Devoció
.jpg){kind=link}
La devoció és un sentiment de profunt respecte i admiració inspirat per la dignitat, la virtut o els mèrits d'una persona, una institució, una causa, etc. Pot ser l'entrega total a una experiència, per lo general de caràcter místic.[1] Per sentiments de devoció, a voltes els familiars apleguen a realisar ardits i #proea sublims. És també l'irresistible atracció cap a una idea, una persona, un rei, un sant, Deu, una persona amada o un ser viu (aixina mateix, seria la forma d'expressar afecte i admiració a estos).
Etimologia
[editar | editar còdic]Prové del llatí devotio: ‘vot, consagració, dedicació’, ‘fe sostinguda, amorosamente concentrada en pensament, paraula i acció, davant la inmanente presència espiritual divina.’.
Devotio vítae: ‘sacrifici de la vida’.
El llatí devotus (devot), significava: ‘consagrat a, afecte a’; també: ‘sant’.
Devotus alicui: ‘consagrat a la defensa d'algú, devot d'algú’.
Devoti: ‘gents fidels, lleals’.
Un concepte relacionat és el grec eusebes (d'a on prové el nom espanyol Eusebio): eu (ben) i sebomai (reverenciar). Significava una reverència sagrada plena d'admiració que es demostrava per mig de les accions, la reverència i la contemplació. Entre els grecs, la devoció era una forma de pietat pràctica dirigida exclusivament cap als pares; per extensió es va escomençar a utilisar dirigida cap a algun deu.
Actualment el devot és aquell qui aplica el seu caràcter diligentment a alguna obra, cult o adoració relacionada en Deu.
En el catolicisme
[editar | editar còdic]En l'Iglésia catòlica existix el devocionario: un llibre que arreplega les fòrmules dels distints tipos d'oracions no llitúrgiques. La missa és seguida pels fidels en el missal (cridat «misalito» en Llatinoamèrica).
La seua estructura sol ser:
I. #Devoció generals i actes ordinaris
[editar | editar còdic]
|
|
II. Algunes #devoció especials i actes extraordinaris
[editar | editar còdic]- 1. Tretze dimarts de Sant Antonio
- 2. Sis dumenges de Sant Luis
- 3. Cinc dumenges de Sant Francisco
- 4. Pregàries públiques
- 5. Funció en acció de gràcies
- 6. Funció expiatòria en reparació de les blasfèmies
- 7. Oracions triades.
III. Temps llitúrgics i festes de l'any cristià
[editar | editar còdic]
|
|
IV. Novenes
[editar | editar còdic]
|
|
V. Mesos
[editar | editar còdic]
|
|
En el protestantisme
[editar | editar còdic]En alguns grups del protestantisme la devoció es referix a l'estudi i interpretació de les Sagrades Escritures (la Bíblia). En esta corrent primer es ora (que significa parlar en Deu), després procedixen a la llectura del llibre sagrat. Esta activitat es coneix en espanyol com «devocional» (usat com a sustantiu). L'oració i llectura pot ser en veu alta o calladamente, i de manera individual o en grup.
A este aspecte se li crida meditació, que dista molt de ser la meditació hindú. Més be és el raonament del text llegit, trobar-li el significat adequat. Usualment els membres d'iglésies protestants es reunixen entre 1 o 2 dies per semana per a la devoció escritural (llectura de la Bíblia), este temps també és usat per a donar-se conte de la seua vida espiritual, i el seu entorn.
Estos grups de protestants es denominen cèlules (o cèlules de koinonía). En elles els participants deprenen a seguir el camí de Deu. En algunes iglésies també el pastor o el ministre de jóvens conta una menuda història de la vida quotidiana i després predica un sermón. A esta activitat se li crida «donar un discurs devocional», o «donar devocionales».
.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Devoció en el Viccionari. [[Categoria:#Devoció| ]]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Devoción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.