Port Egmont
t.PNG){kind=link}
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Port de la Creuada[1] o Port Egmont (en francés Poil de la Croisade; en anglés Port Egmont) és un parage de l'archipèlec malvinense que es troba ubicat en l'illa Trinitat, al suroest de l'illa Vigía[2] i en el sector noroest de l'illa Gran Malvina.
En este lloc va estar el primer assentament del Regne de Gran Bretanya en les illes Malvines, i el seu nom en anglés fa referència al comte d'Egmont.
Administrat pel Regne Unit com a part del territori d'ultramar de les Illes Malvines, és activament reclamat per Argentina que l'inclou com a part integral del Departament Illes de l'Atlàntic Sur dins de la Província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
Història
[editar | editar còdic]Primers fets
[editar | editar còdic]
Este lloc va ser batejat com Poil de la Croisade per Louis Antoine de Bougainville, qui en 1764 havia establit Port Louis en l'illa Soledad, prenent possessió de les Illes Malvines en nom del rei de França. Davant la protesta espanyola, en 1766 França va accedir a evacuar-les i va reconéixer la sobirania d'Espanya sobre l'archipèlec, en la condició d'indemnisar a Bougainville. Els 115 colon francesos varen quedar baix el govern de Felipe Ruiz Pont, i a partir de llavors este parage va ser anomenat pels espanyols Port de la Creuada.
Entre el 21 i el 25 de giner de 1765 es va erigir un assentament britànic temporal de forma secreta, quan va desembarcar en el lloc l'expedició liderada pel comodoro John Byron, composta dels barcos HMS Dolphin, HMS Tamar i HMS Florida. Byron estava realisant una circumnavegació del planeta i es trobava en la zona en busca de l'illa Pepys —considerada després una illa fantasma—. L'expedició va recórrer l'illa Gran Malvina, va deixar un recapte d'aigua i un hort en el parage que Byron va denominar Port Egmont en homenage al lord del Almirantazgo Britànic, comte de Egmont. El govern de Gran Bretanya li havia ordenat a Byron ocupar les illes i donar-li un determini de sis mesos als colon francesos de Port Luis per a retirar-se de l'archipèlec.[3][4][5]
El Regne Unit havia renovat el seu interés en les illes, descobertes per als britànics per John Davis en 1592, sabent que l'archipèlec obria l'accés al oceà Pacífic per a les seues ambicions comercials. L'expedició de Byron va ser preparada en secret per a evitar una reacció espanyola. El govern britànic va informar públicament que l'expedició es dirigia a les Índies Orientals. La tripulació va rebre la notícia del verdader destí (les Malvines) abans d'abandonar Riu de Janeiro, rumbo a les mars del sur.[5]
Byron es va quedar poc temps en el lloc i després va continuar el seu viage de circumnavegació rumbo al estret de Magallanes.[5]
Motivat pels reportes de Byron, el govern britànic va enviar una atra expedició que va aplegar el 8 de giner de 1766, dirigida pel capità John McBride, en els bucs HMS Jason, HMS Carcass i HMS Experiment. Els dos primers varen donar els noms en anglés a l'illa del Rosario (Carcass Island) i a les illes Sebaldes (Jason Islands). cita requeridaL'expedició tenia la missió d'assegurar la possessió britànica de les illes i McBride va ordenar a un dels bucs que permaneixquera en Port Egmont mentres els atres dos varen eixir en busca d'atres establiments en les illes. Els britànics varen prendre formalment la possessió de l'illa Trinitat en nom del rei Jorge III del Regne Unit.[6][4][5]
Port Egmont, en l'idea de ser un assentament permanent, va ser desenrollat, resultant en la construcció de varis edificis de pedra i quedant custodiat per una guarnició. També es va construir un torreón de defensa. El 4 de decembre de 1766 McBride va descobrir l'establiment francés de Port Louis i va deixar amenaces als francesos per a evacuar les illes en un determini de sis mesos. Anteriorment, els britànics havien vist barcos francesos en març de 1766, resultat en l'orde de Londres del demanat d'evacuació, que finalment els francesos varen ignorar.[5]
En els següents anys es varen desenrollar conflictes en francesos i en Espanya, en els britànics utilisant Port Egmont com a base per a les seues reclamacions i els espanyols establits en Port Soledad. Quan va ocórrer el traspàs de sobirania de França a Espanya, els britànics no varen efectuar protesta alguna.[6] Pese al secret en que el Regne Unit va instalar l'assentament, Espanya va tindre coneiximent d'això i va protestar insistentment, exponent els seus drets.[7]
Expulsió dels britànics i pacte en Espanya
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Combat de Port Egmont.
