Termopolio
.jpg){kind=link}
En l'antiga Roma, un termopolio[1] (en llatí thermopolium, plural thermopolia) era un establiment comercial en el que podien comprar-se aliments llests per a menjar. Es considera l'antepassat dels restaurants actuals, comparant-se a voltes els aliments que servien en la menjar ràpit moderna. Estos locals servien principalment a pobres o a els qui no podien permetre's una cuina privada, lo que a voltes feya que anaren desdenyats pels de classes més altes.[2][3]
Disseny
[editar | editar còdic]Un termopolio típic consistia en una chicoteta habitació en un peculiar mostrador d'albañilería davant. Empotrats en ell hi havia gerres de fanc (cridades dolia) en les que s'almagasenava el menjar calent. Alguns podien estar també decorats en frescas.[2][3][4]
Poden visitar-se ruïnes de termopolios ben conservats en Pompeya i Herculano.[2][3]
Funció social i urbana
[editar | editar còdic]Al final de el “termopolio” sol donar-se-li el mateix significat que al popinae i a la caupona, encara que estos tres eren espais distints que tots entren baix la categoria romana de la tabernae. Els tres eren similars, més no lo mateix, ya que el termopolio servia aliment i beguda per a consum immediat als habitants de la ciutat en menys recursos, el seu estil com si fora el “antecessor” del menjar ràpit; el popinae era més de l'estil d'una taverna moderna “de mala mort”, a on se servix menjar i beguda en grans cantitats, altament associada en l'acció d'emborrachar-se fortament, prostitució i baralles; finalment, la caupona era una casa en la que rebien hostes, de curta duració, és dir, un hostage. A pesar de les distintes definicions, alguns acadèmics opten solament per fer us del terme “taverna”, ya que és el més simplificador i concorde que reunix les característiques dels tres espais, sent que les diferències són mínimes. Encara aixina, termopolio és una forma prou acceptada dins de la comunitat acadèmica.[5]
Identificar un termopolio era prou senzill: tenien anuncis fora del local, estaven ubicats sobre carrers principals, contaven en dos entrades i dins de la taverna era essencial que havien un montó de dolia ―grans vasijas romanes de fanc en les que s'almagasenaven aliments i begudes― en les quals es mantenia calenta el menjar que es vendria en l'enteritat del dia. En els dolium (singular de dolia) també s'almagasenaven aliments com a fruts secs, grans i vegetals. Hi ha evidències arqueològiques i històriques de que els termopolios, en almagasenar també tant menjar, no funcionaven solament com a restaurants de “menjar ràpit”, sino també com un precursor de les tendes de comestibles, a banda del mercat.[5]
La relació del romà en el menjar era totalment depenent de la classe social. És molt comú dins de la cultura popular que la relació gastronòmica del ciutadà romà siga representada des d'enormes convits en els quals primen els raïms, olives, peixos i el vi; dita descripció és a penes encertada solament si es busca representar al romà de classe alta, el qual si celebrava convits en motius socials que anaven des de mostrar el seu poder, passaven per lo religiós i aplegaven fins a lo cultural. En una societat tan estratificada com la romana, l'alimentació, el menjar i el lloc a on es menjava era una gran manifestació del poder i la riquea de l'individu, tant per l'aliment mateix, la seua presentació i el seu cost. Tindre cuina i espai per a menjar dins del lloc de vivenda era un lux pràcticament exclusiu dels estrats alts de Roma antiga, per eixa mateixa raó és que la gent pobra anava a menjar als termopolios[6]
En ser el menjar calent el principal producte del termopolio, era essencial mantindre els aliments a temperatura a lo llarc del dia, per ad açò existia un sistema que permetia que això succeïra. Cada termopolio tenia estufes de 60 a 80 centímetros d'altura, les quals en la seua part alta tenien un chicotet espai encorvado el qual es creu que servia com una reserva de combustible per a mantindre el fòc viu i poder cuinar el menjar del dia; cada reserva estava vinculada a una peça la qual calfava des de davall el dolium. També eren molt importants els calfadors d'aigua, els quals a través de canonades dins de les parets i avall del pis movien l'aigua fins als calderos, en els quals es calfava l'aigua. La principal funció de tindre aigua calenta, era cuinar guisats, calfar vi i mantindre el menjar calent tot el dia.[7]
Els termopolios eren també un lloc comunitari de trobada social en el que la gent es trobava no solament per a menjar menjar calent i prendre vi, sino que també era un espai d'interacció social entre el poble romà que solia freqüentar dits establiments, a on parlaven del diari, treball, notícies i política, entre atres temes. Al no tindre cadires ni taules, els termopolios eren llocs alguna cosa espaciosos dins dels quals podia cabre prou gent al mateix temps.[8]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'extraordinària troballa d'un lloc de "menjar ràpit" en la ciutat sepultada fa casi 2.000 anys pel Vesubio».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pompeya s'enriquix en l'obertura al públic d'un excepcional termopolio».
- ↑ «¿Per qué els murs de Pompeya estan plens de penes?».
- ↑ 5,0 5,1 Berry, Joanne (2007). «Bars and Inns». The complete Pompeii. Thames & Hudson. pp. pp.230-232. ISBN 978-0-500-05150-4.
- ↑ Villegas Becerril, Almudena (2007). «Alimentació i Poder en el món romà». Àmbits. Consultat el 22 d'abril de 2026.
- ↑ Monteix, N. (2013). Cuisiner pour els autres: Els espaces commerciaux de production alimentaire à Pompéi. Gallia, 70(1), 9–26.
- ↑ «The Thermopolium of Vetutius Placidus of Pompeii».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Termopolio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.