Anar al contingut

Milcom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estàtua potencialment representant a Milcom o un governant amonita deificado com Milcom, sigle VIII a. C.[1]

Milcom o Milkom (Amonita: 𐤌𐤋𐤊𐤌 Mīlkām; hebreu: מִלְכֹּם Mīlkōm o מִלְכֹּם Mălkām) era el nom del deu nacional, o potser un deu popular, dels amonitas. Està atestat en la Bíblia hebrea i en descobriments arqueològics de l'antic territori de Amón. Les seues conexions en atres deidades en noms similars atestades en la Bíblia i arqueológicament són debatudes, aixina com la seua relació en la deidad cananea suprema El, o la putativa deidad Moloch.

Atestació

[editar | editar còdic]

Milcom està atestat vàries voltes en la Bíblia hebrea, encara que estes atestació diuen poc sobre dita deidad.[2] En el Text Masorético, el nom Milcom ocorre tres voltes, en cada cas en una llista de deidades estrangeres l'adoració de les quals és ofensiva a Yahweh, el Deu del israelitas.[3] És mencionat en Plantilla:Bíblia com "Milcom la detestaació dels amonitas", en Plantilla:Bíblia com "Milcom el deu dels fills de Amón", i en Plantilla:Bíblia com "Milcom l'abominació dels fills de Amón". El nom ocorre vàries voltes adicionalment en la Septuaginta: 2 Samuel 12:30, 1 Cròniques 20:2, Amós 1:15, Jeremías 40 (=30):1.3, Sofonías 1:5, i 1 Reis 11:7.[4] El Text masorético llig malkam, significant "el nostre rei" en la majoria d'estos casos.[5] És provable que el text hebreu originalment haja llegit Milcom en a lo manco alguns d'estos casos.[6]

La Bíblia atesta a Milcom jugant la funció de deidad oficial amonita en paralel al rol de Yahweh en Israel.[7] Ya que la Bíblia referix a Milcom havent segut adorat per sanció real en Jerusalem, és possible que haja segut també adorat com una deidad nativa més que estrangera en Israel.[8]

Fòra de la bíblia, el nom Milcom està atestat per l'arqueologia, com en varis sagells amonitas, a on és a sovint conectat en imagineria de bous.[9] Estos sagells indiquen que Milcom era vist com benévolo, exaltat, fort, i tenint associacions en les estreles.[10] l'Inscripció de la ciutadella de Amán (c. IX o VIII a. C.), tal com ha segut reconstruïda, conté un oràcul de Milcom,[11] mentres que el nom també és mencionat en el óstracon de Tell el-Mazar.[4] Dos noms amonitas estan atestats contenint el nom Milcom com un element.[3] Aixina i tot, en noms teofóricos amonitas, El, el deu cap del panteón cananeo, apareix més freqüentment que Milcom.[6] Sobre esta base, Walter Aufrecht propon que Milcom no va ser el deu estatal dels amonitas i que en realitat pot haver segut en el seu lloc una divinitat tutelar de la casa real amonita.[12]

Estàtues de pedres descobertes al voltant d'Amón poden representar a Milcom.[13] Moltes d'estes figures mostren característiques del deu egipcíac antic Osiris, concretament la corona atef, sugerint que alguns aspectes d'Osiris poden haver segut adoptats en el cult de Milcom.[1] També s'ha sugerit que una image d'un escarabat en quatre ales puga retratar a Milcom, encara que açò no és del tot segur.[14]

Relació en atres deidades llevantines

[editar | editar còdic]

El nom sembla derivar de la raïl mlk que significa "governar".[5] En base en l'iconografia similar i la major atestació dels noms que contenen el teofórico El que Milcom, s'ha sugerit que Milcom pugues haver segut un epítet de l'utilisat en Amón, o que Milcom era un atre deu que gradualment va devindre associat en L'en la mateixa manera que Yahweh va devindre associat en L'en Israel.[15] L'erudit Collin Cornell ha criticat els intents de sostindre que Milcom era la mateixa deidad que L'o que abdós varen devindre sincretizados com a carents de cap evidència;[16] ell argumenta que les similituts entre L'i Milcom solament mostren que L'i Milcom "eren deus llevantins de l'I[doneu] de l'H[ierro] característics de la seua regió i era."[17]

Està també atestada l'existència de deus en noms similars. Un deu cridat mlkm és mencionat en una llista de deus d'Ugarit, un de cridat Malkum està també atestat en tablillas de Drehem, i un deu cridat Malik està atestat en Nínive, aixina com noms teofóricos en les tablillas de Mari i en les tablillas de Ebla.[4] El nom és també similar al del potencial deu Moloch mencionat en la Bíblia, i Moloch és referit en una ocasió com el deu dels amonitas en el Text masorético (1 Reis 11:6-7). Les relacions entre abdós deidades són incertes; la descripció de Moloch com a deu dels amonitas pot haver segut una confusió dels escrigues.[18][4] Com a evidència adicional en contra de l'identificació de Milcom en Moloch, E. Puech nota que abdós són retratats com tenint diferents llocs d'adoració en Jerusalem en la Bíblia.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Veen, 2012, p. 4.
  2. ↑ Tyson, 2019, p. 5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Tyson, 2019, p. 4.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Puech, 1999, p. 575.
  5. ↑ 5,0 5,1 Doak, 2020, p. 93.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Puech, 1999, p. 576.
  7. ↑ Tyson, 2019, pp. 3-4.
  8. ↑ Cornell, 2015, p. 76.
  9. ↑ Fisher, 1998, p. 204.
  10. ↑ Cornell, 2015, pp. 78–80.
  11. ↑ Fisher, 1998, p. 206.
  12. ↑ Aufrecht, 2010, pp. 248–249.
  13. ↑ Tyson, 2019, p. 1.
  14. ↑ Veen, 2012, p. 5.
  15. ↑ Tyson, 2019, pp. 6–7.
  16. ↑ Cornell, 2015, pp. 51–52.
  17. ↑ Cornell, 2015, p. 82.
  18. ↑ Fisher, 1998, pp. 206–207.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Milcom&oldid=864937»