La Real Orde de Carlos III d'Espanya del 25 de febrer de 1768 va dispondre que cap establiment britànic en els territoris de la Corona espanyola seria tolerat i que, en cas de comprovar-se l'existència d'algun, devia desestajar-se per la força.[6][5] Els espanyols varen descobrir l'ubicació exacta de Port Egmont al poc temps.[7] A fins de novembre del mateix any, en l'estret de Sant Carlos, es va produir en la trobada entre una nau espanyola i una britànica provinent de Port Egmont.[5]
En febrer de 1770 el comandant espanyol Fernando de Rubalcava a bordo d'una fragata va visitar breument Port Egmont, va intercanviar mensages en l'oficial a càrrec de l'establiment, capità Hunt, i es va dirigir a Buenos Aires. El governador de Buenos Aires Francisco de Paula Bucarelli, per a expulsar als britànics de les illes, va ordenar a Juan Ignacio de Madariaga formar una expedició composta per cinc bucs de guerra (Esquadra de l'Argent)[6] que va partir del Apostadero Naval de Montevideo en 1400 soldats.[8][5]
Madariaga va forçar el desestage de la guarnició britànica, que va capitular per mig d'un combat el 10 de juny de 1770 i va ser evacuada en el HMS Favourite, fet que va desnugar una crisis diplomàtica entre abdós països. L'assentament havia passat a ser propietat dels espanyols.[5]
Despuix d'un conflicte que casi va desembocar en una guerra entre Anglaterra i Espanya, es va acordar el restabliment de l'assentament britànic en Port Egmont, havent evidències de l'existència d'un pacte secret per a la seua pròxima evacuació pels britànics.[9] En la Declaració de Masserano, la Corona espanyola es comprometia a:[5]
Aixina, en abril de 1772 el capità John Stott en els bucs HMS Juno, HMS Hound i HMS Florida, va aplegar al lloc i dos dies despuix va arribar un oficial espanyol que li'l va entregar formalment. El capità Stott va retornar a Anglaterra deixant a càrrec al capità Burr de el HMS Hound. En octubre de 1771 dos barcos espanyols varen tornar l'artilleria i atres efectes que Madariaga s'havia dut de l'assentament. El port es va convertir en una parada important per als bucs britànics que creuaven el veta de Forns.
Sobirania espanyola i argentina
[editar | editar còdic]
El 22 de maig de 1774 (en compliment del pacte secret)[10][11][12][13][5] les forces britàniques varen abandonar les Malvines pel seu conte, partint el seu comandant, el tinent Clayton, qui va deixar una placa. En la creació del virreinato del Riu de l'Argent, en 1776, tots els virreyes varen cuidar que Port Egmont estiguera abandonat i que el Regne Unit no creara un atre assentament en les illes.[6] El Regne Unit, va alegar anys més tart que es va retirar de Port Egmont per «raons econòmiques» i que va deixar allí una bandera britànica i signes de continuar en la seua possessió.[13][14] Degut a que no varen renunciar a la sobirania, els britànics varen justificar en este antecedent l'ocupació de 1833 de tot l'archipèlec malvinense.[15][16] La placa deixada parla de la «illa de Falkland», en singular.[17]
| Be it Known to the all Nations that Falkland's Island with this Fort... | Sàpien totes les nacions del món que l'illa de Falkland en este Fort... |
Posteriorment el lloc va ser utilisat per caçadors de foques, i en 1776, els espanyols en una expedició al mando del capità Juan Pascual Calleja, els varen desestajar i varen enviar a Buenos Aires la placa deixada per Clayton.[18] Calleja va viajar en la nau Sant Francisco de Paula i va ancorar en el lloc el 24 de giner. Allí va desembarcar junt a una part de la seua tripulació. Va comprovar que les construccions i les hortes estaven abandonades i va detallar les seues observacions en un pla de l'illa Trinitat i afores creat per ell. Li va cridar l'atenció una placa de plom colocada en els restants del fort i la va arrancar.[19]
