Anar al contingut

Prakriti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

D'acort en la doctrina voreānta, prakriti és la matèria bàsica de la que es compon l'univers; per la qual cosa Prakriti a la seua volta també significa la naturalea (que es pot descriure com l'ambient físic ademés de tots els aspectes cognitius, morals, sicològics, emocionals, sensorials i físics de la realitat, ”destacant“ activitats cognitives, mentals, sicològiques i sensorials). A partir d'això també és utilisat per a denotar a lo femení (com contraparte i complement de purusha, lo masculí).

Prakriti com a energia

[editar | editar còdic]

En el text Bhagavad-guita el deu Krisna descriu la prakriti com un tipo de «energia», pero inferior a les atma (les ànimes) i a Paramatma (l'ànima suprema).

Aixina, Prakriti seria la representació de l'energia (Sakti) que conforma la matèria, aixina com les interaccions que emergixen de la seua naturalea material.

Prakriti com a realitat empírica i fenoménica

[editar | editar còdic]

En l'escola de filosofia yoga, Prakriti és la realitat empírica i fenoménica que inclou la matèria i també la ment, els òrguens sensorials i el sentit d'identitat (ego, i intelecte); pero no aixina la consciència, que s'associa en Purusha, o Shiva.

Prakriti està formada per tres gunas (qualitats), que són:

  • satua (purea, equilibri, pau, espiritualitat, veritat, harmonia).
  • Ralles (força, moviment, acció, agressivitat, passió, activitat) i
  • tamas (inèrcia, descans, letàrgia, indiferència).

Aixina, igualment a partir de lo indicat es pot inferir que Prakriti emergix de lila (el reflex i/o l'expressió de el "joc diví" de Brahman i la realitat que emergix d'ell), i de Maia (l'ilusió); sent per això afectada pel Karma a raïl de la seua naturalea ilusoria.

En la doctrina sankhia

[editar | editar còdic]

En relació en la filosofia Sankhia, a Prakiti se li descriu en la seua essència com a Mūlaprakṛtu que es referix a la "causa raïl" o "naturalea raïl" de l'univers. Segons esta filosofia, mūlaprakṛtu és la matèria primordial no manifestada i eterna de la que s'origina tot lo que existix en l'univers manifestat. Es considera que mūlaprakṛtu és la font dels tres gunas o qualitats còsmiques fonamentals (sattva, rajas i tamas) i que es manifesta en els distints elements i objectes de l'univers a través de processos de combinació i transformació.

Igualment Prakriti (lo femení, la matèria i que igualment conté els òrguens, els sentits i l'intelecte) interactua en Purusha, el principi còsmic masculí (espiritual) immòvil plural, consciència pura, desapegar i sense relació en res, que és "no actiu, immutable, etern i pur". Este dualisme es presenta de forma similar i equivalent a lo descrit en el taoisme a través del fluix del yin i yang que conformen el Tao); encara que sent atribuïts de manera inversa els conceptes oposts de passivitat i moviment, en el qual el Tao atribuïx el "moviment" a lo masculí i la "passivitat" a lo femení.

La prakriti com a naturalea d'un ser humà

[editar | editar còdic]

Segons la medicina tradicional índia aiurveda, el cos humà es compon de tres doshas (substàncies, humor):

La proporció d'estos tres doshas definix la prakriti (naturalea) de cada cos en particular.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]