Moloch
Moloch (fenicio 𐤌𐤋𐤊, hebreu: מֹלֶךְ mōlek, grec Μολόχ) és un terme trobat en la Bíblia hebrea, relacionat en sacrificis humans.
Segons la tradició rabínica, Moloch era una estàtua de bronze en fòc en el seu interior, dins del com es tirava a les víctimes. Modernamente, esta descripció ha segut relacionada en els relats d'autors clàssics i relats bíblics sobre sacrificis de chiquets realisats en Cartago, en el Púnico, en el Fenicio com a part del cult d'Adramelech (també es menciona en la Bíblia el cult a Adramelech en una ciutat anomenada Sefarvaim)[1] i el cult de Baal Hammón.[2]
Autors com John Day (1989) i George Heider (1985), els qui sostenen l'interpretació tradicional, la mateixa que sosté la tradició rabínica, han propost que les consonante MLK es pronunciarien Moloch i seria un deu cananeo. No obstant Otto Eissfeldt des de 1935 va reinterpretar que el terme no seria d'un deu específic, sino a un tipo de sacrifici en l'epítet Melek(rei) abans del nom de la deidad i en ocasions lammōlek, similar al ritual molk que significaria "sacrifici" en llengua púnica. Existix la controvèrsia en el cas del ritual, si es tractava d'una costum religiosa nativa o importada, que despuix va ser abolida i condenada.
Moloch és usat de manera figurada des de l'obra de Milton, a on designa a un dimoni, com qualsevol persona o entitat que requerixca l'entrega de lo més preciós a canvi d'alguna recompensa i també, simplement, com un sistema que devora a els qui ho veneren.
En la tradició de Càbala, junt a satanás, són els regentes del qlifá cridat Taumiel.
Semiologia i pronunciació
[editar | editar còdic]El nom podria ser un disfemisme del epítet aplicat a varis deus: mlk, ‘rei’, que pot datar-se en l'época del Segon Temple. Numerosos deus cananeos eren designats en este epítet, i per això associats després en un deu Moloch, Malkam o Milcom (מַלְכָּם), deu dels amonitas, i Melkart deu de Tir.
Tradicionalment s'ha interpretat Moloch com el nom d'un deu, provablement denominat melek, pero pronunciat a propòsit com mlk en lloc de Moloch, utilisant les vocals de la paraula hebrea «el rey» (‘ignomínia’). Despuix del descobriment de Cartago en 1935, el teòlec i historiador de les religions Otto Eißfeldt va realisar un estudi a on va determinar que, en les inscripcions púnicas, Moloch era un verp i no un deu, és dir, el rito. Descartava per tant l'idea de que Molok fora un deu pertanyent a la cultura fenicia, ya que ni en les esteles de dita població ni en els fenicios d'Occident (púnicos) es troba Molok com a deu. Els erudits G. C. Heider i John Day identifiquen a Moloch en una deidad atestada en Ugarit, a on és cridada molek[3]
Hi ha objeccions a l'interpretació tradicional, en el mit ritual "Els deus apuestos i bells" trobem el text vocalisat com "Shalima Malka, shalima malkata", sense vocals com "slm.mlk.slm.mlkt" i que significaria "A la salut del rei, a la salut de la reina", en Ugarit per això es traduïxen molts texts el MLK com a rei i reina, podem vore en John Day la tablilla no publicada RS.1986.22458 que cita en la pàgina 214[3] el transliterado i traduït text "Quinze tinajas d'ordi per als cavalls de Resheph, Quinze tinajas d'ordi per als cavalls de MLK de Astarot" d'a on trauria al deu Moloch, pero de la mateixa taula no publicada, va ser utilisada per Dennis Pardee (1988) qui aporta la traducció "Cinc canastres (d'ordi) per als cavalls de Milkastarte", este nom seria traduït com a Reina Astarté, esta traducció va ser aportada per la directora de Ras Shamra-Ougarit, Marguerite Yon i la correcció de Pierre Bodreuil ya que no eren 15 canastres, si no 5. Seria llavors una traducció més moderna i per tant contradiu directament a la versió de John Day.