En febrer de 1777 Calleja va tornar a recórrer les ruïnes de Port Egmont a bordo del bergantín El nostre Senyor del Bon Fi. Allí va descobrir que el lloc era visitat per caçadors de llops marins, els qui havien treballat en l'horta i construït una forja.[19]
Per la guerra entre Espanya i el Regne Unit originada a fins dels anys 1770, el virrey del Riu de l'Argent Juan José de Vértiz i Salcedo seguint órdens provinents de Madrit va enviar a Calleja a Port Egmont en febrer de 1780 «per a que en la major precaució i reserva passara al reconeiximent del Port Egmont, i no trobant força superior a la seua, eixecutara quant prevenia l'anterior Real Orde». Calleja era en eixe moment primer pilot de l'Armada Espanyola i comandaba el bergantín Nostra Senyora del Rosario.[19][20]
Vértiz en 1779 hi havia vist que la conservació de les illes costava més de 50.000 pesos anuals, per açò havia demanat el 8 d'octubre autorisació real per a abandonar-les.[6] Se li costestó en juny de l'any següent que El seu Majestad considerava «perillós i perjudicial» l'abandó de les illes, perque els britànics podien reclamar-les com a «cosa pro derelicto habita», seguint:[17]
Anualment es varen realisar expedicions de reconeiximent fins que en març de 1780 l'assentament va ser destruït per órdens del govern de Madrit, sense que el Regne Unit protestara per això.[21][10] Juan Pascual Calleja en desembarcar, va notar que va existir una curta presència d'un grup d'anglesos instalats poc temps abans de la seua arribada i va procedir a destruir «el torreón de fusta, almagasens, quarters, hospital, forns i quant edifici va trobar en pié, cremant les fustes i impossibilitant quant va trobar capaç d'algun servici». La destrucció total de l'assentament va ocórrer entre el 18 i el 24 de març de 1780.[19][20]
El dia 25 Calleja va desembarcar en la seua tripulació novament per a reconéixer en detalle lo que quedava sense danyar. Solament quedaven trossos de les parets més grosses dels almagasens i huit mil teixixques apilades junt al moll, que varen ser destruïdes. Després va donar conte al virrey el 13 d'abril i la cort espanyola el 29 d'abril sent aprovat i publicat en la Real Orde del 8 de febrer de 1781.[19][20]
La placa conservada en Buenos Aires seria capturada pels britànics durant la primera invasió anglesa al Riu de l'Argent en 1806 i duta a Londres.[22] William Carr Beresford va trobar la placa en l'archiu de la ciutat.[17] El govern britànic no va expressar cap manifestació de reserva de les illes ni en 1775 (en retirar-se la placa), ni en 1806.[23]
En 1790 es realisa un tractat entre Gran Bretanya i Espanya, l'artícul quart del qual expressa que es respectaven les possessions espanyoles en les mars del sur.[24] El tractat de Sant Lorenzo de 1790 ya li havia prohibit a Gran Bretanya sitiar les costes d'Amèrica del Sur i les illes adjacents.[25]
La governació espanyola va terminar en 1811 com a resultat de la guerra de l'Independència de l'Argentina. Dit país considera que des d'eixe moment va passar a ser hereu de la sobirania espanyola en les illes pel principi de dret del Uti possidetis iure.
En 1820 el govern de Buenos Aires va enviar la fragata Heroïna a prendre possessió de l'archipèlec, issar la bandera argentina i reafirmar els seus drets en les Malvines, com a natural successor dels drets d'Espanya. Açò va succeir en Port Soledad.
