Postelsia palmaeformis
Postelsia, també denominada palma de mar o palmera de mar, és un gènero de Laminariales (a voltes cridades kelp, de l'anglés), en la classe de les Phaeophyceaes (algues pardas). Posseïx una sola espècie, Postelsia palmaeformis, que es troba a lo llarc de la costa oest d'Amèrica del Nort, sobre costes rocoses en onage permanent. És una de les poques algas que poden sobreviure i permanéixer erectas fora de l'aigua; de fet pansa gran part del seu cicle vital exposta a l'aire. És anual, i comestible, encara que es desalienta la collita d'esta alga.
Història
[editar | editar còdic]Els natius de Califòrnia denominaven a la palma de mar Kakgunu-chale abans de l'arribada dels europeus. Postelsia va ser descrita científicament per Franz Josef Ruprecht (1814–1870) en 1852 a partir d'un espècimen trobat prop de Celler Bay en Califòrnia. Ruprecht, un austro-hongarés que era curador de botànica en l'Acadèmia de Ciències en Sant Petersburgo en 1839, va estudiar #espècimen de macroalgas recolectats pel botànic Ilya Vosnesensky, i va publicar un treball descrivint un pastura marina i cinc macroalgas, un dels quals era Postelsia.[1] La palma de mar ha segut utilisada en varis llibres de text, tals com el llibre de text de Biologia de Campbell - Reece, com un eixemple d'una protista multicelular, i també com un eixemple de la classe Phaeophyceae.
El nom binomial de la palma de mar, Postelsia palmaeformis, representa dos elements. El nom genèric fa honor a Alexander Philipov Postels, un geólogo i artiste naixcut en Estònia que va treballar en Ruprecht, mentres que el nom específic descriu l'apariència similar a la d'un arbre de palma.[1]
Registres fòssils
[editar | editar còdic]Un dels acertijos més interessants en la icnotaxonomía correspon als fòssils del Mont Bolca, un lagerstätte prop de Verona (Itàlia), que originalment varen ser denominats Zoophycos caput-medusae, i que anteriorment es creïa eren traces fòssils, pero es va descobrir que en realitat eren plantes i en 1866 el zoólogo francés Henri Milne-Edwards els va denominar Algarum.[2] L'espècimen tipo recolectat pel paleobotánico italià Abramo Bartolommeo Massalongo abans de 1855 es conserva en el Museu d'Història Natural en Verona i va ser conservat en els blocs inferior i superior d'una calcàrea litogràfica.[2]
Quan el botànic italià Achille Forti (28 de novembre de 1878, Verona -11 de febrer de 1937, Verona) va treballar sobre estos #espècimen en 1926, li'ls va reinterpretar com a parents propencs de Postelsia, ara se sap que són un alga parda, que hauria vixcut en les aigües costeres de les mars del periodo Eoceno.[2] Forti renombró a l'espècie com Postelsia caput-medusae colocant-la en el gènero Postelsia, que en l'actualitat solament estaja una espècie, Postelsia palmaeformis.[2] El fòssil de la planta indica que la mateixa contava en un disc adhesiu en la part inferior, en un estípite simil talle des d'allí fins a les frondas que medixen uns 5 cm a 10 cm.[2] En vida, les frondas haurien surat verticalment durant la marea alta pero durant la marea baixa s'haurien bolcat sobre el estípite.[2]
Curiosament, atres espècies d'este depòsit recolectades i descrites per Massalongo en 1855 en realitat eren traces de fòssils, únicament este espècimen en qüestió era Postelsia.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]Postelsia posseïx dos #morfologia diferents- una per a la seua etapa d'esporófito monoico diploide, que és la porció dominant del seu cicle vital, i una atra per a la seua etapa breu com gametófito dioico haploide.[3] Com totes les macroalgas, l'etapa esporofita de Postelsia consistix d'un tale, el qual està conformat per un estípite a guisa de talle coronat en més de 100 làmines similars a fulls,[4] i que descansa sobre un rizoide similar a una raïl. El rizoide ancora l'organisme a les roques sobre les que viu. La palma de mar no posseïx un sistema vascular; el estípite és solament per a sostindre l'organisme i sostindre les frondas per sobre atres organismes de manera que reben més llum. El estípite és solament un tubo buit ferm, capaç de soportar les condicions pròpies d'exposició a l'aire durant la marea baixa com també l'acció de les ones durant la marea alta. Les làmines tenen recalats, els esporangis estan estajats en dites recalats. L'etapa gametofita és microscòpica, i consistix d'unes poques cèlules. Els gametófitos produïxen esperma i ous per a crear nous esporófitos.
