Gehena
Gehena (en grec: Geena (Γεέννα); en hebreu: Gai Ben Hinnom (גיהנום, vall de Hinón) En el judaisme,[1] l'infern és un lloc de purificació per al malvat,[2] en el que la majoria dels castigats permaneixen fins a un any, encara que alguns ho estan eternament. El nom va derivar d'una vall propenca a Jerusalem, la cañada o barranc de Hinón, identificada metafòricament en l'entrada al món del castic en la vida futura. Gehena també apareix en el Nou Testament i en les primeres escritures cristianes com el lloc en a on el mal serà destruït. Presta també el seu nom a la vall de l'Islam, Yahannam. En les escritures rabínicas i en les cristianes, el Gehena, com a destí del pecatr, és diferent a Sheol.
Etimologia
[editar | editar còdic]«Gehena» deriva de Gue Hinnom (גי הנם), que significa «Valle de Hinom». Ge Hinnom també es dia Gai ben-Hinnom (גיא בן הנם), que significa «vall del fill de Hinom». La vall estava fora de la muralla sur de l'antiga Jerusalem, i s'estén des del peu del mont Sion fins al vall de Cedrón, a l'est. És mencionat en la Bíblia en diversos versículs com a «vall de Hinón», «vall del fill de Hinom» o «vall dels fills de Hinom». No es descriu com l'infern, sino com una vall real situada en Jerusalem (Josué 15:8 i 18:16, II Reis 23:10, II Cròniques 28:3 i 33:6, Nehemías 11:30, Jeremías 7:3132, i 19:2, 19:6 i 32:35), pero encara que en unes versions apareix transliterado com gehena, en unes atres es traduïx per infern. Despuix de l'any 638 a. C. la vall de Hinón es va convertir en el lloc utilisat per a incinerar els desperdicis de Jerusalem.
La paraula gehena (Gehenem, Yahannam) també apareix en el llibre musulmà, el Corán, com a lloc del tormento per als pecadores, l'equivalent islàmic de l'infern cristià.
Lliteratura bíblica
[editar | editar còdic]La porta del suroest de Jerusalem, oberta cap a la vall, va vindre a ser coneguda com a «vall del fill de Hinom» (Jeremías 7:31 19:2-6 i 32:35); el llibre de Jeremías parla dels residents israelitas que adoraven a Moloch, presagiant la destrucció de Jerusalem (Jeremías 32:35). En époques antigues els cananeos sacrificaven a chiquets al deu Moloch, cremant-los vius; una pràctica que va ser proscrita pel rei Josías (II Reis, 23:10).[nota 1] Quan la pràctica va desaparéixer, es va convertir en l'abocador de la ciutat a on s'incinerava el fem, i també els cadàvers d'animals o els de alguns criminals}. El femer i el fòc fan la metàfora per a indicar que la "fem" (desobedientes) ardixen de dia i de nit.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Segons distintes llegendes, els sacerdots colpejaven els tambors (en hebreu: tof, tupim (תופים) per a que els pares no sentiren els gemec dels chiquets sacrificats, per lo que en aquella época es va cridar a la vall Topheth.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gehena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.