Purgatori
El '___protected_title_0___' és un concepte religiós en especial presència en la teologia catòlica i la copta. D'acort en esta doctrina, el purgatori no és un espai físic[1] i es definix com un estat de l'ànima transitori de purificació i expiació en el que, despuix de la mort, les persones que han fallit en estat de gràcia sofrixen la pena temporal que encara es deu als pecats perdonats i, tal volta, expiar els seus pecats venials no perdonats per a poder accedir a la visió beatífica de Deu.[2]
Segons es creu, degut a que tot aquell que entra en el purgatori terminarà entrant al Cel vesprada o enjorn, el Purgatori no és una forma d'Infern. S'afirma que les pregàries a Deu pels morts, la celebració de l'eucaristía i les indulgèncias poden acurtar l'estància d'una o vàries ànimes que estiguen en dit estat.
D'acort en la doctrina oficial de l'Iglésia catòlica, les penes que se sofrixen són similars a les de l'Infern, pero no són eternes i purifiquen perque la persona no està empedernida en una opció pel mal. Per això, el Purgatori és la purificació final dels elegits, l'última etapa de la santificació.
El purgatori en la Bíblia
[editar | editar còdic]
Les Iglésies copta i catòlica creuen que les ànimes salvades, pero la purificació de les quals no està completa, experimenten una purificació que no té lloc ni en el cel ni tampoc en la morada dels morts (___protected_title_0___) denominada en la Bíblia sheol o hades.[3][4][5] L'Iglésia catòlica recorda les paraules de Jesucristo referides en Lucas 12:58-59: ___protected_title_4___. S'argumenta que, si de l'Infern no es pot eixir, deu existir un lloc a on es cancele eixe deute, puix ademés, parlant de la ___protected_title_5___, el llibre del ___protected_title_1___ diu: ___protected_title_6___ (Ap. 21, 27). Després, en la paràbola del funcionari que no va voler perdonar, en Mateo 18:21-35, Jesús compara el Regne dels Cels en algú que demana perdó pero nega fer-ho; aixina i tot advertix que el home pot complir el seu deute: ___protected_title_7___(Mateo 18:34-35). cal recordar inclús que Jesucristo va ensenyar a orar posant la condició de ser perdonats, perdonant: ___protected_title_8___ (Mateo 6:12). Aixina, com en el cel no hi ha ___protected_title_9___ que cobren el deute, el catolicisme concep un lloc intermig a on els salvats purifiquen els deutes pendents.
Existix un atre passage en el que Jesucristo parla de l'existència d'un atre món despuix d'est, a on es perdonen els pecats: "Deu perdonarà inclús a aquell que diga alguna cosa contra el Fill del Home; pero al que parle contra l'Esperit Sant, no ho perdonarà ni en este sigle, ni en el venidor". (Mateo 12, 32).
En 1 Corintios, Sant Pablo parla més clarament del purgatori:
L'obra de cada u es vorà clarament en el dia del Juí perque eixe dia vindrà en fòc, i el fòc provarà la calitat de l'obra de cada u. Si l'obra que es va construir resistix, rebrà el seu salari. Si l'obra es crema, serà castigat, encara que se salvarà com qui escapa del fòc. (1 Cor. 3, 13-15).
Trobem un gran número de sants que han experimentat visites d'ànimes del Purgatori, les quals són permeses per Deu per a que s'intercedixca d'una manera més intensa per elles despuix d'estes trobades sobrenaturals. cal destacar que en el Purgatori existixen tants estadis com a persones, quedant algunes ànimes en un estadi molt pròxim a l'infern i atres propenques al cel.
El Purgatori en l'Antic Testament
[editar | editar còdic]Entre els llocs del Antic Testament que tant l'Iglésia copta i l'Iglésia catòlica interpreten com relacionats en l'expiació despuix de la mort en un Purgatori, estan:
Des de la perspectiva catòlica i copta, es pensa que els passages anteriors donen a entendre que en el "estat de purgaació" les ànimes podran ser purificades (netejades) de la pena temporal de certs pecats, ya perdonats sobre la culpa; eixe atre món no pot ser l'Infern, puix en ell ya s'està condenat; tampoc el cel puix res que tinga taca entrarà ahí, per lo que este lloc deu ser un estat temporal. Lo que cal purificar en el Purgatori és la pena temporal del pecat, que ha quedat encara despuix de la confessió. Un eixemple d'açò seria una calúmnia. Si s'ha segut estesa a atres persones, encara que la persona que la va dir es confesse eixe rastre del seu pecat ya ha quedat escampat i serà difícil de borrar.
Perspectiva copta
[editar | editar còdic]L'Iglésia copta, ademés dels passages anteriors, arguye els capítuls 6 a 36 del llibre de Enoc a on es descriu en detall el Purgatori; no obstant, l'Iglésia catòlica no inclou eixos capítuls entre la seua argumentació degut a que el llibre de Enoc no està dins del cànon bíblic catòlic per lo que no és considerat pels catòlics com un llibre inspirat per Deu. Pero el llibre de Enoc és partix integrant del cànon bíblic copto, degut a que forma part de la Septuaginta i a que el llibre de Enoc és citat per l'apòstol sant Judas Tadeo en el Nou Testament (Judas 1,14).
Perspectiva en el Protestantisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Deuterocanónicos.
La majoria de les iglésies protestants rebugen la creència en el Purgatori aixina com els llibres deuterocanónicos a on es fa menció de l'oració pels morts per a que estos siguen lliures dels seus pecats.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Iglésia catòlica|20px|Vore el portal sobre Iglésia catòlica]] Portal:Iglésia catòlica. Contingut relacionat en Iglésia catòlica.
- Dumenge de la Divina Misericòrdia
- Indulgència
- Infern
- Llim
- Bart
- Barzaj
- Suargá
- Gehena
- Escatologia cristiana
- Mort
- Peto de ánimas
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.acontecercristiano.net/2011/01/benedicto-xvi-nega-que-el-purgatori.html
- ↑ (2005) The Oxford dictionary of the Christian Church: Purgatory, 3rd rev. ed. edició, Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780192802903.
- ↑ Piñero, Antonio; Vegas Montaner, {{{nom2}}} (2007). Antonio Piñero (ed.). Bíblia i helenisme. El pensament grec i la formació del cristianisme, Edicions L'Armeler de Còrdova, pp. 142, 179. ISBN 978-84-8005-091-3.
- ↑ Piñero, Antonio; Gómez Segura, Eugenio (2012). «El juí final en el cristianisme primitiu - El castic dels malvats en el Nou Testament: l'infern», El juí final: En el cristianisme primitiu i les religions del seu entorn, EDAF. ISBN 978-84-414-3121-8.
- ↑ Antonio Piñero. «El Diable i les concepcions de l'Infern». religiondigital.org. Consultat el 12 de setembre de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Purgatorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.