En atres passages, el deu dels amonitas és cridat Milcom, no Moloch (I Reis 11:33, i Sofonías 1:5). La Septuaginta ho crida Milcom en I Reis 11:7, en lloc de Moloch, encara que açò sugerix un possible error en la transcripció del hebreu. Com a conseqüència, moltes traduccions angleses ho denominen Milcom.
Per una atra part, s'ha sugerit que Moloch era un epítet de Baal,[3] en semítico cananeo 𐤁𐤏𐤋 [baʕal] 'amo' o 'senyor' (Plantilla:Lang-he [Báʿal], àrap بعل [Ba,al]), una antiga divinitat de varis pobles situats en Àsia Menor i la seua àrea d'influència: babilonios, caldeos, cartagineses, fenicios (associat a Melkart), filisteos, israelitas i sidonios. Era el deu de la pluja, el tro i la fertilitat.
Jean Marquès-Rivière, en el seu treball 'Amulets, talismans i pantáculos', afirma l'identitat de Moloch i Saturn, Cronos per als grecs, i presenta simbologia relacionada en eixos ídols.
Representació i sacrificis
[editar | editar còdic]Generalment Moloch és representat com una figura humana en cap de moltó o becerro, assentat en un tro i en una corona o un atre distintiu de realea, com un bàcul.
Segons l'interpretació tradicional els sacrificis preferits per Moloch eren els chiquets (vore el rito «molk»), especialment els bebés. Esta idea va sorgir de relacionar les narracions bíbliques —a on es menciona el cult de Moloc i li l'associa en la pràctica de passar a un chiquet pel fòc— en les descripcions de la religió púnica en les fonts clàssiques.
Moloc en la Bíblia
[editar | editar còdic]Bíblia hebrea
[editar | editar còdic]La paraula Moloc apareix huit voltes en el Text masorético de la Bíblia hebrea. Una d'elles (1 Reis 11:7) és una errata per Milcom, epítet del deu suprem de Amón.cita requerida El restant es troben majoritàriament en el Levítico, en dos mencions més en el Segon Llibre dels Reis i en Jeremías. En totes elles es condena als israelitas que rendixen cult a Moloc, el qual es relaciona en general, segons estos texts, en oferir als chiquets en sacrifici o en ofrena. Ademés, pero sense mencionar a Moloc, s'aludix moltes voltes a la pràctica de «passar pel fòc».
En Levítico abdós pràctiques apareixen juntes:
En el relat del regnat de Acaz es llig:
En el Deuteronomio es menciona el rito com una pràctica habitual dels cananeos, que justificava el seu extermini:
En atenció a açò, la reforma de Josías va prohibir tals rituals:
Ací apareix per primera volta la paraula Tofet com a sinònim d'esta pràctica cultual.
Els llocs alts són llocs sagrats en la religió cananea i israelita primitiva, un eco del com es troba en l'episodi del sacrificis (o «lligaça») d'Isaac.
En els LXX i el Nou Testament
[editar | editar còdic]La traducció al grec de la Bíblia hebrea, coneguda com la Septuaginta, aboca el terme Moloc com a «gobernant» (ἄρχων, arkjon) en Levítico, o be com a «rei» (βασιλεύς, basileus) en 1 Reis 11:7; pero lo translitera com Moloch en 2 Reis 23:10 i en Jeremías 30:35. Ademés nomena a Moloc en un passage de Amós, a on el masorético usa un atre nom.
Esta versió és la que se cita en el Llibre dels Fets dels Apòstols, quan el helenista Esteban testifica davant el Sanedrín (Fets 7:43), i constituïx l'única menció de Moloc en el Nou Testament.
