Sheol
Sheol o Seol[1] (Plantilla:Lang-he), segons l'Antic Testament, és un lloc d'obscuritat al que van els morts. Sheol també és cridat Hades en grec.
Etimologia
[editar | editar còdic]Encara que s'han propost moltes teories per a explicar l'orige de la paraula hebrea sche'óhl, segons pareix es deriva del verp hebreu scha-'ál, que significa "demanar, solicitar". Segons Samuel Pike, el Sheol és un recint comú o regió dels morts; deriva el seu nom de l'insaciabilitat de la sepultura, com si sempre estiguera demanant o reclamant més. Açò, segons pareix, dona l'idea de que el she'ol és un lloc que reclama a tots sense fer distinció, ya que acull en el seu interior als morts de l'humanitat. (Plantilla:Bíblia), nota; (Plantilla:Bíblia)
No existix cap paraula en espanyol que transmeta en exactitut el mateix sentit que el terme hebreu Sheol. l'Enciclopèdia Collier (1986, vol. 12, pág. 28) comenta sobre l'ocupació de la paraula "infern" en la traducció bíblica: «ya que el Sheol dels temps veterotestamentarios es referia simplement a la morada dels morts sense indicar distincions morals, la paraula ___protected_title_7___, segons s'entén hui dia, no és una traducció idònea». Un bon número de versions castellanes transliteran la paraula a l'espanyol (“Seol” o atres formes paregudes) en una major o menor uniformitat (BAS, BJ, CB, CI, EMN, FS, Ga, NC, NM, SA, Val).
“S'ha causat molta confusió i equivocació degut a que els traductors primitius de la Bíblia persistentemente varen abocar en la paraula infern el vocablo hebreu Sheol i els vocablos grecs Hades i Gehena. El que els traductors de les edicions revisades de la Bíblia simplement hagen fet una transliteración d'estes paraules no ha segut suficient per a eliminar de manera notable esta confusió i el concepte fals.” (The Encyclopedia Americana, 1942, tom XIV, pág. 81.)
Característiques generals
[editar | editar còdic]l'Encyclopædia Britannica (edició 1971, vol. 11, pág. 276) comenta sobre Sheol: «El Sheol estava situat en alguna part ___protected_title_8___ de la terra. [...] La condició dels morts no era ni de dolor ni de plaure. Tampoc s'associava en el Sheol la recompensa per als justs ni el castic per als inicuos. Lo mateix bons que mals, tirans que sants, reis que òrfens, israelitas que gentils, tots dormien junts sense consciència els uns dels atres».
En consonancia con el pensament religiós judeu de l'ànima eterna, (Plantilla:Bíblia),el registre bíblic mostra que Sheol es referix a la sepultura comuna de l'humanitat com un lloc de inconsciencia. (Plantilla:Bíblia)
Els que estan allí ni alaben ni mencionen a Deu. (Plantilla:Bíblia); (Plantilla:Bíblia). No obstant, no es pot dir que simplement representa un estat de separació de Deu; segons les Escritures, ya que segons algunes sectes, tal ensenyança seria insostenible, puix segons ells, mostren que el Sheol està enfront d'Ell i que Deu està allí. (Plantilla:Bíblia); (Plantilla:Bíblia); (Plantilla:Bíblia) Per esta raó, quan Job anhelava que se li lliberara del seu sofriment, per a poder anar al Sheol, i va demanar ademés que més tarde Yahvé ho recordara i ho cridara d'allí. (Plantilla:Bíblia).
No obstant, quan els traductors de la Septuaginta varen voler abocar el concepte de la paraula Sheol es varen topar en un gran problema, com explicar que dit vocablo hebreu expressava la vida del nefesh (o psique, ànima) més allà d'una simple tomba universal de cadàvers. Aixina que, un dels sapients traductors li va preguntar a uns sabio grecs, que quin era la paraula grega que ells usaven per a explicar la vida despuix de la tomba, i ells li varen dir que usaven el terme Hades per a explicar que la psique anava a les parts més profundes de la terra a complir la seua condena per rebel. Els erudits judeus varen vore en este terme (encara que en diferències religioses molt notòries) un equivalent conceptual, ya que no era l'intenció traduir paraules per paraules, sino conceptes per conceptes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Campos Elíseos
- Escatologia
- Gehena
- Irkalla
- Hades
- Infern
- Inframundo
- Inframundo grec
- Llim dels patriarques
- Tàrtar
- Xibalbá
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «SHEOL – Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia» (en és-pe). Consultat el 2021-09-17.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sheol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.