Popol Vuh

Popol Vuh

Popol Vuh Plantilla:Eti és el nom d'una recopilació bilingüe de narracions mítiques, llegendàries i històriques del poble maya k'iche' o quiché, el poble indígena en l'actual Guatemala en major cantitat de població. Este llibre, de gran valor històric i espiritual, ha segut considerat el llibre sagrat dels mayas. En l'ortografia kꞌicheꞌ contemporànea el llibre es diu Popol Wuj, conforme a les normes de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala.

El Popol Vuh, també conegut com a Llibre del consell, és un llibre que atesora gran part del saber i moltes de les tradicions de la cultura maya, establida principalment en lo que hui en dia és Guatemala. És un complet compendio d'aspectes de gran importància com religió, astrologia, mitologia, costums, història i llegendes que relaten l'orige del món i de la civilisació, aixina com dels molts fenomens que succeïxen en la naturalea.

Història

El text del Popol Vuh es conserva en un manuscrit bilingüe redactat per fra Francisco Ximénez, qui s'identifica com el transcriptor (de la versió en maya quiché) i traductor d'un «llibre» antic. En base en açò s'ha postulat l'existència d'una obra escrita al voltant de l'any 1550 per un indígena que, després de deprendre a escriure en caràcters llatins, va capturar i va escriure la recitació oral d'un vell. No obstant, este hipotètic autor «mai revela la font de la seua obra escrita i en el seu lloc invita al llector a creure lo que vullga del primer foli recte», a on afirma que el llibre original "ya no es veu més" i utilisa l'expressió "pintat" per a descriure-ho. Si existira tal document, hauria permaneixcut amagat fins al periodo 1701-1703, quan Ximénez va aplegar a ser cura doctrinero de Sant Tomás Chichicastenango (Chuilá).

Fra Francisco Ximénez transcribió i va traduir el text en columnes paraleles de k'iche' i espanyol. Més vesprada va elaborar una versió en prosa que ocupa els primers quaranta capítuls del primer tom de la seua Història de la província de Sant Vicente de Chiapa i Guatemala, que va escomençar a escriure en 1715.

Els treballs de Ximénez varen permanéixer archivats en el Convent de Sant Dumenge fins a 1830, quan varen ser traslladats a l'Acadèmia de Ciències de Guatemala. En 1854 varen ser trobats per l'austríac Karl Scherzer, qui en 1857 va publicar el primer tallat de Ximénez en Viena baixe el títul primitiu Les històries de l'orige dels indis d'esta província de Guatemala.

L'abat Charles Étienne Brasseur de Bourbourg va sostraure l'escrit original de l'universitat, ho va dur a Europa i ho va traduir al francés. En 1861 va publicar un volum baix el títul Popol Vuh, li livre sacré et els mythes de l'antiquité américaine. Va ser ell, puix, qui va falcar el nom Popol Vuh.

Brasseur va morir en 1874 i va deixar la seua colecció a Alphonse Pinart. Este no va mostrar major interés en l'àrea de Centroamérica i va vendre la colecció en 1883 a fi de reunir fondos per a atres estudis. El manuscrit original de Ximénez va ser comprat pel coleccioniste i home de negocis Edward E. Ahir, qui residia en Chicago, Estats Units. Com a membre del consell d'administració d'una biblioteca privada de Chicago, va prendre la decisió de donar la seua colecció de dèsset mil peces a la Biblioteca Newberry, un procés que va durar de 1897 a 1911. Tres décades més vesprada, l'embaixador guatemaltec Adrián Recinos va localisar el manuscrit en la biblioteca i va publicar la primera edició moderna en 1947. Hui, un facsimilar del manuscrit està disponible en llínea gràcies a una colaboració de la Newberry i la Biblioteca de l'Universitat Estatal d'Ohio, baixe la direcció del professor Carlos M. López.

La localitat de Santa Creu del Quiché va ser fundada pels espanyols per a substituir Q’umar Ka’aj, l'antiga capital del regne k’iche’. Juan de Rojas i Juan Cortés apareixen citats en el llibre com els últims integrants de la generació dels reis k'iche'.

Orige dels relats

Els primers investigadors varen supondre que el Popol Vuh havia segut escrit en llengua maya en caràcters llatins, arreplegant d'esta manera la tradició oral existent en els sigles XVI i XVII. La menció en les genealogia de personages del periodo posterior a la conquista indiquen sense dubte que l'obra tal com existix actualment és també posterior a la presència hispànica en l'àrea.