Invasió britànica
[editar | editar còdic]Estant les Malvines baix pacífica possessió de les Províncies Unides del Riu de l'Argent (antecessor jurídic de la República Argentina), el 20 de decembre de 1832 la corbeta britànica HMS Clio al mando del capità John Onslow va invadir l'archipèlec i va ocupar formalment les ruïnes de Port Egmont per al Regne Unit,[26] no tornant a ser reconstruït en posterioritat. La tripulació es va abocar a reparar les ruïnes del fort, abandonat 59 anys abans, i a deixar un avís de possessió.[27][28][29] En un informe a Baker entregat en Montevideo, Onslow va senyalar que prop de Port Egmont es va trobar en un grup de colon.[30]
Actualment, alguns restants (la base de pedra de les construccions) permaneixen protegits com a patrimoni històric, mentres que una família és propietària de tota l'illa Trinitat, que posseïx una estància en les rodalies.[4] En 1996 el governador colonial David Tatham va colocar una placa commemorativa que imita a la placa original deixada en 1774.[31] Ademés de la placa, en el lloc solament hi ha un màstil en la bandera britànica.[32]
En giner de 2015, el governe del Territori Britànic d'Ultramar de les illes va commemorar 250 anys de la reclamació britànica de Port Egmont. Les celebracions es varen estendre entre Port Argentí/Stanley i l'illa Trinitat. Representants del govern de les illes i de les forces britàniques varen estar presents en un acte realisat en les ruïnes de Port Egmont, a on es va issar una bandera britànica en el disseny de 1765.[4] En el mateix acte es va colocar en les ruïnes una càpsula del temps en donacions dels habitants de les illes per a ser oberta en l'any 2265.[33] La càpsula està conformada un barril de cervesa de 50 litros d'acer inoxidable revestit de poliuretano i va ser sagellada en un gas inerte per a protegir els materials.[34]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1969, reimpressió juliol de 1990).Depositat per l'Argentina en l'Organisació de les Nacions Unides.Servici d'Hidrografia Naval.Buenos Aires:
- ↑ Servici d'Hidrografia Naval: Rumb Argentí - Part III "Archipèlec Fuegino. Illes Malvines" - 4ª edició (1981) pág. 267
- ↑ Otero, 2009, p. 41.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Falklands celebra a lo gran 250 anys del primer reclam oficial de les Illes per la Corona». MercoPress.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 «Assentament britànic en Port Egmont». Fundació Malvines.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Otero, 2009, p. 42.
- ↑ 7,0 7,1 «La Qüestió de les Illes Malvines: Antecedents». Ministeri de Relacions Exteriors i Cult (Argentina). Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2015.
- ↑ Claus. Revista d'Història.7(13)
- 63–100.Consultat el 2024-08-18.
- ↑ Ferrer Vieyra, 1984, p. 3.
- ↑ 10,0 10,1 Lorenz, 2014, p. 39.
- ↑ Martínez Casat, 2010, p. 104-105.
- ↑ Caillet-Bois, 1948, p. 148-152.
- ↑ 13,0 13,1 Goebel, 1983, p. 410.
- ↑ Gibran, 1998, p. 26–27.
- ↑ Lorenz, 2013, p. 27.
- ↑ Vázquez, 2002, p. 21.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Otero, 2009, p. 43.
- ↑ Gustafson, 1988, p. 19.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Calleja, Juan Pascual (marí)». Patapedia. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2014.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Llepes, López y Gutiérrez, 1871, p. 647-648.
- ↑ Ferrer Vieyra, 1984, p. 7.
- ↑ Federico J. Palma. «Pirates, pastors i inversors». Continguts Digitals Oberts. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015.
- ↑ Otero, 2009, p. 44.
- ↑ «Anàlisis del procés Malvines, perspectiva: història, poder i política». Universitat de el CEMA.
- ↑ Martínez Casat, 2010, p. 110.
- ↑ Història de les Malvines (en anglés) [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ferrer Vieyra, 1993, p. 156-158.
- ↑ Goebel, 1983, p. 455.
- ↑ Lorenz, 2014, p. 82.
- ↑ Informe a Thomas Baker, Montevideo, 19 de giner de 1833, en (Ferrer Vieyra, 1993, p. 160)
- ↑ «Port Egmont Commemorative Plaque». Summit Post.
- ↑ «The first British settlement Port Egmont in the Falkland Islands». FITV Falkland Islands Television.
- ↑ «Falklands celebra en festa popular 250 anys del izamiento de la bandera britànica». MercoPress.
- ↑ «a-celebrar-250-anos-de-els-colors-britanicos-en-les-illes Falklands en 'Càpsula del temps' per a celebrar 250 anys dels colors britànics en les Illes». MercoPress.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Egmont» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.