Anar al contingut

Poposaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Poposaurus gracilis.jpg
Poposaurus

Poposaurus és un gènero d'arcosaurio pseudosuquio del Triásico Superior del suroest d'Estats Units. Pertany al clado Poposauroidea, un inusual grup de pseudosuquios del Triásico que inclou formes aquàtiques, en vela en l'esquena i en pico. Els seus fòssils s'han trobat en Wyoming, Utah, Arizona i Texas. Es coneixen moltes parts de l'esquelet, pero fins fa poc no havia aparegut cap part del cràneu.[1] Es coneixen dos espècies d'este gènero: P. gracilis, l'espècie tipo, descrita per M. G. Mehl en 1915 i P. langstoni, descrita per Long i Murry en 1995 (originalment adscrita al gènero Lythrosuchus, ara sinonímia de Poposaurus). Des de la seua primera descripció, Poposaurus ha segut classificat en diferents grups, com dinosauri, fitosaurio o "rauisuquio".

Com els dinosauris terópodos, Poposaurus era un bípedo obligat, lo que significa que caminava exclusivament sobre dos pates en lloc de quatre. No obstant, sent pseudosuquios, estaven més relacionats en els actuals crocodilianos que als dinosauris.[2] Se supon que esta forma de locomoció es va desenrollar de manera independent en la llínea filogenético que va donar lloc a Poposaurus, possiblement a partir de l'habilitat dels primitius arcosaurios de marchar empinats.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Poposaurus gracilis scale.svg
Tamany de Poposaurus gracilis comparat en el d'un humà.
Archiu:Poposaurus specimen guide.png
Comparació de diferents espècimen

Poposaurus media prop de 4 metros de llongitut, dels quals a la coa li corresponen prop de la mitat. S'ha estimat que pesava entre 60 a 75 quilograms, i que els majors individus alcançarien els 90 o 100 quilograms.[2]

Archiu:Poposaurus langstoni lythrosuchus skeletal.png
Reconstrucció dels restants coneguts de Poposaurus ("Lythrosuchus") langstoni

El cos de Poposaurus està lateralment comprimit, en una cadera llarga i estreta. El pubis i l'ísquion són allargats. L'extrem del pubis forma un distintiu gancho que és exclusiu de Poposaurus i alguns atres pseudosuquios primitius. Poposaurus posseïa cinc vèrtebres sacras que conectaven la columna a la cadera, tres més que en els primers arcosaurios. Les pates posteriors són el doble de llargues que les davanteres i se situen molt pròximes entre sí. Hi ha cinc dígits en el peu, pero el quint està reduït a una menuda sobrecaña d'os a l'altura dels metatarsos dels atres dits. Els tres dits mijos del peu estan ben desenrollats, donant-li una apariència tridáctila. El calcàneu descolla de l'articulació del turmell, formant un taló molt desenrollat.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Paleorhinus bransoni ilium Lees.jpg
Un iliaco (os de la cadera) de Poposaurus gracilis, descrit per Lliges en 1907.

Els primers restants de Poposaurus varen ser trobats en 1904 prop de Lander, Wyoming, en la Formació Popo Agie. En 1907, el paleontòlec J. H. Lliges va descriure un iliaco fòssil (part de la cadera), i ho va identificar com a pertanyent al fitosaurio Paleorhinus bransoni.[3] En 1915, el paleontòlec M. G. Mehl ho va denominar Poposaurus basant-se en material més complet de la formació Popo Agie, que incloïa vèrtebres, cadera i ossos de les extremitats. Mehl va concloure que el iliaco descrit per Lliges, UR 358, també pertanyia a Poposaurus, pero no ho va identificar com un fitosaurio degut a que la forma del iliaco era diferent i tenia més vèrtebres del sacre fusionades a la cadera. Mehl va comparar a Poposaurus en Dolichobrachium, un atre gènero prèviament descrit, procedent també del Triásico de Wyoming. Dolichobrachium era conegut solament per algunes dents, un húmer i part de la cintura escapular, per lo que Mehl va sugerir que el material de Poposaurus i Dolichobrachium podia pertànyer al mateix tàxon. Mehl va notar similituts entre Poposaurus i els dinosauris terópodos, incloent els seus ossos de les pates buits i un profunt acetàbul en la cadera, pero no ho va considerar un dinosauri degut a que cada vèrtebra del sacre solament posseïa una costella (els terópodos usualment tenien múltiples costelles proyectant-se des de cada vèrtebra del sacre).[4]

En els anys que varen seguir, Poposaurus va ser assignat a molts grups diferents de reptils. El paleontòlec hongarés Franz Nopcsa ho va classificar com un dinosauri ornitisquio en 1921, identificant similituts en els iguanodontianos i els camptosaurios. En 1928, Nopcsa ho va situar en una nova família, Poposauridae, i un nou suborden, Poposauroidea. Per a Nopsca, Poposauroidea era un dels tres suborden que formaven l'orde Ornithopoda. Durant molt temps, varis paleontòlecs varen recolzar esta classificació. Per eixemple, el paleontòlec alemà Oskar Kuhn va classificar a Poposaurus en el seu propi suborden de ornitisquios, al que va denominar Poposauria. En 1930, el paleontòlec nortamericà Oliver Perry Hi ha va situar a Poposaurus en Anchisauridae, una família de dinosauris sauropodomorfos. El paleontòlec alemà Friedrich von Huene ho va considerar com estegosaurio molt primitiu en 1950.[5]


