Préstam llingüístic

Erro al crear miniatura:

Préstam llingüístic

En llingüística, un préstam és una paraula, morfema o expressió d'un idioma que és adoptada per un atre, és dir, aquelles paraules que una llengua «pren prestades» d'una atra. A sovint resulta de l'influència cultural dels parlants del primer idioma sobre els del segon. Quan l'element prestat és una paraula lèxica, normalment un adjectiu, un nom o un verp, parlem de préstam lèxic. El préstam lèxic és de llunt el més freqüent de tots, pero també existix el préstam gramatical, que succeïx especialment quan un número important de parlants bilingües de les dos llengües usen partícules, morfemes i elements no lèxics d'una llengua quan es parla l'atra. Aixina mateix, existix el préstam fonètic, el qual, fa referència a les adaptacions fonètiques que es donen al moment d'adaptar la pronunciació d'una paraula externa, a un idioma en específic. Un atre fenomen similar és el calc semàntic, en el qual encara que no es pren una expressió lliteral d'un atre idioma, sí es pren el seu significat.

Préstam lèxic

El préstam lèxic és idiomáticamente diferent d'un atre fenomen de llengües «en contacte» cridat calc lèxic. En el primer cas, la forma fonètica original és simplement amoldada a la fonologia de la llengua receptora sense interpretació o traducció. En el segon cas existix una adaptació semàntica, interpretació o traducció de les morfemes que componien la forma original. El vocablo «préstam» està aixina mateix relacionat en el de «extranjerisme»: un préstam és un extranjerisme incorporat al sistema llingüístic d'un idioma determinat. També podem parlar de «préstam» per a referir-nos a paraules que dins d'una mateixa llengua passen d'una gerga especialisada al registre estàndar o viceversa.

Classificació dels préstams lèxics

En els préstams llingüístics es poden distinguir quatre tipos, segons el grau d'adaptació i necessitat del vocablo:

• Extranjerismes. Són paraules originals d'atres llengües que es pronuncien en la llengua receptora en algunes adaptacions fonètiques pròpies de la mateixa. En l'introducció de l'escritura, algunes paraules més que adaptar-se a la pronunciació original s'adapten a cóm l'ortografia original és llegida en la llengua receptora; encara que des d'un punt de vista llingüístic eixa distinció és intranscendent a l'hora de classificar un terme com extranjerisme. Els extranjerismes poden dividir-se ademés convencionalment en:
  • Extranjerismes no adaptats. Són vocablos originaris d'atres idiomes que no s'han adaptat a la ortografia de l'idioma receptor. Sobre el seu pronunciació, depén del coneiximent de l'idioma d'orige que tinga el parlant. Alguns eixemples d'extranjerismes no adaptats en espanyol són: hardware, boutique, pizza, holding, pàrquing.
  • Extranjerismes adaptats. Extranjerismes que s'han adaptat a les regles de la llengua receptora. Alguns eixemples en castellà són: fútbol < football, vat < watt, gol < goal, bluyín < bluejean , esprai < spray.
  • Xenisme és un extranjerisme que fa referència a una realitat aliena a la llengua i a la comunitat receptora, que no té un equivalent. Alguns eixemples en espanyol són: lord, samurái/samuray, burka, ayatolá, talibán, yihad, sari, troika.
• Calcs semàntics, es copien paraules d'orige estranger en elèxic de la pròpia llengua. Alguns eixemples en espanyol són «jardí d'infància», que és un calc de l'alemà kindergarten; «hora feliç», calc de happy hour; «assessí en série», calc de serial killer.

Extranjerismes

Les comunitats idiomàtiques prenen formes lèxiques d'atres llengües, per a descriure realitats que en una cultura apareixen per primera volta, pero en l'atra són freqüents i ya posseïxen un terme forjat, térmens prestats o préstams lèxics. Aixina, per eixemple, els conquistadors espanyols varen entrar en contacte en Amèrica en fenomens que varen batejar utilisant paraules indígenes com hamaca, creïlla, dacsa, huracà, cacic, hule o tabac. L'espectàcul de despullar-se en gràcia, que no tenia equivalent en les costums dels països de parla espanyola, va exigir el cru anglicisme strip-tease i inversamente, els francesos varen usar el calc semàntic o traducció de la locució espanyola gorc podrida per a descriure el plat de cuina d'eixe orige que criden pot-pourri, paraula que va tornar a Espanya com a terme popular per a denominar lo que és variopinto i multiforme, popurrí.

Préstam gramatical

Sol produir-se en comunitats llingüístiques en un alt grau de bilingüisme. Molts de les traces comunes de les àrees llingüístiques podrien ser resultat del préstam gramatical; per eixemple, en el àrea llingüística balcànica vàries llengües de subfamílies diferents i ininteligibles entre sí tenen artículs posposts i oracions subordinades en complementador.

Préstam fonètic

Es tracta d'un préstam més específic, en ubicar-se en els sons d'una llengua, succeïx quan, per eixemple, un hispanohablante utilisa un sò inexistent en el sistema fonològic del castellà, en pronunciar «-sh» en «shampoo» tal i com es pronuncia en anglés.

Vore també

• Adopció llingüística
• Calc lèxic
• Extranjerisme
• Fals amic
• Lèxic de l'espanyol

Bibliografia

• R. Appel i P. Muysken, Bilingüisme i contacte de llengües, Ariel, Barcelona, 1996.

Bibliografia adicional

• Carriazo Ruiz, J. R., «Paraules prestades. Una història panoràmica dels préstams lèxics de l'espanyol a partir de les senyes de l'i-DECH», en M. Quirós García, J. R. Carriazo Ruiz, I. Falque Rei i M. Sánchez Orense (coords.), Etimologia i història en elèxic de l'espanyol, Iberoamericana/Vervuert, 2019, pp. 71-92.
• Deroy, Louis, L'emprunt linguistique, 2.ª ed., Els Belles Lettres, París, 1980.
• Gómez Capuz, J., El préstam llingüístic. Conceptes, problemes i métodos, Universitat de Valéncia, Valéncia, 1998.
• Gómez Capuz, J., Préstams de l'espanyol. Llengua i societat, Arc-Llibres, Madrit, 2004.
• Gómez Capuz, J., L'immigració lèxica, Arcs-Llibres, Madrit, 2005.
• Matus Llaç, Róger, Els préstams llingüístics, Fondo Editorial CIRA.
• Sánchez Mouriz, Héctor, «Préstams llingüístics en la llengua espanyola actual: italianismes, latinismes, arabisme, anglicisme i galicisme», International Journal of Language and Linguistics, vol. 2, nº 1, març 2015, pág. 41-53.

Enllaços externs

• Phono-semantic matching<ref>Zuckermann, Ghil’ad (2003), Language Contact and Lexical Enrichment in Israeli Hebrew. palgrave. com/gp/book/9781403917232 Palgrave Macmillan. ISBN 9781403917232 / ISBN 9781403938695
• es/que-es-un-prestamo-linguistico-ejemplos-y-definicion Eixemples de préstams llingüístics