Yahannam
Plantilla:Format de referències
Yahannam (àrap: جهنم: turc: cehennem, en bosnio: džehennem) és l'equivalent islàmic a Ge Hinóm, nom del que deriva de la mateixa manera que Gehena. Segons el Corán, solament Alá sàpies quí anirà al Yahannam i quí al Paraís, la Yanna. Els musulmans creuen que els descreídos i els que no permaneixen fidels a l'islam seran castigats en el Yahannam, un llac de fòc sobre el que passa el pont que totes les ànimes deuen creuar per a entrar en la Yanna.[nota 1] Prenent com a referència el Corán i més concret versos de Sura 4 El Yahannam és un terme en la finalitat de coaccionar i amenaçar els creents i els infels.
Descripció
[editar | editar còdic]El Yahannam està situat baix un pont pel que deuen creuar les ànimes dels morts, que cauran en el fòc si no estan en gràcia d'Allah.[nota 2] El Yahannam té sèt nivells:[3]
- Yahim, Un llac de fòc,
- Yaliya, per a tots els idólatras,
- Sa'anar, per als adoradores del fòc,
- Saqar, per als que no creuen en Allah,
- Ladha, a on són enviats els judeus,
- Hawiya, per a tots els cristians,
- Hutama, per a aquells que no són bons devots.
En cada u d'estos llocs se sofrix un grau de dolor diferent.[4] Ademés, en el Corán es formula una idea de l'infern com una espècie d'animal que aúlla enfurit i increpa als pecadores.[5]
De la mateixa manera que ocorre en l'infern cristià, el Yahannam és un lloc de fòc. I com el purgatori, el Yahannam en cert modo és un lloc per a expiar els pecats i netejar l'ànima entre el dia de la mort i el de la resurrecció (Yaum al-Qiyamah), pecats que seran borrats per la gràcia de Deu per a poder alcançar la Yanna, el paraís recuperat.
Malik
[editar | editar còdic]Malik (en àrap: مالك) és l'àngel que guarda el Yahannam, assistit per 19 zabaniya o guardes.[nota 3]
Zaqum
[editar | editar còdic]El Zaqum (en àrap: زقوم) és un arbre que creix en el Yahannam. Els condenats es veuen obligats a menjar la seua amarga fruta, Ad-Dhari, lo que intensifica la seua tormento.[nota 4] Estos fruts tenen la forma de caps de dimonis.[8][9]
El nom zaqum és utilisat en Sudan pels bejas per a la Euphorbia abyssinica.[10] En Jordània s'utilisa per a les espècies de Balanites aegyptiaca.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En el sura 85 el Corán diu: Els qui someten als creents i a les creents a una prova i no s'arrepenedixquen després, tindran el castic de la gehena, el castic del seu fòc.[1]
- ↑ El teòlec Al-Ghazali explica este pont com una metàfora: és el camí de la virtut.[2]
- ↑ Maalik és mencionat en el Corán: Cridaran: "Maalik! Que el teu Senyor acabe en nosatres!" Ell dirà: "Vos quedareu ahí! Vos vàrem dur la Veritat, pero la majoria vàreu sentir aversió a la Veritat".[6]
- ↑ Segons Shaykh Umar Sulayman Al-Ashqar, professor de l'Universitat de Jordània, una volta que els pecadores assecien la seua fam la fruta crema les seues panches com a bidons de petròleu.[7]
Referències
[editar | editar còdic]Sura 8:16 Sura 4:93 Sura 4:115
- ↑ Corán, sura 85-11.
- ↑ Enciclopèdia Britànica: Jahannam.
- ↑ Glossari de térmens islàmics.
- ↑ «Corá, sura 67-3». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2009. Consultat el 25 d'agost de 2008.
- ↑ «Corán 67:7-63». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2009. Consultat el 25 d'agost de 2008.
- ↑ sura 43, v.77 i 78
- ↑ Sura 69:36-37
- ↑ «Sura 37:62-68». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2011. Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Conferència de Hazrat Mirza Tahir Ahmad (1982) (en anglés).
- ↑ Arbres del Corán i la Bíblia., L. J. Musselman, Unasylva: an international journal of forestry and forest industries, #: Perceptions of forests (54, #2, 2003).(en anglés)
- ↑ The Waters That Heal [1] archivat en Wayback Machine., Kirk Albrecht i Bill Lyons, Saudi Aramco World, Març/abril de 1995, pp. 34–39.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yahannam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.