Anar al contingut

Postrimeries

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image a on es representen els sèt pecats capitals i les quatre etapes de les Postrimeries: mort, juí, infern i glòria.
Taula dels pecats capitals. El Bosco, 1500. Image a on es representen els sèt pecats capitals i les quatre etapes de les Postrimeries: mort, juí, infern i glòria.

Les quatre Postrimeries són, segons el Catecisme de l'Iglésia Catòlica: mort, juí, infern i glòria.[1]Etapes que deu passar qualsevol ser humano despuix de terminar la seua vida. Uns atres substituïxen en esta enumeració el juí pel Purgatori.

El seu iconografia ha inspirat als artistes com a Juan de Valdés Leal i El Bosco, ademés de poetas i escritorés, com Dante Alighieri en el seu poema La Divina Comèdia.

Una de les principals referències per a comprendre estes quatre etapes i el Purgatori es poden troben en els apèndixs de la Suma Teològica de Sant Tomás d'Aquino.[2]

Mort
És en essència l'extinció del procés homeostático, per això el fi de la vida; segons el catolicisme, una conseqüència del pecat; termina en la nostra existència mortal i nos passa a l'immortal, com és el destí comú dels hòmens; du tristor i deu ser temuda, encara que Crist ha conquistat a la mort i tots els que moren en Crist viuran en ell (Plantilla:Bíblia), (Plantilla:Bíblia), (Plantilla:Bíblia)
Juí
L'ànima del ser humà és jujada pel seu Creador despuix de la mort. Deu distinguir-se entre el juí particular i el juí universal. El primer es referix al juí immediat de l'ànima despuix de la mort. Es dicta la sentència d'eterna conseqüència: Infern o Gloria (paraís). En cas de necessitat, l'ànima deurà primer ser purificada abans d'entrar a l'eterna bienaventuranza, açò és el Purgatori. Totes les ànimes del purgatori pertanyen als salvats i voran Deu, no obstant l'estat de condenaació de l'infern és etern. El segon juí es referix al Juí Final en el que es jujarà al món sancer i es confirmaran les sentències de Deu, est serà al fi dels temps (Plantilla:Bíblia).
Purgatori
Purificació necessària per al paraís i consistix en un estat intermig de purificació en que hi ha diversos graus d'expiació de pecats; pot ajudar-se en l'oració i és una agonia temporal. El terme purgatori va sorgir en el XII i va ser a partir de el XV quan este tercer lloc va passar a formar part de la doctrina catòlica despuix del Concilie de Trento.[3]
Infern
Lloc a on el cuc no mor (Plantilla:Bíblia), preparat per al Diable i els seus àngels, a on són el plany i el crujir de dents i imperen les tenebres i el silenci de l'absència de Deu (Plantilla:Bíblia); li'l compara a un abisme i a una presó a on hi ha afligiment i tormento i s'exclou de la presència de Deu. El fòc de l'infern és la retribució del pecat i el castic per rebujar voluntàriament la gràcia de Deu; ahí ya no és possible l'arrepenediment i no hi ha esperança possible.
Paraís
Lloc a on habita Deu i d'a on va vindre i a a on va tornar Jesús. És la llar de l'espècie humana i Crist nos conduïx a ell, puix és un lloc destinat a tota l'humanitat que ho desige. No és fàcil de conseguir sense esforç i també allí hi ha graus diversos de felicitat i coses noves.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ripalda, Jerónimo (1800). Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana (en és), Imprenta de Ruiz i Germans.
  2. «Suma Teologica, de Sant Tomas d'Aquino - Versió web». hjg.com.ar. Consultat el 2023-11-05.
  3. Li Goff, Jacques (1986). The birth of purgatory, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-47083-2.