Rationalis
Un rationalis va ser un oficial fiscal d'alt ranc en l'Imperi romà.[1]
Història
[editar | editar còdic]Fins que va ser substituït pel menges sacrarum largitionum pel emperador Constantino a principis de el IV, el rationalis summarum -comparable a un ministre de Finances actual- era un dels dos alts oficials de l'Estat que tenien autoritat sobre el tesor imperial, sent l'atre el rationalis rei privatae (administrador de les propietats imperials i de la ciutat).[1][2] Eixemples de tasques que eixercitava un rationalis eren "la recaptació de tots els imposts i drets, el control de la moneda i l'administració de mines i cecas".[1]
Cada província tenia també vàries classes de rationales,[3] i les reformes administratives de l'emperador Diocleciano havien reflectit l'estructura dual a nivell de diòcesis, instituint els càrrecs locals de rationalis summarum i magister rei privatae, per damunt dels procuratores.[2] Els primers varen seguir existint despuix de les reformes; un eixemple són els menges et rationalis summarum Aegypti.[3]
En el VI, el càrrec es va convertir cada volta més en el seu equivalent grec, logoteta, que més vesprada es va donar als alts secretaris fiscals del Imperi bizantí mig (VII - XII).[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bunson, 2002, p. 466.
- ↑ 2,0 2,1 Bowman et al., 2005, p. 319, 380.
- ↑ 3,0 3,1 Seeck, 1876, p. 36, 148–149.
- ↑ Guilland, 1971, pp. 5–6.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2002) Encyclopedia of the Roman Empire, Nova York: Facts on File. OCLC 47930574. ISBN 9780816045624.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rationalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.