De manera similar a tots els paeofitos, les palmes de mar utilisen per a la fotosíntesis els pigments de clorofila a, clorofila c, fucoxantina, i carotenos. Les parets de les seues cèlules estan formades d'alginado. Utilisen laminarino i mannitol per a almagasenament.
Cicle vital i creiximent
[editar | editar còdic]De manera similar al restant de les algues pardas, Postelsia pansa per una alternança de generacions, i és una espècie anual. El esporófito diploide produïx, per mig de meiosis, esporas haploides, que es escurren pels recalats de les làmines cap al substrat, el qual pot ser moluscs bivalvats, cirrípedos, o roca nueta. Per mig de mitosis les espores es convertixen en menuts gametòfits haploides multicelulares, macho i femella. Els gametòfits macho i femella creen esperma i ous, respectivament. L'esperma alcança l'ou i lo fertiliza, produint un zigot diploide, que es desenrolla formant un nou esporófito.
Quan jove Postelsia té un color vert, que es transforma en marró dorat en desenrollar-se, alcançant una altura de 50 a 75 cm.[4]
En créixer l'alga Postelsia, la seua estípite s'engrossa de forma similar a lo que succeïx en el tronc d'un arbre. Les cèlules baix de la epidermis, denominada el meristodermo, es dividixen en rapidea formant anells de creiximent, novament de manera similar a un arbre. No obstant, la major flexibilitat del estípite de Postelsia' comparat en el tronc leñoso d'un arbre determina diferències importants. Postelsia deu ser més gros que un arbre d'igual altura per a poder sostindre's. No obstant, el estípite està molt millor adaptat per a l'hàbitat coster, ya que li permet a l'alga inclinar-se davant l'acció constant de les ones. Dit tipo d'ambient faria que la fusta leñosa de l'arbre es quebre.[5]
Les làmines del nou esporófito creixen a partir d'una o dos cintes inicials per mig de subdivisió. Es forma una incisió en el centre de la cinta en la seua base, la qual s'estén a tot lo llarc de la làmina fins que la dividix en dos parts.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Les palmeres de mar es troben en les costes rocoses de l'oest d'Amèrica del Nort, des del nort en la illa de Vancouver, fins a la zona sur de la costa central de Califòrnia. Viuen en mig del sector superior de la franja intermarea en zones en molt onage. Un gran onage aumenta la disponibilitat de nutrients i mou les cintes del tale, permetent que major cantitat de llum del sol aplegue fins a l'organisme per a fer fotosíntesis. Ademés, l'acció constant de les ones lleva als competidors, tals com la Califòrnia mussel.[6] Estudis recents han indicat que Postelsia creix en major número quan existix competència - un grup de control sense competidors va produir menor cantitat de descendents que un grup experimental en pechines; d'a on es infiere que les pechines provablement proveïxquen protecció per a desenrollar els gametófitos.[7] Alternativament, es creu que les pechines poden previndre el creiximent d'atres algues competidores tals com Corallina o Halosaccion, permetent que Postelsia creixca lliure luego que l'acció de les ones desplaça les pechines.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Silva, Paul C. Dickey, Kathleen. Miller, Kathy Ann. "Special Issue: Seaweeds." Fremontia - A Journal of the Califòrnia Native Plant Society, Jan 2004. Vol. 32, No. 1. The Califòrnia Native Plant Society. 28 Feb 2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 William Miller, III (13 d'octubre de 2011). [1], Elsevier, pp. 224–226. ISBN 978-0-08-047535-6.
- ↑ DeCew's Guide to the Seaweeds of British Columbia, Washington, Oregon, and Northern Califòrnia, Center for Phycological Documentation, University Herbarium, University of Califòrnia, Berkeley, 2002. 13 July 2007
- ↑ 4,0 4,1 "Postelsia palmaeformis Rupr.", Multi-Agency Rocky Intertidal Network (MARINe). 2004. 16 de juliol de 2007
- ↑ Ennos, A. Ronald, Elizabeth Sheffield "Plant Life". Blackwell Science Ltd. 2000. 13 de juliol de 2007.
- ↑ Miller, Kathy Ann, revised by John O’Brien, 3. SIGA PALM, Annual Status of the Fisheries Report, Califòrnia Fish and Wildlife Department, 2002 revised, retrieved 6 February 2013.
- ↑ Blanchette, Carol Anne, Seasonal patterns of disturbance influence recruitment of the siga palm, Postelsia palmaeformis, Department of Zoology, Oregon State University, 1995, retrieved 6 February 2013.
- ↑ Paine, R.T., Habitat Suitability and Local Population Persistence of the Siga Palm Postelsia palmaeformis, Ecology, Vol. 69, No. 6. 1998. 6 February 2013.
Postelsia palmaeformis en Wikimedia Commons.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Postelsia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.