En 1961, el paleontòlec nortamericà Edwin Harris Colbert va realisar una extensa descripció del material conegut de Poposaurus i ho va classificar com un dinosauri terópodo. Colbert va pensar que Poposaurus no podia ser un arcosaurio més primitiu perque tenia els ossos de les pates buits i vèrtebres complexes, situant-ho en Carnosauria, pero ya que la seua iliaco era distint del d'atres arcosaurios, ho va assignar a la seua pròpia família, Poposauridae. En el mateix artícul, Colbert va descriure un iliaco del Grup Dockum d'Howard County, Texas, que va assignar a P. gracilis.[5]

En el seu estudi de 1977 dels saurisquios del Triásico Tardà, Peter Galton reclasificó a Poposaurus com pseudosuquio tecodonte. En 1915, Mehl havia descrit un «fèmur distal» en l'espècimen holotip de Poposaurus, pero Galton ho va reinterpretar com l'extrem fusionat dels ossos púbics. Galton va notar similituts entre les caderes de Poposaurus, Arizonasaurus, Bromsgroveia, Postosuchus i Teratosaurus, i els va agrupar a tots en Poposauridae. Com atres paleontòlecs abans d'ell, Galton va distinguir a Poposaurus basant-se en la forma única de la seua iliaco.[6]

En 1995, els paleontòlecs Robert Long i Phillip Murry varen descriure nous fòssils de Poposaurus procedents de la pedrera Placerias, en la Formació Chinle d'Arizona. Entre el nou material hi havia parts de l'extremitat inferior, incloent la tébea i el calcàneu. Varen traure a Postosuchus de Poposauridae, afirmant que el material usat en la seua assignació era una quimera, una colecció d'ossos pertanyents a animals distints. El pubis de Postosuchus era de fet un pubis de Poposaurus, lo que va conduir a l'errònea classificació. Long i Murry varen separar als poposáuridos com Poposaurus, Bromsgroveia i al recent nomenat Lythrosuchus dels rauisuquios com Postosuchus, al que varen colocar en la família Rauisuchidae.[7]

Archiu:Chinle Badlands.jpg
Els fòssils de Poposaurus gracilis han segut trobats en la Formació Chinle en el Monument Nacional Grand Staircase-Escalante, Utah.

El material conegut de Poposaurus va ser descrit una volta més en 2007, junt en dos nous espècimen de la Formació Tecovas de Texas i del Parc nacional del Bosc Petrificado d'Arizona per Weinbaum i Hungerbühler. Lythrosuchus langstoni de Long i Murry va ser reclasificado com una nova espècie de Poposaurus, P. langstoni. P. langstoni diferix de P. gracilis en que és de major talla, no posseïx una vora darrere de l'acetàbul, i no té un clot en l'ísquion que encaixa en el iliaco.[8] En 2011, un espècimen casi complet de P. gracilis, identificat com YPM VP 057100,[9] va ser trobat en la Formació Chinle en el Monument Nacional Grand Staircase-Escalante, Utah. Este inclou els membres davanters, els posteriors, la cadera, costelles, vèrtebres dorsals i casi tota la coa. Exceptuant el cràneu, ara ya és coneguda la major part de l'esquelet de Poposaurus.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Parker, W. G., and S. J. Nesbitt. 2013. Cranial remains of Poposaurus gracilis (Pseudosuchia: Poposauroidea) from the Upper Triassic, the distribution of the taxon, and its implications for poposauroid evolution. From: Nesbitt, S. J., Desojo, J. B. & Irmis, R. B. (eds) Anatomy, Phylogeny and Palaeobiology of Early Archosaurs and their Kin. Geological Society, London, Special Publications, 379, http://dx.doi.org/10.1144/SP379.3
  2. 2,0 2,1 2,2 (2011).Bulletin of the Peabody Museum of Natural History.52(1)
    107–126.
  3. (1907).The Journal of Geology.15(2)
    121-151.
  4. (1915).The Journal of Geology.23(6)
    516-522.
  5. 5,0 5,1 (1961).Fieldiana Geology.14(4)
    59-78.
  6. (1977).Paläontologische Zeitschrift.51(3-4)
    234-245.doi:10.1007/BF02986571.
  7. (1995).Bulletin of the New Mexico Museum of Natural History and Science.4
    1-254.
  8. (2007).Paläontologische Zeitschrift.81(2)
    131-145.doi:10.1007/BF02988388.
  9. YPM VP: sigles de Yale Peabody Museum Vertebrate Paleontology.