Els sacrificis de chiquets en la religió púnica
[editar | editar còdic]Numerosos autors de l'Antiguetat com Simónides de Ceos, Clitarco d'Aleixandria, Diodoro Sículo, Plutarco o Teodoro descriuen en detalle les cerimònies i rituals associats al cult d'este deu, identificat (en interpretatio graeca) en Crono, qui devorava als seus fills en el mit:
Plutarco relata en De superstitione (Moralia 171c-d):
Diodoro Sículo (Bibliotheca historica, XX.14.6) va escriure:
| ἦν δὲ παρ´αὐτοῖς ἀνδριὰς Κρόνου χαλκοῦς, ἐκτετακὼς τὰς χεῖρας ὑπτίας ἐγκεκλιμένας ἐπὶ τὴν γῆν, ὥστε τὸν ἐπιτεθέντα τῶν παίδων ἀποκυλίεσθαι καὶ πίπτειν εἴς τι χάσμα πλῆρες πυρός. | Hi havia en la ciutat una image de bronze de Cronos en les mans esteses, les palmes cap a dalt i cada chiquet que era colocat en elles era pujat i caïa per la boca oberta dins del fòc. |
Teodoro també relata que els familiars tenien prohibit plorar i que, quan Agatocles va derrotar a Cartago, els nobles cartagineses varen creure que havien disgustat a Moloch, aixina que varen substituir als chiquets recent naixcuts pels seus propis fills per al sacrifici. Varen intentar compensar al deu realisant el holocaust en doscents chiquets de les millors famílies ininterrompudament, aplegant a sacrificar trescents en total. La jagantesca estàtua de bronze estava al roig viu, i les tropes que sitiaven la ciutat assistien a l'espectàcul des de les muralles exteriors que ya havien conquistat.
També ho relata Clitarco en un comentari sobre la República de Platón:
En base en la mencionada historiografia, en els temples en els que es rendia cult a Moloch, es trobava una enorme estàtua de bronze del deu. Dita estàtua estava hueca i la figura de Moloch tenia la boca oberta i els braços estesos, en les mans juntes i les palmes cap a dalt, dispost a rebre el holocaust. Dins de l'estàtua, s'encenia un fòc que s'alimentava contínuament durant el holocaust. En ocasions, els braços estaven articulats, de manera que els chiquets que servien de sacrifici es depositaven en les mans de l'estàtua, que per mig d'unes cadenes s'alçaven fins a la boca, introduint a la víctima dins de la pancha incandescent del deu, anàlec a el història grecorromana de Crono/Saturn quan s'engolia als seus fills (que posteriorment serien coneguts com els deus olímpics).
Vore també
[editar | editar còdic]- Rito Molk
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Adrammelech Que és, Concepte i Definicion» (en és). BibliaTodo. Consultat el 2024-11-28.
- ↑ D.D. Hughes, Human Sacrifice in Ancient Greece, London: 1991, S. 115 ff.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Day, John (2002). Yahweh and the gods and goddesses of Canaan, Sheffield Academic Press, pp. 213-215. OCLC 741690074. ISBN 978-0-567-53783-6.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Llidó i Herrero (1999). Chafades de l'esperit en la prehistòria castellonenca, Universitat Jaume I. ISBN 9788480212632.
Liverani, Mario (1988). L'Antic Orient. Pg, 693-713. Colezione Storica, Bari Laterza, ISBN 88-420-3266-2.
- S.F. Bondi', M. Botto, G. Garbati, I. Oggiano, Fenici i Cartaginesi. Una civiltà mediterranea, Libreria dello Stato. Istituto Poligrafico i Zecca dello Stato, Roma, 2009. AA.VV. ISBN 9788824013284
Mozia, Roma 1989 (Istituto Poligrafico i Zecca dello Stato, Itinerari, IV). AA.VV. Eissfeldt, O. (1935). Molk als opferbegriff im punischen und hebräischen, und dones ende dones gottes Moloch. Bèlgica: M. Niemeyer. ISBN 8460756351 Pardee, Dennis (1988). A New Datum for the Meaning of the Divine Name Milkashtart. Regne Unit: JSOT Press. ISBN 1850751897
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moloch» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.