Popina

Ruïnes d'una popina en Pompeya.

La popina (plural: popinae) era un establiment públic de l'Antiga Roma a on se servia principalment va vindre de vàries calitats, ademés d'un llimitat menú compost per aliments senzills (olives, pa i guisos). La popina era un espai de socialisació per a plebeus i persones de les classes més baixes de la societat romana (esclaus, llibertes, estrangers). En la lliteratura romana estaven freqüentment associades en comportaments illegals i immorals.

Característiques

Les popinae eren un tipo d'establiments generalment freqüentats per les classes socials baixes i esclaus, per lo que estaven senzillament amoblades en taburetes i taules. Oferien beguda, aliment, sexe i joc. Per l'associació d'estos llocs en el joc i la prostitució, les popinae eren vistes pels romans respectables com a llocs de delicte i violència. A pesar de que el joc en daus era illegal, a jujar per la gran cantitat de daus trobats en ciutats com Pompeya, la majoria de persones ignoraven esta llei. Varis grafiti o pintures en parets en popinae pompeyanas mostren escenes a on apareixen hòmens tirant donats d'uns tonellets (vore MANN 111482 Foto: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). Les prostitutes freqüentaven les popinae pero la majoria de locals en Pompeya no tenien cap habitació adequada en un llit, per lo que acodien a buscar clients i després els conduïen a un atre lloc. La popina diferix de la caupona en que la primera no proporcionava estage per les nits.

Etimologia

La paraula és l'equivalent osco-umbro del llatí coquina, del llatí coquere "cuinar".

Vore també

• caupona
• taverna
• termopolio

Bibliografia

• (2008) A Companion to the Roman Empire (en anglés), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-4051-7826-6.
• William Stearns Davis, ed., Readings in Ancient History: Illustrative Extracts from the Sources, 2 Vols. (Boston: Allyn and Bacon, 1912–13), Vol. II: Rome and the West, pp. ??

John DeFelice, Roman Hospitality: The Professional Women of Pompeii; Marque Pol Monographs,2001