Anar al contingut

Àrea llingüística balcànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Les llengües balcàniques en 1908.

El àrea llingüística balcànica (en alemà: Balkansprachbund) és el nom d'un grup de llengües (Sprachbund o àrea llingüística) en els Balcans.

Erro al crear miniatura:
L'evolució de les llengües balcàniques, d'acort en Jireček, Gołąb, Sanfeld i Weigand.

Estes llengües tenen similituts sobre gramàtica, fonologia, sintaxis i vocabulari. La similitut principal és que la seua morfologia té una tendència a ser més analítica que sintètica. Les llengües que comprenen este grup són: el macedonio, l'albanés, el rumà, el grec, el torlak i el búlgar.

Característiques

[editar | editar còdic]

Vàries traces molt notòries desenrollats en l'àrea llingüística balcànica són:

  • El desenroll en totes les llengües del sprachbund, a excepció del grec, d'un artícul definit postpuesto, que no existia en estadis més antics d'estes llengües:[1]
Significat  albanés   búlgar   rumà   (grec) 
 el cel qielli
cel-art
nebeto
cel-art
cerul
cel-art
(o ouranos)
el cel
 la flor lulja
flor-art
cwetjat
flor-art
floarea
flor-art
(to louloudhi)
la flor
  • La forma finita de les oracions subordinades el subjecte de les quals coincidix en el subjecte de l'oració principal. Concretament s'elimina la forma d'infinitiu en eixa posició i es substituye per un subjuntiu en complementizador:[1]
Significat  albanés   búlgar   rumà   grec 
vullc anar-me dua shkoj
vullc que yo em vaja
iskam dona otida
vullc que yo em vaja
vreau plec
vullc que yo em vaja
thelo na fygo
vullc que yo em vaja
  1. 1,0 1,1 Appel i Mysken, 1996, p.232.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]