts que varen ser representats en medallas, va donar 400 sestercis.

A pesar de l'èxit financer de Trajano, la seua pràctica de donar exagerades congiaria al poble de Roma, va rebre una severa condena. El seu primer congiarium, en l'any 99, provablement no va ser més gran que el de Nerva (75 denarios per persona), pero la seua segona i tercera distribució de diners, despuix de cada Guerra dacia, va ascendir a 650 denarios per persona.

Adriano va tractar al poble romà de la mateixa manera que Trajano, i d'ell va dir Marco Cornelio Frontón:

"Considere una bona política que el príncip no descuide ni el teatre ni el circ o espectàculs de combat, puix sabia molt ben que hi ha dos coses que els romans aplaudixen especialment: la distribució de gra (cereals) i els jocs. El descuit de lo més important, [el gra], causa gran perjuí, de lo frívol [l'entreteniment], major odi. La multitut té més fam de jocs que de pa, perque pel seu regal al poble [congiarium] solament per als que van a rebre el gra, estaran satisfets, mentres que en els jocs, es calmarà a tota la població."

Frontón, Prim. Hist., p. 249, ed. Barthold Georg Niebuhr.

Vore també

• A rationibus
• Aerarium
• Menges
• Fiscus