René Falca, de la mateixa manera que atres estudiosos, va posar en dubte que el contingut reflectit en el Popol Vuh fora realment maya, puix senyala que «el ___protected_title_1___és un llibre dissenyat i eixecutat en conceptes occidentals. La seua unitat de composició és tal que dona peu per a postular un sol recolector de les narracions, no sembla que este haja segut un autodidacta espontàneu natiu que va redactar les memòries de la seua nació». Esta teoria es basa en certs errors de transcripció que comet Ximénez en traslladar el text, la qual cosa revela el seu desconeiximent de la llengua k’iche’. Per eixemple, les analogia en el llibre bíblic del Génesis, si ben mesclades en conceptes purament mesoamericanos, han fet sospitar tant d'una intervenció clerical en la seua composició com en el resultat d'un procés d'aculturación.

Al respecte, senyala Falca: «Si la fidelitat en que Ximénez va copiar i va traduir el text k'iche' fora el criteri per a establir l'autenticitat del ___protected_title_2___, hi hauria, de colp i repent, que declarar-ho fals [...] Enumerar en detalle totes les inexactitudes que Ximénez va introduir podria justificar un treball de pàgines el número de les quals no es pot quantificar [...] Davant l'impossibilitat d'efectuar ací un examen permenorisat de les traduccions que va fer Ximénez del ___protected_title_3___, tindré que llimitar-me a dir que són desiguals i molt infels i que el flare va ometre traduir un elevat percentage del text. La meua apreciació es basa en el minuciós anàlisis comparatiu que he realisat de les primeres 1,180 llínees del ___protected_title_4___ en les dos versions espanyoles de fra Francisco. Pero la meua intenció no està dirigida a desacreditar la competència llingüística d'este religiós, sino a posar de manifest que, en l'escàs coneiximent de la llengua k'iche' que posseïa, resulta natural que hi haja desfigurado l'obra en copiar-la».

En posar en dubte la capacitat de Ximénez de manejar la llengua maya sorgix el dubte llògic de si el Popol Vuh és un text original maya, ya que en l'actualitat solament es conta en la versió de dit religiós. En este mateix orde d'idees, John M. Woodruff, un atre crític, ha aplegat a la conclusió de que «no està suficientment establida la mida de l'interacció que Ximénez té en el text [...] i sense discutir lo que poguera constituir un discurs indígena autèntic, per lo manco es poden identificar algunes de les idees contingudes en el primer foli recte com no ___protected_title_1___ indígenes». Per la seua banda, Vora López, comenta que és possible qüestionar l'existència d'un llibre original de procedència prehispánica, lo que duria a la conclusió llògica de que va ser escrit en respal de la tradició oral.

Alguns arqueòlecs, no obstant, s'han esforçat en trobar indicis de les narracions del Popol Vuh en els jeroglífics mayas del periodo prehispánico.

Descobriment del mural del Popol Vuh en El Mirador

Artícul principal → El Mirador (ciutat maya).

Panel mostrant als héroes bessons Hunahpú i Ixbalanqué descobert en El Mirador en 2009.

Durant investigacions realisades en la ciutat d'El Mirador, un equip d'arqueòlecs dirigits per Richard D. Hansen, de l'Universitat Estatal de Idaho, va descobrir un panel en una de les representacions més antigues de les creències de la creació d'acort als mayas: el Popol Vuh. L'escultura data aproximadament de l'any 200 a. C. i mostra als mítics héroes bessons Hunahpú i Ixbalanqué, nadant en el averno per a recuperar el cap decapitat del seu pare. L'escultura data del mateix periodo que alguns dels treballs més antics relacionats en el Popol Vuh: els murals en Sant Bartolo i l'estela de Nakbe, dos ciutats propenques. Els arqueòlecs varen instalar un cobertizo de clima controlat sobre l'àrea recent descoberta per a evitar que l'estructura es danyara.

L'escultura decora la paret d'un canal destinat a canalisar l'aigua de pluja a través de l'àrea administrativa de la ciutat; és més, cada sostre i plaça en la ciutat estaven dissenyats per a dirigir l'aigua de pluja cap als centres de recaptació. Este sistema de colecció d'aigua hauria segut una de les causes per les que El Mirador s'hauria convertit en el primer poderós regne maya i representaria una de les mostres més antigues dels mits descrits en el Popol Vuh.

Bibliografia

En espanyol

• (1998).Edicions especials.UNAM, Institut d'Investigacions Filològiques.Mèxic:(10)
• Anònim (1993). El llibre del consell (Popol Vuh), 5°, Traducció i notes de Georges Raynaud, J. M. González de Mendoza i Miguel Ángel Astúries, pròlec de Francisco Monterde, introducció de Maricela Ayala Falcón edició, Mèxic: UNAM, Coordinació de Humanitats.
• Anònim (2012). Popol Vuh. Relat maya de l'orige del món i de la vida, 2.ª edició, Madrit: Editorial Trotta. ISBN ISBN 978-84-8164-965-9.
• Vora López (1983). Apuntaciones sobre Mesoamérica, Mèrida, Yucatán: Universitat Autònoma de Yucatán.

• Chávez, Adrián Inés (1981). Popol Wuj: Poema mit-històric kí-chè, Guatemalteca edició, Centre Editorial Vile.
• (2002) Religió maya, Madrit: Trotta. ISBN ISBN 978-84-8164-555-2.
• Estrada Monroy, Agustín (ed.) (1973). Popol Vuh, Reproducció del Manuscrit de Ximénez, en anotacions, José de Piñeda Ibarra edició, Guatemala.
• (s.f.).La jornada semanal.UNAM.Mèxic:(536)Consultat el 21 de juliol de 2008.
• López(2009).Revista Iberoamericana.Vol. LXXV(226)
• – (1999). Els Popol Wuj i les seues epistemologia. Les diferències, el coneiximent i els cicles de l'infinit, Quito, Equador: Abya-Ayala.
• (1979) El Popol Vuh: les antigues històries del quiché, Universitària Centroamericana; Dècima edició.
• Rivera Dorat, Miguel (2006). El pensament religiós dels antics mayas, Colecció: Paradigmes. Madrit: Editorial Trotta. ISBN ISBN 978-84-8164-871-3.
• Sáenz de Santamaría, Carmelo(1985).Acadèmia de Geografia i Història de Guatemala;Tipografia Nacional.Guatemala:(30)
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSam Colop1999">Sam Colop (1999). Popol Wuj — Versió Poètica K‘iche‘, Proyecte d'Educació Maya Bilingüe Intercultural.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSam Colop2004">Sam Colop (2004). Popol Wuj - Versió Poètica del Text en K’iche’, Cholsamaj.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVV.AA.2003">VV.AA. (2003). Popol Vuh: les antigues històries del Quiche, Madrit: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN ISBN 84-375-0538-0.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFXiménezca. 1701">Ximénez (ca. 1701). Primera part del tesor de les lengvas kakchiqvel, qviche i qutuhil, Newberry Library, Chicago: Manuscrit.

En anglés

• (2003).Ancient Mesoamerica.(14)

237-256.

• (1971).Middle American Research Institute.Tulane University.Nova Orleans, Luisiana:(35)
• (1950) Popol Vuh: The Sacred Book of the Ancient Quiché Maya By Adrián Recinos (en anglés), Norman: University of Oklahoma Press.

• López (2007). The Popol Wuj in Ahir MS 1515 Is a Holograph by Father Ximénez (en anglés), pp. 112-41.
• (2002).Colonial Latin American Historical Review.11(3)

279–300.

• (2001) The "Popol Vuh" and the Dominican Friar Francisco Ximénez: The Maya-Quiché Narrative As a Product of Religious Extirpation in Colonial Highland Guatemala (en anglés), Illinois, EE.UU.: University of Illinois at Urbana-Champaign.
• (1996) Popol Vuh: The Definitive Edition of the Mayan Book of the Dawn of Life and the Glories of Gods and Kings (en anglés), Touchstone Books.
• (2011).Romançada Notes.51(1)

97–106.

• Woodruff (2009). The "most futile and vain" Work of Father Francisco Ximénez: Rethinking the Context of Popol Vuh (en anglés), Alabama, EE.UU.: The University of Alabama.
• (2010).Archaeology Magazine.Archaeological Institute of America.63(1)

En alemà

• Schultze Jena, Leonhard (1944). Popol Vuh: dones heilige Buch der Quiché-Indianer von Guatemala (en alemà).
• Rohark, Jens (2007). Popol Wuuj - Dones heilige Buch der K´ichee´-Maya von Guatemala (en alemà).

En francés

• Brasseeur de Bourbourg (1861). Popol Vuh, li livre sacré et els mythes de l'antiquité américaine (en francés), França.